EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L’ampli i solvent teixit associatiu català ha possibilitat a la ciutadania un espai de participació social, caracteritzat amb una gran diversitat d’espais i formes pel desenvolupament del compromís ciutadà i la millora social de les persones i de les comunitats. Així mateix, aquestes pràctiques socials solidàries han marcat les identitats individuals i col·lectives de la ciutadania i han promogut una acció voluntària promotora de valors i principis com la igualtat, la solidaritat o el compromís altruista.

Una primera constatació de les aportacions i els beneficis del voluntariat és la llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, aprovada pel Parlament de Catalunya. Amb aquesta llei es  pretén donar suport i reconeixement a un model de voluntariat fonamentat en el dret dels ciutadans a participar, amb transparència per a la millora de la cohesió social, des de la llibertat, des de la seva pròpia realitat i des de la independència civil.

Una segona constatació son els beneficis i contribucions que un model de voluntariat social compromès i actiu, vers la defensa dels drets socials, en el marc d’entitats i associacions de caire sociocomunitari produeix per a les persones, les organitzacions i la societat en general. Aquestes contribucions per a la ciutadania que aporta el voluntariat s’evidencien a partir d’estudis i investigacions realitzades per a valorar els efectes d’aquestes practiques. Els podem agrupar en sis grans contribucions: 1) Voluntariat i  desenvolupament de les persones, 2) Voluntariat i  potenciació de competències per a la vida professional, 3) Voluntariat i foment de la participació social i la construcció de ciutadania, 4) l’acció voluntària com a motor i estratègia pel desenvolupament comunitari i la cohesió social dels territoris, 5) el voluntariat social com a promotor de lideratge social, tant pel que fa a les  pròpies organitzacions com a les persones que realitzen d’aquest tipus d’accions i, finalment 6)  Voluntariat i  millora de les institucions.

Però, malgrat comptar amb un model de voluntariat socialment molt beneficiós i ric, també podem destacar alguns reptes que considerem cal abordar de forma conjunta des de l’administració, les entitats i la mateixa ciutadania. Algunes línees de millora i orientacions:

• Voluntariat i associacionisme són dues cares de la mateixa realitat. Per tant, el voluntariat no només ha de curar ferides sinó que ha de visibilitzar als que la pateixen, mitjançant el teixit associatiu organitzat i la sensibilització social.
• Les administracions locals han de continuar reforçant el model de voluntariat que la llei proposa i no fer desistiment de responsabilitats.
• Les persones són el principal capital de les societats i per tant, també de les organitzacions. Això implica acompanyament sòlid i eficaç a les persones, per tal que esdevinguin capital relacional actiu i  siguin autèntics protagonistes del teixit associatiu.
• Es necessari incrementar i aprofundir en la formació del voluntariat, mitjançant la reflexió i el debat, per a la construcció d’una ciutadania compromesa, reflexiva i crítica.
• Cal incentivar sistemes d’organització i gestió poc rígids, que puguin acollir la gran diversitat de persones i perfils de  voluntariat existents i que la suma de tots ells pugui contribuir a la millora de les polítiques socials.
• Es necessari desenvolupar  la comunicació i la informació en relació als beneficis i les aportacions que  l’acció  voluntària fa  a la societat i a les persones, com a foment de valors i principis solidaris, crítics i compromesos pel bé comú.
• El voluntariat s’educa i, per tant, les escoles, les universitats, les entitats i activitats de lleure i culturals, els agents de l’educació informal i els mitjans de comunicació tenen un paper clau i actiu en el foment del voluntariat i en la promoció de la seva practica.
• Des de les entitats cal promoure un model de participació fort, que pugui incidir en l’agenda política i, per tant, contribuir de forma activa a la promoció de la justícia i la pau social.