EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L’Eduard Sala no és una persona de respostes, més aviat és de preguntes. Preguntes que t’obren possibilitats i noves perspectives per viure, en el sentit més intens de la paraula. I aquest és un dels grans fils conductors del llibre. Les preguntes que van de vida, del perquè val la pena viure i del perquè val la pena treballar incansablement en el sector social, com fa ell des de fa unes quantes dècades, son al centre del seu relat.

Abans d’introduir-vos al seu nou llibre “Va de vida” (Plataforma Editorial) he d’admetre una gran admiració per l’Eduard. Com a professor, em va fer descobrir la passió per l’Educació Social i em va fer creure en totes les persones haguessin tingut el passat que haguessin tingut. I amb el llibre reafirmo que darrera de l’escriptura hi ha una mirada horitzontal cap a totes les persones independentment de la seva història.

Només he fet una primera llegida, però serà d’aquells textos als que recórrer en molts moments i així poder assaborir-los encara més. He desobeït les indicacions de l’inici on s’insta a poder fer una lectura per parts per poder anar assimilant les preguntes i mirar d’anar respondre-les. Però ja us aviso que quan obriu les primeres pàgines voldreu saber més sobre les històries que ens explica.

L’Eduard porta dècades treballant amb molts col·lectius en situació de desavantatge social. Ho ha fet com a directiu, però també com a educador social i també ha estat professor de la nostra facultat. Amb tota la seva activitat diària és d’agrair que algú dediqui el seu temps lliure a posar en comú moltes de les reflexions que ha fet al llarg de la seva trajectòria professional. De ben segur que és conscient que escrivint-les pot impactar en moltes més persones. Tant pels que us introduïu en el sector social com els que porteu molt de temps val molt la pena llegir el llibre amb una llibreta al costat o bé fent anotacions als fulls.

En algun moment del final de la meva tesi doctoral vaig compartir una pregunta a les xarxes socials amb força èxit de respostes. ¿Ens atreviríem mai a preguntar a les persones a les que atenem des dels diferents recursos socials el perquè val la pena viure? ¿Ens hem platejat mai aquesta pregunta com a professionals? Quan dissenyem els projectes de centres ¿tenir en compte les diferents raons per les quals val la pena viure de les persones amb les que treballem? Part del llibre va de buscar les raons de viure.

No cal llegir moltes pàgines per saber que l’Eduard Sala admira a Ferran Ramón-Cortes i ha llegit “Converses amb Max” o ha escoltat l’autor en alguna conferència. El llibre complementa molt bé la història d’en Max i ho fa amb exemples concrets de vivències personal que n’ha tingut. Vivències plenes de vida que aconsegueixen moments de molta emoció i bon humor. No us podreu treure del cap les històries relacionades amb les visites a persones en situació de sensellarisme quan estan als hospitals ni tampoc la parada de bus més còmode del planeta.

En molts moments m’he sentit molt vinculat al llibre. Primer perquè és una conferència de l’Eduard en versió detallada i jo hi he assistit a alguna d’elles. Segon perquè amb algunes de les històries hi tinc vinculacions per conèixer persones que les han viscut amb ell. I tercer perquè algunes de les històries o de les persones de les que parla les incloïa quan m’havia fet classe ara ja fa un parell de dècades.

A les meves classes parlo moltes vegades de la importància de poder tenir un futur dissenyat i escollit per tu mateix. I quan ho faig sempre ho faig recordant allò que explica el llibre i l’Eduard que és la importància de tenir alguna persona que espera que ens en sortim. I és que una persona pot tenir esperança i pensar en el seu futur si sap que hi ha algú que espera poder compartir aquest futur. Em pregunto, de nou, si quan dissenyem els projectes individuals explicitem aquesta importància.

Aquest sentit de la vida és present al llarg de tots els capítols. Efectivament, és més fàcil poder planificar què farem a les vacances que no pas pensar en què farem a la vida o quin és el nostre sentit. Però trobar-lo segurament ens pot facilitar el camí sigui quina sigui la motxilla que portem a sobre.

Quan a la meva tesi doctoral investigava sobre els espais de silenci personal que tenien (o no) les persones amb discapacitat vaig rebre alguns mails de professionals agraint-me les preguntes amb les que els havia fet reflexionar. Així que quan he trobat a “Va de vida” tant d’espai a la importància del silenci m’he tornat a fer la pregunta de si en els recursos socioeducatius som capaços de donar-li la importància a aquesta qüestió tant com caldria.

M’agrada que algun capítol ens recordi la importància de ser nosaltres mateixos els que decidim sobre les nostres vides. Estic convençut que en l’actualitat, determinats poders i en espacial el capitalisme salvatge actual, prefereix persones que caminin per inèrcia sense pensar massa el perquè de tot plegat. Deixar de funcionar per inèrcia ens ompliria la vida de molta més vida.

Llegir el llibre dona moltes pistes per aplicar-se personalment, però també les dona per afrontar els grans reptes que assumim els professionals de l’acció social. És un llibre tant honest que un dels relats més important és la història d’un error, que també la comparteix generosament perquè en puguem treure profit la resta.

“Va de vida” és un llibre sobre el compromís que suposa treballar amb persones. Va sobre un compromís que en molts moments pot ser controvertit i incòmode per molts, però brillant, coherent i honest per altres. Molta vida a les lectures incòmodes i alhora honestes.