EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L’adolescència és una etapa de transició de la infantesa a la vida adulta, fet que condueix a una dualitat que transcorre per l’interior dels adolescents: què és allò que m’agrada fer i què és el que he de fer; és a dir, què volen fer i què s’espera d’ells. De vegades, les respostes a les dues preguntes aniran en la mateixa direcció però altres poden ser respostes totalment diferents i oposades. Davant d’aquesta doble vessant interior sorgeix, també, l’essència d’aquesta etapa: la constant recerca dels seus límits i les ganes de descobrir noves experiències. Què serien, sinó, sense aquest esperit de risc? Trobem múltiples factors que fan inestable l’estat emocional, la vida, la realitat i la percepció dels joves on cadascú d’ells comença a qüestionar-se a ell mateix i al món; on els nous canvis físics que es produeixen en el cos marquen la seva maduresa fent, així, que se’ls demanin coses per a les que sembla que estiguin preparats per a fer-les. A més, tot succeeix sense que els altres tinguem en compte la motxilla que porten amb ells. Uns la portaran carregada d’estima, d’afecte, d’oportunitats, d’il·lusions i amb una persona que els donarà la mà durant el seu camí.

Altres, emplenada amb situacions de soledat, tristesa i potser sense haver viscut allò que s’entén per “infantesa”. I, per últim, altres infants o joves la tindran carregada d’uns pocs moments bons i altres de més difícils però gràcies a la seva capacitat de resiliència segueixen caminant o, si més no, sobrevivint i fugint del passat. L’adolescència és una etapa marcada per la contínua inseguretat i incertesa on un grup de joves tenen un acompanyant en aquest viatge i un altre grup es troben sols i/o perduts. Aquesta inseguretat, incertesa, cerca d’un mateix, qüestionament del món i de la vida. Nosaltres, els professionals de l’educació, l’hem de saber recuperar i aprofitar per suposar un guia per als nostres joves. El que sembla un caos, si mirem més enllà, és un moment ple d’oportunitats on, si s’arriba a temps i el jove ho permet, es pot crear un vincle mutu que permeti fer un acompanyament, suposar una orientació i ser un suport emocional i racional pel jove sigui quina sigui la seva edat, procedència o la motxilla que carrega. El treball amb adolescents es fa evident des del moment en el que es detecta una problemàtica vinculada directament amb ells però, no ho és menys, si no hi ha darrere una dificultat a tractar.

La vessant de prevenció ha de situar-se en la mateixa posició que la intervenció per tal d’evitar situacions de risc dels joves. Per a treballar des d’aquesta mirada hem de recórrer a la informació i formació dels joves d’aquelles situacions a les que s’exposaran per tal de minimitzar, evitar els riscos o que els que corrin siguin conscients i puguin tenir la informació necessària que els permetin escollir. Es podrien nombrar quantitat de temes importants per tractar amb la població juvenil però l’escollit per al desenvolupament de la investigació Anàlisi de la violència social en les primeres relacions de parella dels i les adolescents de Tarragona ha estat l’amor, concretament, la violència social dintre de les primeres relacions de parella dels adolescents.

Aquesta elecció ha estat marcada pels diferents estudis que demostren que la violència social és una de les agressions més habituals, abundants i tolerades pels joves i, tal vegada per la freqüència en la que es produeixen, arriben inclús a normalitzar les experiències (Caro, Fernández-Llebrez., Garaizabal, González, Habas, Parra & Vaquejo, 2011). En l’adolescència les relacions de parella adquireixen molta importància ja que, tal i com afirmar Rodríguez-Briosos, M. (2005), la parella és un dels focus que ens proporciona més felicitat. D’aquí el valor de conèixer com els joves entenen una relació de parella, les expectatives que tenen, les situacions que acceptarien, els estereotips i rols interioritzats, etc., per tal de poder adquirir models relacionals allunyats de qualsevol tipus de violència, anul·lació i/o submissió de l’altre per raó de poder. És essencial un treball previ que tracti i emmarqui relacions sanes, igualitàries i basades en el respecte mutu.

Els resultats de la investigació del treball fi de Màster en Metodologies i Estratègies d’Acció Social i Educativa en la Infància i Adolescència (MEIA) afirmen que encara hi ha un percentatge de joves de 13 i 16 anys que no identifiquen les petites accions classificades com a violència social. Per tant, veiem com aquesta violència subtil del dia a dia passa desapercebuda i, fins i tot, és acceptada. Com a resultat trobem un factor de risc per als joves que augmenta, així, les probabilitats de ser-ne víctimes. Per tant, és necessari un treball de prevenció tant a la població juvenil com a la població en general per aconseguir que adquireixin eines que els permetin identificar aquestes situacions i apoderar-los per fer-les front. Totes les estratègies que els joves tinguin seran factors de protecció al seu abast. El Màster MEIA m’ha posat a l’abast un seguit de recursos per utilitzar i apoderar als adolescents i infants. M’ha completat la mirada a la realitat juvenil i infantil. M’ha permès entendre i conèixer altres realitats que, de vegades, semblen invisibles. A més, a través del coneixement de les diferents vessants des de les que es poden treballar amb la infància, he entès que és necessari treballar des de l’enteniment, la comprensió i la empatia, factors essencials per crear el vincle que ens faciliti arribar a ells/es. Però no només això, sinó que, a més, m’ha proporcionat les eines i estratègies per a fer-ho.

El Màster MEIA m’ha posat a l’abast un seguit de recursos per utilitzar i apoderar als adolescents i infants.

És imprescindible conèixer les diferents realitats i situacions en les que es pot trobar aquesta població- nens soldats, menors migrats no acompanyats (MMNA), joves extutelats, infants sense protecció dels pares- i descobrir quina situació es va partir i en quina situació s’està actualment. Aquest avenç és el que ens ha de donar l’empenta per apoderar als infants i adolescents per creure i construir un futur millor per a ells. Si bé és cert que la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència (LDOIA) i la Convenció dels drets de la infància (1989) han donat lloc a un nou paradigma on es contempla la infància i l’adolescència com a ciutadans actius, de drets, deures i amb capacitat d’expressar les seves opinions i que aquestes siguin tingudes en compte, encara queda camí a recórrer per a que aquesta realitat sigui totalment coneguda, aplicada i acceptada per la societat.

Malgrat que sí que existeix un diàleg de la necessitat d’apoderament de la infància, és necessari seguir avançant per a que hi hagi una pràctica real efectiva i, per això, pels professionals formar-se per tal de suposar motor de canvi. El Màster MEIA aporta tan la part pràctica com les bases conceptuals i invita a qüestionar la situació per tal de fer que els professionals, per una banda, acabin amb una maleta de recursos que els serveixin per aplicar els coneixements i, per l’altra, que tinguin capacitat crítica per tal de crear nous plantejaments davant les praxis que no promouen canvis per elaborar-ne d’altres que sí ho facin.