EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Entre els dies 9 i 11 de juliol, un grup d'estudiants del Grau d'Educació Social i de Treball Social, i dos acompanyants, vàrem viatjar a Jaén, per conèixer la Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de la mateixa ciutat.

La UTE de Jaén té el seu origen a l'abril de 2007, després de la visita d'un grup de professionals del CP, a la UTE de Villabona (Astúries), amb la finalitat d'aprendre la dinàmica i el funcionament d'aquell centre i poder-la implantar amb la garantia d'una experiència de més de 14 anys, en aquell moment.

El centre penitenciari  de Jaén consta de varis mòduls i dos UTE’s. Cada UTE té al voltant de 70 interns que s’organitzen en grups terapèutics (4 o 5 grups). Cada grup té un tutor/a referent (el professional) però també cada grup s’autoorganitza al voltant de dues figures claus:  els Apoyos i els Representates, habitualment interns més veterans i amb un procés de treball intern més avançat.  A banda, la UTE de Jaén compta amb un equip interdisciplinar format per professionals d'institucions penitenciàries, de diferents àrees: psicòlegs, educadors socials, treballadors socials, funcionaris de vigilància, entre d'altres.

La UTE és fonamentalment un espai lliure de drogues, on els hàbits d'higiene i salut són especialment importants, per tal de separar-se i diferenciar-se de la cultura carcerària i dels ambients més nocius per un mateix i per la relació amb els altres.

En un espai aïllat del la resta de mòduls, la responsabilitat i la cura de l'entorn són essencials, per tal  que els interns siguin subjectes actius de l'organització de la dinàmica de totes les activitats i puguin tenir un espai per desenvolupar les seves habilitats (esport, arts, etc...). Aquesta corresponsabilitat, es comparteix amb els professionals, promovent alhora espais de compartir i de compromís entre uns i altres.  La organització per comissions ajuda a la constància de cada intern per tal de complir la norma i motivar als altres a complir-la (comissió de benvinguda quan un intern nou ingressa, comissió de salut i higiene per garantir uns hàbits saludables, comissió de manteniment per supervisar la neteja i l’ordre dels espais, etc...)

En quan a la dinàmica, un dels principals trets diferenciadors és el canvi en el tracte de la relació intern-funcionari. El dia a dia, amb uns referents segurs i continus, permet l’apropament i el vincle entre aquests dos col·lectius tradicionalment enfrontats. En un clima de confiança, es promou doncs, que els interns expliquin els seus problemes i els orígens de la seva història delictiva com el nucli de la concepció d'una justícia terapèutica. En altres termes, la privació de llibertat és un temps terapèutic, on l'intern ha de realitzar un treball personal, enfrontant-se al delicte i a la víctima.

Un altre punt de distància, amb el model imperant i tradicional de les intervencions en els centres penitenciaris, és la col·laboració i implicació de les famílies. Aquest canvi de mirada fa que les famílies puguin acompanyar als interns en el seu procés de millora personal, fet especialment important en el moment de "sortida" i de retrobament amb un món que els va portar al delicte...

Tanmateix,  ajudar a l’intern a tornar a formar part del seu entorn, així com amb l’objectiu de realitzar una tasca preventiva,  destaquen també les sortides terapèutiques on un grup d’interns realitza xerrades a Instituts per fer prevenció del consum de drogues i també d’abusos sexuals. És un espai que els permet sortir del centre i on senten que poden ajudar als joves a evitar camins, que com diuen ells, en un primer moment poden ser divertits però que acaben en un abisme i tornar enrere és molt costós.

No obstant, després d’un intent descriptiu, volem assenyalar que, com passa en moltes qüestions que emmarquen les nostres professions, hi ha experiències que cal viure  per tal de poder aproximar-nos a la seva realitat . Amb tot, pretenem transmetre el que vàrem sentir aquells dies de convivència amb interns i amb professionals compromesos amb aquest model penitenciari alternatiu. En temps en què ens trobem immersos en una justícia que no és justa sempre, cal que reflexionem en profunditat sobre el veritable sentit del pas d'una persona a la presó: càstig o reparació?

El primer dia vam poder participar de la reunió d'equip, conèixer els educadors socials, el treballador social, el psicòleg i els funcionaris que, des de l’any 2007 lluiten per tirar endavant amb una nova concepció del compliment de la condemna com a resposta als actes delictius, no exempts de dificultats i, esdevenint a vegades, objecte de crítica d'una política penitenciaria obsoleta que contempla que, aquell que ha comès un delicte no és digne de cap compassió.

Després, vam poder participar de la teràpia grupal. Així, ens vam dividir entre els 4 grups d'interns que acompanyats d'un professional referent, realitzen de manera setmanal un treball personal compartit enfocat a poder entendre què els va portar a la història delictiva, connectant les seves dificultats personals i la seva història de vida que motivava el consum de tòxics per anestesiar el dolor i el record de vivències de duresa extrema. Per tal de poder entendre el cicle: males vivències- consum- delictes, és necessari retornar als orígens: connectar amb les experiències de la infància, amb les relacions filio-parentals, i amb les experiències de la crisi adolescent. Si, per qualsevol persona, l’adolescència és una crisi vital necessària, per aquells que no han tingut uns inicis de vida fàcils, pot esdevenir el començament d’una carrera de consum i delicte. Delicte per poder seguir consumint i, un cop la dependència dels tòxics és un modus vivendi, la privació de llibertat pot ser inevitable com alternativa de vida.

La funció de contenció del grup actua com aquella mare  que acompanya, guia i repara.  La mare que estima de manera incondicional, que pot permetre l'error d'un fill perquè per sobre de tot hi ha un amor i una esperança en que aquella persona podrà canviar. I és que aquest és l'objectiu terapèutic: acompanyar en els processos d'elaboració dels fets que van portar a la comissió d'un mal a l'altre, connectar amb el dolor i el dany causat, per poder-se perdonar i donar-se una segona oportunitat. Com deia un dels terapeutes: "necessitaríem dos vides, una per assajar i l'altre per viure". Com que és evident que només en tenim una, doncs, caldrà permetre als altres l'assaig i error per poder continuar endavant, aprofitant la condemna imposada com un exercici d'important millora personal.

El segon dia vam poder visitar les instal·lacions del centre penitenciari per comprovar, després què diferent és l’ambient de la UTE, un espai físic i mental que transcendeix dels estereotips, on vam poder connectar amb la part més humana dels interns. D'aquells que intenten reparar-se per poder reparar. Si és cert que els fets que van cometre són absolutament reprovables, també és veritat que aquells amb els quals la justícia no és compassiva, és quasi impossible que, un cop hagin complert una condemna penitenciaria que només contempla el càstig hagin canviat i puguin actuar d'una altra manera. Per fer un paral·lelisme, és només en la base d 'una educació que permet "tocar fons" per promoure una reflexió que es podrà canviar, com aquell nen el qual és castigat en base a la por i l'autoritarisme, el qual canviarà la seva conducta només per tal de no exposar-se a una penalització, sense interioritzar cap aprenentatge cap a ell i cap al món que l'envolta i amb el que ha de conviure amb unes normes basades en el respecte cap als altres. Així, vam poder conèixer les activitats que es realitzen a la UTE a través del relat d'un grup d'interns amb els què vàrem dialogar i ens vam sentir lliures de prejudicis, en un ambient de confiança. Varem entendre la injustícia d'uns etiquetatges que no permeten créixer i connectar amb que les persones podem canviar si rebem, dels altres, un ambient d'escolta i perdó. Com escriu Miguel, el Treballador Social que ens va acompanyar en aquesta experiència, a l'última memòria de la UTE "El modelo de Trabajo de la UTE, a mi juicio, representa una de las alternativas de intervención más eficaces para posibilitar que personas que se encuentran en prisión, puedan plantearse un propósito sincero de cambio y crecimiento personal (…) El modelo de intervención de la UTE es una herramienta que facilita y da verdadero sentido a nuestro trabajo. Si el objetivo final de todas las actividades que realizamos es la reinserción social de los internos, este objetivo sólo se puede alcanzar desde la cercanía, la implicación, el acompañamiento, la confrontación de las conductas, la motivación para el cambio, la responsabilidad compartida, el convencimiento de que las personas pueden cambiar y aprender de sus errores, la creencia de que la mejor forma de regular el comportamiento no es la amenaza ni el miedo al castigo, sino la reflexión en torno a las ventajas del propio cambio, y en definitiva, desde el abandono de la indiferencia, la apatía y el desánimo de pensar que todo lo que hacemos "cae en saco roto". Si algo he aprendido tras muchos años de experiencia es que la mayoría de los internos, al igual que el resto de  personas que nos rodean, lo que más necesitan es tiempo”.

Com exposava la Irina, estudiant de 3er curs d’Educació Social,  ja en el viatge de tornada: "Hi ha experiències que trenquen prejudicis, que et canvien la perspectiva i que traspassen allò professional per convertir-se en aprenentatges vitals. Gràcies UTE”

A la Carolina, estudiant de 4t curs de Treball Social, l’experiència li ha evocat frases de Jorge Bucay: “Soy el único responsable de mis elecciones, precisamente porque pude elegir otra cosa”, i de Alejandro Jodorowsky: “Ser libre significa ser responsables de nuestros actos. Decir que los otros son culpable de nuestros actos significa que somos esclavos”. També recorda frases dels professionals: “Párate. Analiza. Piensa que puedes hacer que no hayas hecho nunca. Renuncia a la vida fácil”; i dels interns: “Tocar fondo para iniciar el cambio”

D’altres interns preguntats, coincidien en les mateixes paraules per descriure la UTE: Oportunitat, Autoconeixement, Canvi i Ajuda.

A mode de conclusió, us proposem la lectura del text què es va utilitzar per cloure la sessió d'un dels grups terapèutics. Comprovareu, un cop més, que pel desenvolupament de les professions basades en la relació d'ajuda, qualsevol realitat és interpretable....

MUY FEO (Abdullah Shoaib)

SOY MUY FEO

ASÍ QUE NO TRATES DE CONVENCERME DE QUE

SOY UNA PERSONA MUY HERMOSA

PORQUE AL FINAL DEL DÍA

ME ODIO DE TODAS FORMAS

Y NO VOY A MENTIRME A MÍ MISMO AL DECIR QUE

HAY BELLEZA DENTRO DE MÍ QUE IMPORTA

ASÍ QUE, TEN POR SEGURO QUE ME RECORDARÉ A MÍ MISMO QUE

SOY UNA PERSONA INÚTIL Y TERRIBLE

Y NADA DE LO QUE DIGAS ME HARÁ CREER QUE

TODAVÍA MEREZCO AMOR

PORQUE NO IMPORTA QUÉ,

NO SOY LO SUFICIENTEMENTE BUENO PARA SER AMADO

Y NO ESTOY EN POSICIÓN DE CREER QUE

HAY BELLEZA DENTRO DE MÍ

PORQUE CADA VEZ QUE ME MIRO EN EL ESPEJO, PIENSO

¿SOY TAN FEO COMO DICEN LAS PERSONAS QUE SOY?

(Ahora lee de abajo arriba)