FAMÍLIES

Reflexionem sobre algunes consideracions a tenir en compte quan en un conflicte de convivència a l’espai públic, un dels principals agents implicats és l’infant i com es pot afavorir que aquest tingui veu en els espais de gestió de la convivència. La importància de la coresponsabilitat a l’entorn en pro el bé comú passa per la implicació de totes les parts en la millora de la situació. També dels infants.

L’espai públic és l’espai de trobada de tota la comunitat. Els serveis d’intervenció per la convivència a l’espai públic tenen per objectiu garantir que totes les persones membres de la comunitat puguin fer ús dels espais comuns, sota un sistema de convivència pacífica i inclusiva, on tothom, incloent evidentment infants i adolescents puguin ser-hi present.

Sovint, la presència i necessitats dels infants i adolescents a l’espai públic es veu dificultada per una perspectiva adultocèntrica sobre l’ús que s’ha de donar a l’espai públic.

D’altra banda, la manca de responsabilitat per la cura i manteniment de l'espai comú a causa, entre altres motius, del paper assistencialista que històricament ha tingut l'estat, ha donat peu a construir l'imaginari que l'espai públic és aquell espai neutral on ningú té responsabilitat excepte la institució pública.

A aquest fet, s'ha d'afegir que la naturalesa restrictiva de les ordenances municipals per la convivència, xoca amb les estratègies a nivell ciutat, que fomenten la coresponsabilització de l'acció ciutadana i promouen l'espai públic com un espai generador d'autonomia dels infants i adolescents en entorns educadors (Grup Transversal, 2017).

En aquest sentit, des dels serveis d’intervenció a l’espai públic cal posar especial atenció en incorporar la visió de l'infant i adolescent, tenint en compte les seves necessitats i treballant amb aquesta contradicció.

La perspectiva de l'article es basa en la nostra praxi d'intervenció directa a l'espai públic.

Sovint, l'objectiu derivat d'una mediació comunitària en aquest context, és arribar a un acord sobre com mitigar les molèsties sense prohibir certes activitats, com és el cas del joc dels infants. Per arribar a aquest punt, és imprescindible que existeixi una coresponsabilitat de les parts del conflicte i de la seva implicació en la solució. Aquest és el primer gran repte amb què ens trobem quan iniciem el procés.

Com apuntàvem, l'imaginari social, defineix l'espai públic com aquell lloc que no és de ningú, no com aquell espai que és de tota la ciutadania, i per tant, tenim responsabilitat de cuidar. A més, ens trobem que tant menors com referents, identifiquen aquell espai com un espai per a relaxar-se i desconnectar dels rols que exigeixen responsabilitat. És així com l'infant s'expressa lliurement sense que l'adult assumeixi el seu rol d'educador com farien a l'espai privat.

Mentrestant, altres agents, amb interessos particulars, també intervenen en la dinàmica i són part activa potencial per la millora de la situació. Per això és important reconnectar amb la visió comunitària. És fonamental portar a terme processos de sensibilització amb les diferents parts, enfocades a pactar i cobrir les seves necessitats sense descuidar el bé comú. Una de les claus, és fomentar una comunicació assertiva que faciliti posar-se en el lloc de l'altre i prendre consciència d'allò comú.

Aconseguir que cada una de les parts pugui expressar les seves necessitats en igualtat de condicions, és un altre dels reptes amb el que ens trobem. L'infant, sovint està representat per un adult que acaba imposant les seves necessitats per sobre de les de l'infant, vulnerant el seu dret a la participació social.

El paper del mediador/a seria el de visibilitzar les seves demandes i interessos que expressen a través del joc, posar-ho en valor i obrir canals de comunicació amb els referents adults. Es fomenta que cada part tingui un paper actiu en la millora de la convivència, sigui mitjançant la implicació en la dinamització d'activitats concretes, sigui adquirint una presa de consciència sobre el dret a expressar-se dels altres.

També es busca moderar els discursos, fent-les conscients de la pluralitat de l'entorn produint un canvi en la dinàmica de convivència sense necessitat de formalitzar un acord.

Segons les necessitats específiques que es detectin de cadascuna de les parts es pot fer necessari realitzar un Pacte d'Usos, on cada part implicada assoleixi compromisos de convivència revisables amb una periodicitat determinada que permetin adaptar-se a noves necessitats.

Les fórmules i estratègies poden ser diverses per a transformar el conflicte en l’ús de l’espai, i facilitant que totes les parts tinguin el màxim grau de satisfacció possible.

Posar l'infant al centre de l’estratègia, possibilitant que puguin expressar-se lliurement, exercint el dret a la participació i al joc des d'un entorn educatiu i coresponsable, afavoreix, sens dubte, una millora en el conjunt de la vida comunitària als espais públics.

Per tant, les estratègies claus que considerem per tal d’aconseguir una millora de la convivència a l’espai públic tenint en compte als infants com agent principal de la comunitat, són:
Incorporar-los com a part de la mediació, creant espais que permetin conèixer la visió dels infants a través del joc i de les seves formes d’expressió.
Respecte a les famílies, d’una banda, són un agent implicat per si mateix en el conflicte, i alhora representats dels menors. En aquest sentit, hem de procurar que siguin un motor que garanteixi la participació social dels seus fills, implicant-los en els procés de dinamització d’aquests espais.
Treballar la coresponsabilitat entre la comunitat i el veïnatge mitjançant el disseny d’intervencions orientades a generar empatia; treballar sobre el discurs estructurant les idees claus respecte el conflicte i incorporar la visió que permeti posar el bé comú en el centre de la intervenció.
No es tracta d’estratègies tancades, si no d’un procés en continu moviment i desenvolupament. Pensem que l’expressat en l’article, pot servir com a punt de partida per seguir reflexionant i generant estratègies d’intervenció per part dels diferents professionals que treballem en aquest àmbit.

Per a més informació: siep.santandreu@peretarres.org

Podeu consultar informació complementària sobre espai públic i infància al següent link: http://institutinfancia.cat/wp-content/uploads/2017/07/consideracions_espaipublic_infancia_gruptransversalajuntament.pdf

Per més informació, també podeu consultar les investigacions i publicacions sobre infància i joventut en contextos migratoris del Grup IFAM, en: www.peretarres.org/grupifam