EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Quan tanco els ulls i em poso a somiar en què m'agradaria treballar sempre em ve l'opció de ser educadora social. M'agrada perquè és una professió d'ajuda a les persones i sempre he tingut vocació per a això. Conec diversos educadors i educadores que, tot i que comparteixen la mateixa titulació, desenvolupen funcions i competències ben diferents.

Quan penso en com treballa la Isabel em veig col·laborant en les festes del meu barri. Des del centre cívic on ella treballa amb joves promou les festes i tradicions, fa que els joves s'impliquin i participin i, també aconsegueix que els més grans facin activitats juntament amb ells.

L’Òscar treballa en una residència on viuen persones amb diversitat funcional intel·lectual i els acompanya en el seu dia a dia donant-los recursos i eines perquè puguin ser autònoms i viure feliços. M'encantaria poder anar a la piscina amb ells! No obstant això, sempre que pot, també fa d'educador des de les xarxes socials. És capaç d'aconseguir que un ajuntament arregli un carrer perquè les persones que van en cadira de rodes puguin creuar o mobilitza associacions de la ciutat per aconseguir millores per a tots.

A l'Enric, en canvi, li agrada fer de mediador entre les diferents cultures i religions que conviuen juntes. Es nota que l'apassiona conèixer el que cada grup pot aportar als altres i en el seu treball prioritza les persones per sobre de les institucions. Té molts coneixements i els sap posar en pràctica quan minimitza situacions de conflicte. 

La Pilar treballa en serveis socials. Ella atén moltes persones que necessiten ajuda, però sé que el que més li agrada és conèixer el barri, detectar les necessitats que tenen els veïns i fer propostes per elaborar plans que canviïn aquestes situacions. Com coneix les lleis sap per on pot moure’s i, al conèixer els recursos, té eines per donar resposta als problemes que detecta. 

Si em veig treballant al lloc de la Maite, em visualitzo en una reunió amb el meu equip, al centre de toxicomanies. Tenim un munt de projectes i programes pensats per aplicar al centre. Sabem com es poden dur a terme, què es necessita i com els avaluarem per saber si han funcionat o no. Estic envoltada de papers, però m'agrada saber que en ells està continguda l'opció del canvi. 

Finalment, somio que treballo amb el Paco. Ell és director d'un centre de dones maltractades. Com la situació que viuen és complexa el seu paper de coordinador de tots els engranatges és fonamental. Encara que sempre treballa en equip, sap com dirigir a la resta de professionals, posa en marxa els projectes que es duen a terme, organitza el centre, supervisa que tot vagi segons el previst i difon la tasca tan important que realitzen des d'allà. 

Tots ells fan treballs molt diferents però molt iguals a la vegada. Ajuden a persones que en algun moment de la seva vida necessiten un suport, un referent o un ajut puntual. Com a educadors els acompanyen des del respecte, de manera creativa moltes vegades -perquè fan projectes molt divertits-, i sempre pensant que algun dia ja no els necessitaran.

Potser algun dia sigui jo la que treballi amb ells millorant la vida de les persones... m'agrada somiar que sóc educadora social.