EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Durant el 2015 l’atenció que du a terme el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) s’ha anat estenent progressivament als municipis de l’àrea metropolitana a través d’un conveni entre l’Ajuntament i el Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El CUESB Funciona durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, i només durant l’any 2014 va atendre 20.616 persones, 19.019 en el marc de les urgències socials, i 1.597 ateses per emergències socials.

Actualment, la gestió d’aquest servei municipal es troba concessionada a una empresa externa. L’equip humà, assignat al projecte el conformen uns 75 professionals de diferents disciplines que es relacionen amb el treball social en sentit ampli: psicòlegs, treballadors socials, i altres especialistes (principalment integradors socials) que garanteixen el suport psicològic i la cobertura bàsica de necessitats com l’allotjament o l’alimentació davant esdeveniments sobtats, a més de dissenyar actuacions per identificar, avaluar i evitar situacions de risc. Cal destacar que la majoria de casuístiques que atén el CUESB requereixen d’una resposta coordinada per part d’altres agents, ja siguin els Bombers, la Guàrdia Urbana o el Sistema d’Emergències Mèdiques.

El Conveni garanteix durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, l’assessorament i orientació dirigida a professionals dels serveis socials i policia local del municipi, així com l’atenció d’emergències socials. I per altra part, cobreix l’atenció d’urgències socials, la qual s’activarà exclusivament fora de l’horari normalitzat d’atenció dels serveis socials del municipi (excloent períodes de vacances).      

Una vegada superada la situació d’urgència o emergència, si s’escau, el CUESB deriva els afectats a recursos especialitzats, o bé als serveis socials municipals perquè atenguin i segueixin el cas.

L’ampliació del CUESB a la resta de municipis metropolitans és sens dubte una millora evident en l’atenció a les necessitats socials. Tot i així, han sorgit algunes veus crítiques que reclamen analitzar amb major detall alguns aspectes del Conveni.

L’elevat nombre de casos que atén aquest servei respon en gran mesura a situacions que no s’han pogut atendre degudament des dels serveis socials bàsics municipals. Per concepte, que un servei d’urgències assumís més tasques de les estrictament fortuïtes, resultaria haver de reconèixer per part de les administracions públiques un fracàs en l’àmbit de la prevenció. La bona tasca de primera intervenció que s’exerceix des del CUESB no pot substituir de cap manera el treball social continuat que permet capgirar veritablement situacions de risc social.

També existeixen suspicàcies vers l’ampliació d’aquest servei a tot l’àmbit metropolità. La Ley 27/2013 de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local aprovada pel Govern Espanyol, imposa una ofensiva recentralitzadora, pretenent mancomunar serveis fins ara municipals per passar-los a mans de les Diputacions Provincials. Des de la Generalitat de Catalunya es pretén fer front a aquesta Llei, tot i que la contraproposta de l’actual govern català a dia d’avui segueix passant per la centralització de serveis, en aquest cas a través dels Consells Comarcals i l’AMB (per les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat). Determinats sectors reclamen estar alerta en considerar que aquest Conveni va més enllà de la cooperació en l’atenció d’urgències i emergències socials, podent esdevenir una prova pilot per la futura unificació i externalització dels serveis socials bàsics municipals.

Cal fer comprendre a les administracions públiques que el nombre de casos atesos des de la urgència no es pot equiparar de cap a manera amb la tasca continuada que que requereixen les problemàtiques socials. En un moment en que el ritme de la societat imposa una velocitat de vertigen, seria fàcil caure en el parany de les solucions exprés. Solucions ràpides que són molt a prop d’un gir vers l’assistencialisme què semblava oblidat.

Ara bé, en el treball social no serveixen les dreceres. Veritablement som immersos en una crisi que ens ha abocat a l’emergència social, però és precisament ara quan per evitar acabar atenent urgències el més urgent és no oblidar l’objectiu del treball social, el més urgent és mantenir la prevenció com una prioritat, i el més urgent es dotar de recursos la tasca dels professionals dels diferents serveis bàsics i especialitzats.