EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Acompanyar en la pressa de decisions i provocar la màxima autonomia en les persones és present a l’ADN del Treball Social. En l’atenció a les persones amb diversitat funcional és una de les qüestions més importants i claus en qualsevol dels dispositius on hi treballem.

En aquest sentit sempre és important recordar la importància màxima del paradigma des del qual abordem la nostra tasca professional. En aquest sentit la postura de la diversitat funcional esdevé un punt de vista clarament identificable amb l’autonomia de les persones. No aprofundirem excessivament sobre la conceptualització perquè podeu fer-ho amb profunditat mitjançant l’article “Entre la discapacitat i la diversitat funcional: El professional davant dels canvis de paradigmes i no només de paraules” recentment publicat.

Des d’aquest punt de vista, els professionals del treball social cal que es facin una pregunta de manera contínua en referència a cada pas de la seva intervenció: quin és el grau d’autonomia que estic atorgant a la persona que estic atenent? En quins moments he rebaixat el grau de decisió respecte el procés que està fent aquesta persona? De quina manera puc augmentar el pes de la decisió d’aquesta persona per generar més autonomia?

I és que el dia a dia comporta haver de repetir moltes tasques amb persones molt diferents i també comporta haver d’efectuar moltes accions professionals amb la pressió de poder atendre a tothom. Això, en alguns casos ens podria fer oblidar en un instant la importància de les petites decisions. Els ritmes de les persones son molt diversos i el veritable valor dels processos personals sobre els que acompanyen els treballadors/es socials recau en que siguin personals i decidits conjuntament.

Al llarg de la formació en treball social a la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull, incidim moltes vegades en la necessitat de generar processos personals i consensuats, decidits per les persones a les quals atenem. Però també incidim amb la importància de respectar els diferents ritmes que tenen les persones. No només és important aconseguir uns objectius sinó que son importants les premisses sobre el com hi hem arribat.

L’atenció personalitzada significa aconseguir que la decisió està presa per la persona que atenem però que el com ho fem també ho està, i això inclou el ritme que decideixi o simplement el que sigui necessari per respectar la seva manera de fer en qualsevol actuació de la seva vida. El procés pot ser que no sigui exactament el que nosaltres com a professionals pensem que sigui l’ideal al cent per cent, però en tot cas, com dèiem, és el seu procés i aquest és el gran valor. No sempre és fàcil acomplir contínuament aquesta premissa i és per això que durant el grau en Treball Social, com dèiem, hi reflexionem molt sovint sobre aquesta qüestió perquè els futurs i les futures treballadores socials generin canvis amb el màxim de sentit en quan el què fan i en quan al com ho fan.