EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Drons, Domòtica i Big Data. Sí, parlem de Treball Social i d'Educació Social

L'escenari no pot ser més High Tech: un congrés internacional i en el saló d'entrada stands amb demostracions de drons volant sobre els assistents.  En el coffee break tres professionals se saluden. Un està treballant amb drons, l'altre té interès per domòtica i el tercer ha vingut per les conferències de Big Data. No son ingeniers, però respectivament un educador social, un treballador social i un company amb la doble titulació. Veureu que no fa falta un DeLorean per comprendre-ho.

En quins contexts d'intervenció professional podríem parlar de la presència de tecnologies tan potents?

Drons i educació social

És probable que en el nostre entorn social un dron provoqui més aversió que simpatia, donat l'ús bèl·lic d'aquestes avionetes no tripulades. Però el seu ús en situacions d'emergències, crisis o catàstrofes naturals està més que justificat, com al Nepal, a on jugaren un paper important en el socors remot. Fora d'aquests contexts, els drons encara ens semblen joguines cares i excèntriques. Però el premi Drone Social Innovation Award va destacar entre el seus finalistes a un projecte que aplica aquesta tecnologia a un context clàssic d'intervenció sòcio-educativa: la infància en risc d'exclusió social, en especial nens que s'enfronten a trastorns de l'Espectre Autista.

Por mitjà dels drons es treballen habilitats que normalment son positives en aquest grup, com el pensament visual, però també es busca una millora del campo sensorial, es treballen les habilitats socials i es promou la incorporació futura d'aquests nens en un possible mercat laboral. Les evidències de l'èxit es plasmen en la seva expressió artística (en dibuixos a on s'avalua la reestructuració del seu camp perceptiu), en les seves relacions socials i en la seva predisposició per aprendre.

https://www.youtube.com/watch?v=848UEAZWEL8  

Així que és perfectament possible que un educador social es dediqui als drons… però la innovació professional aquí no es aconseguir un pressupost per a comprar drons per a un determinat centre… i sortir a volar un dissabte al matí, passant una bona estona amb els nens i nenes. Implica molt més. Es tracta d'una forma de treballar que demanda l'articulació amb empreses de tecnologia i el recolzament d'una o més unitats d'investigació tant de tecnologia com psicosocials. És un encaix professional bastant novedós, més per les interrelacions que suposa que per la tecnologia en sí. 

Domòtica i treball social

Respecte a la domòtica, aquesta es refereix a sistemes capaços d'automatitzar una vivenda, aportant serveis de benestar i comunicació, entre d'altres. Poden ser sofisticats sensors de caigudes, sensors d'apertura de neveres, alertes de medicació, alertes d'emergència…o tan senzills com la teleassistència. Però les perspectives de treball en domòtica poden anar més enllà de la consolidada prestació de teleassistència, amb la participació del professional de treball social en projectes interdisciplinars de desenvolupament d'aquesta tecnologia o en investigacions. La tecnificació de la cura comporta qüestions importants (Aceros, Cavalcante y Domenech, 2013), motiu pel qual la participació del treballador social en aquest camp ha de transcendir la mera assignació de recursos.  Es tracta d'un camp promisor però crític, en el que es redefineix la noció de cura i la centralitat de la xarxa de recolzament familiar. És aquí a on la presència del treballador social es justifica i s'imposa. Una altra vegada, la innovació professional no està donada per la domòtica en sí mateixa, però sí per la necessitat d'una presència professional en les decisions sobre què significa la cura mediat per les tecnologies (Leal, Aceros y Domenech, 2012).  

Big Data i professionals socials

I finalment sobre Big Data… què tenim nosaltres què dir sobre la massiva quantitat de dades que circulen per Internet? En quins contexts té sentit que un professional del nostre camp es relacioni en aquest tema? Un promisor camp de treball és el ajuda humanitària, dut a terme per institucions tan tradicionals en el nostre sector com la Creu Roja. Tal com se sap, actualment en situacions de catàstrofes, atentats o revolucions es fa un ús intensiu de les xarxes socials. S'intensifiquen els missatges de demanda d'ajuda i les denúncies de tot tipus. Les grans institucions humanitàries s'enfronten avui a la dificultat de discriminar la veracitat de cada missatge, geo localitzar la incidència i dirigir la demanda urgent a l'organisme responsable, donat que no sempre és de la seva competència. Parlem de milions de tuits. I d'informàtics, és evident.  Però per darrera de la gestió dels informàtics està un supervisor del programa i un tècnic en camp que té que prendre decisions mentre el crivellen a tuits.

Així que el Big Data és un camp que ens afecta, però hi ha més. Un altre context que demanda la presència moral de l'educador social i del treballador social respecte al Big Data és el de la protecció de la infància i l'adolescència a Internet. I aquí reiterem l'argument: la necessitat d'innovació en el nostre camp professional no ve per un imperatiu tecnològic, pels drons, per la domòtica o pel Big Data com a tal, però si per les necessitats socials no ateses en el món complex en el que vivim. Suposo que ja teniu una idea de por on va la conversa de les tres professionals del sector social que assisteixen al congrés que mencionem.  Les possibilitats de treball en el nostre sector són moltes, però es necessiten professionals amb una visió de futur i una aposta per respostes noves als problemes socials del nostre entorn.

Aquesta és justament la proposta de l'assignatura International Perspectives on Social Innovation, que s'imparteix en el tercer curs dels graus de Treball Social i Educació Social. L'assignatura dona a conèixer les diferents iniciatives d'innovació social que actualment s'estan dissenyant, provant o utilitzant en diferents països per promoure el benestar social i el creixement econòmic. L'objectiu és proporcionar a estudiants de treball social i educació social una visió més àmplia sobre la intervenció social o l'acció social, considerant que els enfocaments clàssics no són suficients en temps de crisis econòmica i social o en períodes d'estancament. Mitjançant l'ús d'escenaris i de l'ús de tècniques de la indagació apreciativa els convidem a descobrir, somiar i dissenyar un destí social pel que val la pena treballar. En resum: Think out of the box. Wanna try? Aceros, J.C., Cavalcante, M.T.L. &, Domènech, M. (2013). Identidad de lugar en usuarios de teleasistencia: un análisis conversacional. Revista Latinoamericana de Psicología, 45(1): 81-95. Cavalcante, M.T.L.; Aceros, J.C.; Domènech, M. (2012). “Teleasistencia publica en España: consideraciones de sus efectos en los servicios sociales y sanitarios”. Educación social. Revista de Intervención Socioeducativa, 51, p.91 – p.102