EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Quan, des de l'àmbit social, es contemplen polítiques i programes de protecció adreçats a infants i adolescents, sovint se centren en aquells que encara no han arribat a la majoria d'edat. Els joves extutelats, és a dir, aquells joves que han estat protegits per l'Administració, han d'afrontar l'emancipació molt abans que la resta de la població. Tenint en compte que els joves espanyols tenen altes taxes d'atur, abandonament prematur de l'educació i baix nivell d'emancipació, podríem considerar que es presenta a aquests nois/es d'una manera forçada i prematura.

A més de la inestabilitat de l'adolescència, se'ls afegeix una trajectòria vital marcada per la ruptura amb importants vincles socials, especialment la de la família. Davant d'aquesta situació, algunes comunitats autònomes, com Catalunya, han articulat serveis i programes que ofereixen suport als joves tutelats i extutelats, ja que s'entén que per fer efectives aquelles competències relacionades amb l'autonomia (responsabilitat, perseverança, presa de decisions, etc.), s'han de treballar molt abans de la majoria edat. Les pràctiques dutes a terme en el programa d'autonomia gestionat per SOS Children's Villages seguint el màster universitari "Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i l'adolescència", em van permetre conèixer les dinàmiques i reptes quotidians d'alguns joves exclosos un cop emancipats.

Aquestes pràctiques van desenvolupar el treball final de màster joves extutelats: l'itinerari de formació-treball i la xarxa de suport social com a factors protectors. L'objectiu d'aquest estudi ha estat conèixer la percepció dels joves extutelats en relació amb l'orientació rebuda al centre residencial pel que fa a les àrees esmentades i com ha afectat les seves vides. Amb aquesta finalitat, un total de 12 joves van ser entrevistats entre els 18 i els 25 anys que formaven part del programa. En particular, les seves històries van expressar la importància d'establir un vincle amb almenys un adult referint-se, que solia ser educador, així com pertànyer a un grup d'amics. També hi va haver mobilitat escolar i de recurs de protecció, que va tenir un impacte directe tant en l'àmbit acadèmic com en la seva xarxa social.

De fet, posseir una xarxa de suport social és el pilar fundacional que sustenta totes les altres àrees de la vida, ja que ajuda a situar-se en el món (estabilitat) i a definir-les (sentiment de rellevància), a més de proporcionar afecte i amor. Tot això ha d'anar acompanyat d'un engranatge format per les seves pròpies habilitats i un entorn facilitador, promogut principalment pel sistema de protecció i el sistema educatiu, però també per la societat en general, i en particular per les polítiques socials, que han d'incloure en el marc legal les necessitats que es deriven de la seva realitat.