EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

M’agrada una professió que utilitza el tracte personal per lluitar contra les injustícies socials i que creu en les capacitats de les persones per superar elles mateixes, –empoderant-les–, situacions complicades fent-les sentir-se millor.

L’objectiu transformador del treball social obté un veritable sentit quan els seus professionals poden oferir respostes acords amb les exigències dels Drets humans. Per aconseguir-ho cal una bona praxi professional que reculli l’equilibri imprescindible entre l’eficàcia tècnica i el saber científic per un costat, i el compromís ètic i la humanitat en el tracte personal per un altre. I això és així perquè la tècnica sense humanitat mai no serà ben valorada en la nostra professió ja que no és suficient tenir les necessitats materials cobertes sinó que les persones han de sentir-se ben tractades.

Al llarg de les nostres vides les persones ens trobem amb situacions de dificultat per diferents motius: problemes de salut, d’habitatge, problemes emocionals, relacionals o econòmics, de gestió de l’entorn familiar, d’acceptació i d’inserció social.

Els treballadors socials apliquem la relació d’ajuda tenint sempre present les relacions interpersonals i l’entorn de les persones. La intervenció que fem és directa amb un contacte entre professional i la persona o grup d’implicats, i també indirecta a través d’activitats d’anàlisi, planificació, gestió i avaluació.

Aquesta aportació escrita sobre el Treball social és fruit d’una mirada il·lusionada d’anys d’implicació amb aquesta professió, des de la vivència com a treballadora social i com a docent.  És testimoni d’un llarg i apassionant camí, no exempt de dificultats, que acull i acompanya trajectòries vitals, amb les següents funcions:

1.     Atenem persones que estan passant per processos de canvi

En aquesta professió atenem persones amb diversitat funcional que volen viure de manera independent, mares que no saben què fer amb el seu fill que té una addicció, dones amb difícil convivència amb la parella, homes que s’han quedat sense recursos ni esma, persones grans amb dependència que viuen soles i no tenen ningú que les ajudi, famílies  amb problemes materials i de convivència amb els seus fills, persones immigrants i/o refugiades sense cap vincle amb l’entorn, ni oportunitats a la vida.

Partim dels sentiments i de les expectatives de vida que tenen les persones, incorporant i potenciant la seva força per superar les dificultats. L’atenció social comporta escoltar i comprendre com es pot sentir la persona davant d’un diagnòstic greu de salut, d’un desnonament, o d’un problema greu familiar, és parlar de vegades només amb un somriure o amb un silenci prudent, és donar suport emocional i vivificador a qui el necessita, és fer un seguiment de l’itinerari personal i oferir opcions perquè la persona pugui triar i sentir-se acompanyada i recolzada. En tot cas l’atenció cal fer-la de forma artesanal perquè cada persona és única i requereix d’un tracte diferencial.

2.     Elaborem plans d’intervenció social

La nostra visió atenta possibilita detectar necessitats tant si la persona ens ha fet una demanda explícita com si no ho ha fet. La intervenció del treballador/a social suposa la posada en marxa d’un pla amb la persona i/o família per promoure l’autonomia i el seu protagonisme en la millora de la seva situació. Els plans d’intervenció recullen les variables que afecten a la persona, analitzen el que pot aportar i, considerant quin és el seu estat anímic, proposen el suport a obtenir del seu entorn. Els plans d’intervenció ens serveixen per establir uns objectius a aconseguir amb la vinculació de la persona, cal consensuar-los amb la persona interessada tot vetllant sempre per l’interès superior dels qui es consideren més vulnerables.

3.     Donem suport a accions col·lectives 

L’impuls d’accions grupals i comunitàries ha estat sempre present en la vida professional del treballador/a social al llarg dels anys. Amb les accions col·lectives estimulem la creació de grups d’ajuda mútua, elaborem projectes amb gent dels barris, mediem en conflictes sobre pobresa energètica o de convivència veïnal per raons culturals i socials, i participem en plataformes en pro dels drets socials. Els treballadors socials estem presents en dinàmiques col·lectives organitzades per la ciutadania, teixim relacions amb diàlegs constructius, aportem una mirada que vol ser optimista (amb tot el que aquest terme comporta de confiança que dóna força davant de les dificultats) i promovem l’acceptació de l’autodeterminació de les persones.

4.     Apostem per una societat més justa

Defensem els drets de les persones i dels grups més desfavorits de la societat, tot formulant propostes a organitzacions socials i representants públics. El discurs de les precursores del Treball Social (entre elles, Mary Richmond) va aconseguir influir en reformes legislatives relatives al treball de menors, la cura de persones amb malalties mentals i els problemes d’habitatge, i podríem citar exemples més actuals de professionals compromesos en la millora de les condicions socials. També hi ha hagut treballadores socials que han estat Premis Nobel de la Pau (Jane Addams el va rebre el 1931, i Leymah Roberta Gbowee el 2011). Els treballadors socials actuem d’acord a principis ètics internacionals i respectem els drets humans fonamentals de les persones i dels grups reconeguts a la Declaració Universal de les Nacions Unides.

 5.     Treballem des d’una mirada àmplia de les situacions

La complexitat de moltes de les situacions socials fan indispensable el treball compartit amb d’altres professionals (educadors socials, psicòlegs, juristes, infermers, metges, treballadores familiars...) ja sigui de forma puntual o en equip. El criteri interdisciplinar és fonamental per fer una atenció global integrada des de diferents disciplines. El treballador/a social dins dels equips aporta una mirada àmplia de l’entorn on viu la persona, dels factors positius i de risc que afecten al seu desenvolupament, així com fa propostes d’actuació a realitzar especialment en situacions complexes que requereixen d’una coresponsabilitat professional.

6.     Investiguem per seguir avançant

Apliquem metodologies que promouen el protagonisme de les persones i que afavoreixen processos d’inserció social. És per això que apostem per la construcció de projectes d’investigació que ens mostrin la conveniència de tirar endavant nous plans d’intervenció per a la millora de diferents col·lectius (joves en processos de deshabituació, persones en situacions marginals ...). La recerca aplicada ens ajuda als professionals a avançar en nous plantejaments i ens dóna la possibilitat de compartir les bones praxis que portem a terme els treballadors socials en els nostres llocs de treball.

En conclusió:

Estem davant d’una professió que actua amb força i compromís davant dels desequilibris de la societat, apostant per la igualtat d’oportunitats. Una professió que acompanya i facilita opcions per afrontar els problemes que ens sorgeixen en determinats moments de la nostra vida, i ho fa des de diferents vessants i serveis. I, en tot cas, una professió que sempre cal exercir-la des del respecte a la diversitat, sense suplir mai el protagonisme de les persones, i amb la creença que una altra forma de vida és possible amb una atenció eficaç, humana i acollidora.

Jo segueixo apostant-hi.