EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

En el sector social estem constantment cridats a donar resposta a les demandes socials de les noves realitats socials. Els models d'intervenció social i les respostes de les administracions públiques semblen insuficients o inadequades davant els reptes socials contemporanis. En aquest sentit, hi ha una preocupació creixent, en el sector social, sobre la seva capacitat d'innovació social, entesa com el conjunt d'activitats i serveis innovadors motivats per l'objectiu de satisfer les necessitats socials canviants i que són predominantment desenvolupades i difoses per organitzacions de propòsit social. Diferents fòrums aborden la qüestió, aporten formació i valoren la creativitat i l'emprenedoria del sector.

Però, quan és necessari innovar en el sector social? 

Les innovacions són necessàries quan hi ha un cert grau d'empitjorament dels problemes, quan els sistemes no funcionen, o quan les institucions reflecteixen més problemes passats que problemes presents (Mulgan,2007). Un bon exemple és la Seguretat Social, organitzada i estructurada per donar resposta a la protecció social necessària fa 40 anys, però incapaç de respondre a les noves dinàmiques demogràfiques i laborals.

Un altre factor que impulsa la innovació és la percepció d'una bretxa entre el que hi ha i el que hauria d'existir, entre el que la gent necessita i el que se'ls ofereix (Mulgan,2007). Aquesta bretxa creix per l'aparició de les noves tecnologies i l'avanç del coneixement científic. L'atenció a la dependència és il·lustrativa- els avenços tecnològics en el sector, com la domòtica i els sensors d'atenció, no redueixen la bretxa d'atenció, però fan més evidents situacions de desigualtat en l'accés a aquesta atenció especialitzada. En la mateixa àrea, els avenços en medicina augmenten els anys de vida, però fan insostenibles els costos de salut associats al temps.

En quins àmbits són més necessaries les innovacions? 

Les àrees amb més dèficit d'innovació són les que tenen noves necessitats socials que no es poden abordar fàcilment des dels models tradicionals. Es podeAlguns, com l'augment de la diversitat, que requereix nous models de convivència i prevenció de conflictes, poden ser citats. Els problemes derivats del consum, com l'obesitat, les addiccions tecnològiques, la dependència de les drogues i els derivats de la frontera borrosa entre la joventut i l'edat adulta, també es poden referir en entorns precaris i inestables. Encara es podria esmentar la necessitat de nous models penitenciaris, en els quals la Justícia Restaurativa jugui un paper important. Se sumen a l'envelliment de la població, a la cronologia dels problemes de salut, a les necessitats relacionades amb noves formes de participació i representació política i, per descomptat, al canvi climàtic amb tot allò relacionat amb la reorganització de les ciutats, els sistemes de transport i l'habitatge.

I com s'innova en el sector social?

Se sap que la innovació no ha de ser el resultat d'una inspiració única, un moment d'eureka o una visió particular d'un individu (Murray et al., 2010). La innovació es pot gestionar, donar suport i promoure; d'aquí els programes de formació sobre aquests temes.

D'altra banda, els processos creatius no generen innovació si es perd el treball d'implementació i difusió. El procés d'innovació implica una sèrie de passos, que no són del tot aliens al sector social. Una primera etapa, per exemple, és Inspiració i Diagnòstic - el problema s'emmarca i s'identifiquen les necessitats - un procés per al qual els treballadors socials i els educadors estan especialment preparats. Altres passos concerneixen a la generació d'idees, modelatge de prototips, implementació, difusió i seguiment del canvi sostenible.  Per tot això hi ha mil metodologies i tècniques per potenciar el pensament creatiu i l'operativeització de les innovacions socials. Però, en el sector social, a diferència del sector tecnològic o industrial, tenim tendència a pensar en la innovació social a partir d'una visió immediata i emprenedora dels canvis operatius en els processos de treball o models d'intervenció que aviat resolen noves demandes, obviant que les innovacions deriven d'una forta inversió en recerca i desenvolupament. És saludable que el sector sigui àgil per innovar, creatiu i flexible, però el canvi sistèmic no se sosté amb una visió de la innovació desconnectada de la importància de la recerca, l'avaluació sistemàtica i l'evidència científica. No hi ha dreceres a la innovació. Està intrínsecament vinculada a la recerca – diagnòstics rigorosos,contrast d'hipotesis, generació de models, assaig, error, avaluació, anàlisi, discussió, difusió. Tots aquests passos sustenten les etapes del procés d'innovació i permeten avançar en nous models d'intervenció coherents.

Sabem que el sector social no té tradició en recerca o inversions pròpies del sector tecnològic. Però és urgent fomentar una cultura de recerca, que aposta per un model de ciència i innovació ajustat a la realitat del sector social. És el moment de reivindicar el caràcter científic de les nostres professions. El paper de la universitat i dels grups de recerca, al servei de la generació de coneixement i de la transferència tecnològica. Una possibilitat és buscar aliances amb grups de recerca social que puguin donar suport als processos d'innovació del sector. Però n'hi ha un altre.

És hora de fer màsters, de produir tesines, de proposar estudis pilot, de revisar conceptes, de teories de preguntes, de model, de provar, d'avaluar i per què no... fer doctorats! Tornar a la universitat no només per afegir graus per a una inserció laboral reeixida, sinó essencialment per buscar respostes i innovar. Les preguntes sense resposta són moltes d'elles. Tria'l.

Referències Mulgan G.(2007). Innovació social: Què és, Per què importa i Com es pot eradicar l'accel. Skoll centre per a l'emprenedoria social. Paper de treball. Oxford Business School. [Consulta: 23 desembre 2010]. El Llibre Obert de la Innovació Social. La jove foundantion, Londres.