EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

En la societat actual, algunes de les problemàtiques relacionades amb la infància no es visibilitzen prou a nivell polític o social. Una d'aquestes problemàtiques és la pobresa infantil, que té diferents conseqüències en el desenvolupament de la infància (Mari-Klose, 2015; Navarro, 2014; Save the Children, 2014; UNICEF, 2012; Uribe, 2014).

Actualment a Espanya prop d'un 30% de nens i nenes viuen en llars amb ingressos sota el llindar de pobresa relativa (Enquesta de condicions de vida 2015, INE). Aquesta situació, en el que anomenem Estat de Benestar, compromet la igualtat d'oportunitats. Tot i que reduir la pobresa infantil és un objectiu que tots els partits polítics declaren compartir, la realitat és que s'ha anat agreujant en els últims anys. És important destacar, tal com afirma Mari-Klose (2014) que la pobresa infantil té influències negatives en el desenvolupament de les aptituds cognitives, els resultats educatius o la proclivitat a comportaments asocials. A més, Mari-Klose (2014) alerta que una força de treball amb escassa preparació i aspiracions educatives limitades perjudica la productivitat d'un país, la seva capacitat de competir en l'economia del coneixement, i que per tant, compromet els horitzons de creixement a llarg termini, sense oblidar que les dificultats d'inserció laboral dels joves amb escàs capital humà comporten costos importants a l'erari públic.

Si el discurs de les conseqüències negatives del desenvolupament de la nostra infància no és prou alarmant per als nostres polítics, si ho hauria de ser el dels alts costos en els pressupostos públics. Com podem exigir als nostres governs una acció immediata per revertir aquesta situació? Fins a quin punt la societat civil és conscient d'aquesta situació? De quina manera podem actuar per aconseguir canvis que perdurin en el temps? En moltes ocasions, des de les ONG o institucions s'aborda aquesta problemàtica a través de campanyes de comunicació social que poden arribar a sensibilitzar però que, en moltes ocasions, no mobilitzen ni aporten canvis estructurals en el llarg termini.

A través del treball de recerca realitzat en el marc del Màster Universitari en Models i Estratègies d’Acció Social i Educativa en la Infància i l’Adolescència s’han abordat les millors pràctiques des del Màrqueting Social per poder impactar a través de campanyes socials en aquesta problemàtica. A partir de l’estudi dels diferents eixos del projecte com són la pobresa infantil, els drets de la infància i el Màrqueting Social; i a través de l’accés a la realització de entrevistes a experts; i la posterior definició i anàlisi de les diferents categories, s’ha procedit a realitzar un anàlisi de diferents campanyes realitzades per 3 ONG: UNICEF, Ayuda en Acción i Educo, buscant aportar algunes claus per aconseguir millors campanyes des d'una perspectiva de mobilització que aconsegueixin canvis reals en el desenvolupament de les polítiques públiques.

En aquest sentit, una de les conclusions clau que aporta el projecte de investigació és que la definició de l'objectiu estratègic de la campanya hauria de prioritzar la mobilització i la sensibilització sobre la recaptació de fons per poder aportar solucions transformadores. Així, la reflexió estratègica passa per valorar el objectiu sobre el qual basem la campanya, conseqüentment si aquest últim és recaptar fons, aquest serà el resultat que obtindrem, i no el canvi que busquem en el llarg termini.