EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS
Txus Morata
Professora del Grau d’Educació Social i de màsters universitaris. Investigadora Principal del Grup de Recerca GIAS. Directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i d’Acció Sociocultural
Veure tots els articles
| Fitxa d’experta
22.05.23
El lleure educatiu, per la funció social i pedagògica que té, és un dret cada cop més reconegut socialment. Un dret que es fonamenta en els beneficis que aporta als infants i adolescents per al seu desenvolupament integral. Per exemple: la participació en activitats de lleure educatiu afavoreix la construcció de relacions de qualitat i l'adquisició de competències acadèmiques, laborals i socials i incideix en l'aprenentatge i la pràctica de la participació social. Però, malgrat potenciar totes aquestes habilitats, a dia d’avui no tots els nens i nenes poden gaudir d'aquest dret.
A la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides (1989), a més de destacar l'educació de forma general, es parla dels drets al joc i a la participació, que es troben en la base de les activitats de lleure educatiu. Ara bé, aquests principis o normes encara no estan prou desplegats, especialment pel que fa a potenciar les activitats de lleure i a facilitar que siguin accessibles per a tota la població i que es puguin realitzar en condicions adequades.
Investigacions actuals mostren que, tot i que el lleure educatiu és un dret legalment reconegut, a la ciutat de Barcelona, per exemple, un 20% dels nens i nenes que viuen en barris de rendes més baixes no poden gaudir regularment d’activitats d'oci, mentre que als barris de rendes més altes el percentatge és d'un 4%. Això suposa una greu limitació de les seves oportunitats educatives, i més en un moment en què l'escolarització és universal i, per tant, les desigualtats es donen fora de l'aula.
En primer lloc, és necessari que es reconegui el sector del lleure educatiu com un agent clau i necessari per al desenvolupament integral dels infants i que sigui considerat per les instàncies educatives formals com un actor de primer nivell, com pot ser la pròpia escola, si bé cadascú amb el seu paper i les seves funcions.
En segon lloc, és urgent millorar les polítiques i els recursos per fer possible que aquests beneficis arribin als nens i les nenes de tots els territoris. Cal activar polítiques d'oci inclusiu perquè els infants puguin participar-hi en igualtat de condicions i amb la màxima autonomia. Això requereix construir entorns de lleure plenament accessibles, des d'una perspectiva física, sensorial, cognitiva i social adequada.
Cada infant és únic i pot requerir, o no, suports específics i de diferent tipus. Per això, és necessari garantir l'accés a equipaments i a activitats de lleure compartits a la comunitat. En aquest sentit, els ajuntaments exerceixen un paper clau per millorar els plans d’accessibilitat i garantir l’equitat i la igualtat en la participació de nens, nenes i adolescents amb menys recursos en aquestes activitats. Amb ajudes econòmiques o bonificacions, però també mitjançant l'acompanyament durant el procés d'inscripció, l'impuls de programes de mobilitat o la posada en marxa de mesures de discriminació positiva que evitin processos de segregació.
Un tercer element també molt important és la construcció d'itineraris personalitzats per a cada infant i adolescent, especialment per a aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat. També la utilització de metodologies que permetin apropar llenguatges, connectar interessos i atendre les necessitats socioemocionals i econòmiques d’aquests infants, facilitant-ne, així, la incorporació social plena.
Avançar en aquesta direcció implica assumir el lleure educatiu des d'una perspectiva clarament inclusiva, que activi la comunitat i la coresponsabilitzi. També implica promoure el treball en xarxa entre els diferents professionals de l'acció social, educativa o de la salut, per intercanviar informació i fomentar la participació de tots els infants en les diferents activitats (associatives, culturals o esportives) que s'ofereixen al territori.
Caldrà incidir de manera activa en la promoció de polítiques públiques que reconeguin el valor que aporta el lleure educatiu al desenvolupament integral de la infància i l'adolescència, que l'equiparin en importància a l'espai lectiu tradicional i que el valorin cada cop més com un context privilegiat d'inclusió i educació.
En conclusió, garantir la igualtat d'oportunitats en les activitats de lleure educatiu és clau per millorar el benestar dels infants i adolescents, en un àmbit d'acció que els és tan propi com són els espais de joc, de relació i de desenvolupament cultural.
Comparteix l’article
Etiquetes
La Fundació
Què fem
La nostra tasca
A qui acompanyem
El nostre impacte a la societat
On actuem
Posicionament i adhesions
Com ho fem
Portal de transparència
Sostenibilitat i medi ambient
Qualitat
Compromís ètic
Política de bon tracte a la infància i l'adolescència
Fomentant la igualtat
ODS
Treball en xarxa
Reconeixement i premis
Qui ens avala i ens dona suport
Projectes solidaris
Presentació
Projectes
Col·labora
Col·laboradors
Transparència i rendició de comptes
Preguntes més freqüents