EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Per què de petits creiem coses que de més grans ens sembla mentida que les poguéssim creure? L’exemple per excel·lència és la creença en els reigs Mags de l’Orient. Com evoluciona la nostra comprensió de la realitat a mesura que anem creixent? Com els pares i els educadors poden acompanyar aquest procés?

Encara que cap germà gran ni cap amic de l’escola ens alertés o ens posés sobre avís de qui són realment els Reis Mags de l’Orient, arribaria un moment que nosaltres mateixos ens n’adonaríem. Per què? Com és això? El psicòleg evolutiu Jean Piaget afirmava que abans dels 7 o 8 anys pensem de forma màgica, és a dir que no ens és cap problema creure en l’existència de personatges com els Reis Mags, els follets, les fades o les bruixes. És un nivell de pensament en el qual tot és possible, on encara no hi ha entrat la lògica i, per tant, les coses passen “perquè sí” i l’infant no veu la necessitat de justificar, argumentar, ni raonar les seves respostes des d’una mirada lògica.

Veiem a vegades que aquest pensament màgic es barreja amb els desitjos de l’infant. Tinc una coneguda que estava embarassada de seu segon fill i passejava amb la seva filla gran de 5 anys i es van trobar una veïna que li va preguntar a la nena, què t’agradaria més que fos el que tingués la teva mare, un germanet o una germaneta? I la nena va contestar, a mi el que realment m’agradaria és que fos un gosset. Com dèiem, en aquesta edat sovint es barregen desitjos i realitat.

Jo donaria els següents suggeriments a les mares, pares, educadors, monitors, mestres i als altres referents adults que tracten amb infants d’aquestes edats:

• Respondre sempre les seves preguntes d’una forma clara i sincera, adaptant l’explicació al seu nivell de comprensió. Ser especialment curós amb determinades qüestions com pot ser la mort d’un familiar, una separació, el naixement d’un germà… Si no som clars en la nostra explicació, la fantasia que pot fer-se l’infant al respecte, pot ser més angoixant que la mateixa realitat.
• No menystenir, ni enriure’ns, ni ridiculitzar les seves opinions, per més absurdes i il·lògiques que ens puguin semblar, sinó partir d’elles per aprofundir-hi i compartir el nostre punt de vista sobre uns fets o notícies determinades.
• No “aprofitar-nos” del seu pensament màgic perquè facin coses dient-los “si no fas això vindrà la bruixa i se t’endurà”: Creem falses i innecessàries pors, delegant en un personatge imaginari la nostra tasca educativa.

Però poc a poc va entrant la lògica en el pensament infantil i arriba un moment cap els 7 o 8 anys en que fem un salt qualitatiu en les nostres estructures de pensament i entenem que els esdeveniments no passen perquè sí, sinó que hi ha d’haver una causa lògica que els expliquen. És el moment per tant que es comença a dubtar de l’existència del Reis perquè és difícilment defensable des de la lògica que tres Reis vinguin cada any des de l’Orient a deixar regals a tots els nens del món en una nit, i el mateix passa amb el Pare Noel, o amb les fades, o amb les bruixes. Tots aquests personatges que encaixaven perfectament en el pensament màgic dels infants de quatre i  cinc anys, cauen pel seu propi pes quan l’infant té set o vuit anys i accedeix al pensament lògic.

Ara bé, el pensament lògic dels infants de 7 a 12 anys és un pensament lògic concret, molt lligat a l’entorn concret en el qual viu el nen o la nena. Així per exemple, si preguntem a un nen d’aquestes edats “què és un amic?”, respondrà en funció de la seva experiència en aquest tema i pot dir que un amic és aquell que et regala cromos, o que et guarda lloc a l’autocar quan hi ha excursió. La lògica queda circumscrita a la seva realitat propera i coneguda, al seu entorn més immediat.

Per tant en aquestes edats és important:

• Adaptar les nostres explicacions i els exemples que els posem a situacions properes a les seves vivències; per tal que els sigui d’interès i els resulti significatiu.
• Utilitzar un llenguatge planer i directe sense dobles intencions. En aquests moments la comprensió del llenguatge és literal: encara no entenen massa bé les metàfores, les ironies o els dobles significats.

També és important recordar que el pas d’una etapa a l’altra és gradual i que poden conviure en un mateix infant característiques de les dues etapes (de l’etapa del pensament màgic i de l’etapa de la lògica concreta): pot ser que comenci a raonar amb lògica en determinats aspectes o en alguns entorns, però no en d’altres.

L’aprenentatge sempre segueix al desenvolupament, per tant, com a pares, mares, mestres o educadors, hem de tenir present el moment evolutiu que viu l’infant per saber adequar les nostres explicacions i actuacions al seu nivell de comprensió. No ens hem d’avançar plantejant-los coses per les quals no estan preparats, ni tampoc infantilitzar-los, volent-los mantenir en estadis que ja tenen superats.

Piaget defensava que cada persona reprodueix a nivell individual el que la espècie humana ha viscut a nivell grupal al llarg de la història. És a dir que l’evolució de la comprensió dels infants reprodueix les etapes de la història del coneixement de l’espècie humana. Així, la humanitat va anar deixant enrere el pensament màgic a mesura que anava creixent el coneixement científic dels fets naturals. De la mateixa manera, el pensament màgic de l’infant, va deixant pas al pensament lògic a mesura que experimenta i va agafant experiència amb l’entorn i la realitat que l’envolta.