EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Ser "normal" és impossible, en primer lloc, perquè l'ésser humà es caracteritza precisament per la diversitat individual i, en segon lloc, perquè la "normalitat" no existeix, és només una construcció social. Però, atenció, perquè aquest tema ens interpel·la com referents educatius.

La "normalitat" és una idea que potser provingui d’una dada estadística però que no es extrapolable a les persones. No existeixen les persones "normals" perquè justament una condició humana és la seva pròpia diversitat. Però també és cert que el sistema està articulat en bona mesura per als "normals".

Les ciutats, els nostres carrers, el sistema educatiu, els serveis, molts dels cinemes i teatres i la majoria de transports compleixen escrupolosament la seva funció per a les persones estadísticament "normals", però s'obliden, i no són realment accessibles, en molts casos, per a la resta. I això què vol dir? Doncs que les persones que surten d’aquesta "normalitat" estadística, les que tenen una forma de fer les coses que s’allunyen d'allò més habitual, tenen problemes que poden esdevenir exclusió social. Per exemple, creieu que si tots utilitzéssim cadires de rodes per desplaçar-nos, els autobusos tindrien més de trenta centímetres per superar? És que creieu que si hi hagués un 50% d'esquerrans i de dretans la majoria dels estris i utensilis no estarien fabricats perquè fossin còmodes en els dos casos? En les dues situacions el problema no és ser una persona amb diversitat funcional o ser esquerrà, sinó funcionar de manera diferent a la majoria.

I qui marca el que és "normal"? Hi intervenen molts agents, per exemple, les pel·lícules de grans produccions. Ens fan creure que allò "normal" és ser un home o dona amb una bona casa, un bon cotxe, atractiu, triomfador i, per descomptat, heterosexual. Perquè hi ha lobbies, alguns poders, als que els interessa que et creguis que el "normal" es tenir cotxe i vestir cada any amb l'armari de roba renovat. Doncs bé, la dictadura de la "normalitat" pot fer que moltes persones no se sentin còmodes amb elles mateixes per pensar que surten d'aquest model, generant certa infelicitat i insatisfacció.

Fixeu-vos-hi, és tan important que la Universitat de Yale, fa molt poc, va publicar una investigació que arribava a la conclusió que el sistema evolutiu de l'ésser humà està caracteritzat, justament, per la diversitat. Cal tenir en compte que, en educació, un dels perills és que s'associï aquesta falsa "normalitat" a la idea de saludable o inclòs a la de moralment acceptable. Els professionals de l'educació hem d'extremar les precaucions per no acompanyar els processos de les persones únicament des de l'eix de referència de la "normalitat" i hauríem de treballar-hi des de l'eix de referència de la diversitat humana.

Està clar que com a referents educatius podem informar i presentar quines són algunes convencions, però les hem d’equilibrar amb les pròpies decisions de les persones i amb la diversitat individual que les fan éssers únics.

Què és per a tu ser "normal"? Abans de treballar en educació hauríem de reflexionar sobre quines són les coses que nosaltres considerem "normals" i si realment això entorpeix la nostra intervenció en el dret a ser divers.

Ser "normal" és impossible, es més, de ben segur que en algun moment de la teva vida has estat o t’has comportat fora del que algú ha denominat com a "normal". I ho has de fet perquè ser divers és el més "normal".