EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

El lleure educatiu, per la funció social i pedagògica que té, és un dret cada cop més reconegut socialment. Un dret que es fonamenta en els beneficis que aporta als infants i adolescents per al seu desenvolupament integral. Per exemple: la participació en activitats de lleure educatiu afavoreix la construcció de relacions de qualitat i l'adquisició de competències acadèmiques, laborals i socials i incideix en l'aprenentatge i la pràctica de la participació social. Però, malgrat potenciar totes aquestes habilitats, a dia d’avui no tots els nens i nenes poden gaudir d'aquest dret.

A la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides (1989), a més de destacar l'educació de forma general, es parla dels drets al joc i a la participació, que es troben en la base de les activitats de lleure educatiu. Ara bé, aquests principis o normes encara no estan prou desplegats, especialment pel que fa a potenciar les activitats de lleure i a facilitar que siguin accessibles per a tota la població i que es puguin realitzar en condicions adequades.

Investigacions actuals mostren que, tot i que el lleure educatiu és un dret legalment reconegut, a la ciutat de Barcelona, per exemple, un 20% dels nens i nenes que viuen en barris de rendes més baixes no poden gaudir regularment d’activitats d'oci, mentre que als barris de rendes més altes el percentatge és d'un 4%. Això suposa una greu limitació de les seves oportunitats educatives, i més en un moment en què l'escolarització és universal i, per tant, les desigualtats es donen fora de l'aula.

Aquesta desigualtat ens planteja tres grans reptes:

En primer lloc, és necessari que es reconegui el sector del lleure educatiu com un agent clau i necessari per al desenvolupament integral dels infants i que sigui considerat per les instàncies educatives formals com un actor de primer nivell, com pot ser la pròpia escola, si bé cadascú amb el seu paper i les seves funcions.

En segon lloc, és urgent millorar les polítiques i els recursos per fer possible que aquests beneficis arribin als nens i les nenes de tots els territoris. Cal activar polítiques d'oci inclusiu perquè els infants puguin participar-hi en igualtat de condicions i amb la màxima autonomia. Això requereix construir entorns de lleure plenament accessibles, des d'una perspectiva física, sensorial, cognitiva i social adequada.

Cada infant és únic i pot requerir, o no, suports específics i de diferent tipus. Per això, és necessari garantir l'accés a equipaments i a activitats de lleure compartits a la comunitat. En aquest sentit, els ajuntaments exerceixen un paper clau per millorar els plans d’accessibilitat i garantir l’equitat i la igualtat en la participació de nens, nenes i adolescents amb menys recursos en aquestes activitats. Amb ajudes econòmiques o bonificacions, però també mitjançant l'acompanyament durant el procés d'inscripció, l'impuls de programes de mobilitat o la posada en marxa de mesures de discriminació positiva que evitin processos de segregació.

Un tercer element també molt important és la construcció d'itineraris personalitzats per a cada infant i adolescent, especialment per a aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat. També la utilització de metodologies que permetin apropar llenguatges, connectar interessos i atendre les necessitats socioemocionals i econòmiques d’aquests infants, facilitant-ne, així, la incorporació social plena.

Avançar en aquesta direcció implica assumir el lleure educatiu des d'una perspectiva clarament inclusiva, que activi la comunitat i la coresponsabilitzi. També implica promoure el treball en xarxa entre els diferents professionals de l'acció social, educativa o de la salut, per intercanviar informació i fomentar la participació de tots els infants en les diferents activitats (associatives, culturals o esportives) que s'ofereixen al territori.

Caldrà incidir de manera activa en la promoció de polítiques públiques que reconeguin el valor que aporta el lleure educatiu al desenvolupament integral de la infància i l'adolescència, que l'equiparin en importància a l'espai lectiu tradicional i que el valorin cada cop més com un context privilegiat d'inclusió i educació.

En conclusió, garantir la igualtat d'oportunitats en les activitats de lleure educatiu és clau per millorar el benestar dels infants i adolescents, en un àmbit d'acció que els és tan propi com són els espais de joc, de relació i de desenvolupament cultural.