EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Treballar el vincle afectiu de les persones i les seves relacions amb els altres és essencial en el Treball social. Aquesta professió tracta amb persones que necessiten algú que entengui la situació que estan vivint, que comprengui com se senten, confrontar-les amb la seva pròpia realitat, i si cal ajudi a reconduir-la. Una persona pot venir al nostre servei a sol·licitar algun recurs social o econòmic però hem de saber quines han estat les causes que han propiciat la seva situació no desitjada i conèixer quins són els sentiments que generen determinades actuacions.  

L’ésser humà des que neix necessita relacionar-se amb persones que li aportin estima, seguretat, benestar interior i confiança, i alhora que l’ajudin a sentir-se capaç d’afrontar els reptes que vagin sorgint, amb vincles saludables, i amb il·lusió per experimentar nous aprenentatges. És prou coneguda la influència de l’entorn en els primers anys de vida ja que els nens poden veure’s a si mateixos segons el tracte que reben, els judicis dels altres i el que s’espera d’ells. Així, el que les persones som el fruït en gran part de les experiències viscudes en les relacions amb els altres. Primer en l’entorn familiar i després en un context social més ampli.

La personalitat es va formant d’aquesta manera, creant vincles, i segons com siguin aquestes relacions experimentades per la persona atesa podrem interaccionar amb ella professionalment amb més o menys confiança i credibilitat.

Hi ha relació entre la conducta i l’estat mental de les persones. La capacitat de tractar amb els altres fa les persones més humanes, però també amb certa freqüència les situacions que escoltem i atenem com a treballadors socials tenen com a factor comú la dificultat de comunicació i la toxicitat de les relacions interpersonals. Són relacions que poden incloure angoixa i/o hostilitat ja sigui entre parelles, pares i fills, amb el veïnatge o en les relacions laborals.

Tot això justifica la bona praxi professional de conèixer els vincles de la persona amb el seu entorn per establir correctament els vincles professionals i respondre satisfactòriament als problemes plantejats. Com a professionals de l’àmbit social intentem comprendre la forma de reaccionar de les persones quan estan sotmeses a tensions emocionals, quines han estat les situacions viscudes i quin nivell de comprensió tenen de les regles de convivència i de relació.

La persona que atenem ens ha de veure com a persones amb qui pot establir un vincle professional de confiança per afavorir canvis de millora personal. Això comporta practicar l’empatia, comporta entendre les emocions de l’altre, els seus afectes i desafectes, la seva història familiar i relacional. Posem en pràctica l’empatia cuidant el que diem i com ho diem, plantejant interrogants que ajudin a la reflexió i facilitant que la persona pugui expressar el que vol  i necessita.

En La Teoria del vincle per a la pràctica del treball social (Howe 1995) ja es recollia la importància de les relacions en el desenvolupament psicològic i en el benestar personal. L’autor remarca que actuar de manera adequada amb persones que estan vivint moments delicats exigeix un bon coneixement de la condició humana per poder comprendre què senten les persones, per què tenen aquests sentiments, què fan i amb qui ho fan,  i per què fan el que fan.

Sempre que el cas ho requereixi hem d’aprofundir en aquestes qüestions per respondre de la  forma més adient a cada situació. La teoria del vincle considera la comprensió de les emocions i de les estratègies que s’utilitzen per adaptar-se a l’entorn. El comportament de vincle s’activa quan la persona sent algun tipus de tensió (separació, dolor, rebuig,...) i cal donar-hi resposta perquè les necessitats siguin satisfetes. El vincle professional aporta una base segura per a la intervenció social.

Des del treball social es treballa en la construcció de vincles en les relacions humanes. Vincles indispensables per a un desenvolupament harmònic de les persones que atenem amb el seu entorn humà i amb nosaltres els professionals de l’acció social. D’aquí rau la seva importància.