EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

10 idees clau per fer un bon acompanyament

10 idees clau per fer un bon acompanyament

Lisette Navarro Segura
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, del Màster universitari MEIA i del Postgrau d’Expert universitari en eines per a la intervenció socioeducativa per a professionals de l’acció social.
Veure tots els articles | Fitxa d’experta

04.10.16

Fer un bon acompanyament socioeducatiu pot semblar fàcil, però estar al costat de l'altre en la distància justa i quan l'altre ho necessita de veritat, no ho és tant. Al Màster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència reflexionem sobre aquells aspectes que per a nosaltres són claus.

1) Donar importància a l'altre. Tu no ets el protagonista. Pot semblar una obvietat però en el dia a dia treure les mirades de les pròpies preocupacions no es fa sense una intenció i una ferma voluntat. Acompanyar serà per tant, començar per veure a l'altre.

2) Donar importància al que li passa a l'altre. Des de la preocupació per haver perdut un peluix, un jersei o l'últim cargol que vàrem trobar, fins a haver-ho deixat amb la xicota, no saber què estudiar o tenir dubtes respecte l'educació dels fills. Allò que a l'altre li preocupa és el que ha de centrar el nostre compromís. Relativitzant quan sigui necessari però sense menysprear o jutjar pel simple fet que ens quedi allunyat del nostre món o realitat personal.

3) Saber quin és el teu rol. No podem pretendre acompanyar com un amic quan som els pares; o com a pares quan som els professionals d'un centre, etc. Saber-nos ubicar en la justa relació de rols és clau per acompanyar des de cada realitat, sent referents d'aquella àrea o espai i deixant que altres persones ho siguin en unes altres.

4) Aprofitar el moment. Rentar-se les dents, anar de camí al gimnàs, o fer cua per comprar un gelat poden ser tant bons moments per connectar amb l'altre com qualsevol espai formal destinat a tal efecte. Algunes persones s'obren més en aquests espais informals i cal saber aprofitar-los per mostrar-nos oberts i receptius a la demanda d'atenció de l'altre.

5) Preguntar, no respondre. Acompanyar passa per voler conèixer i comprendre, abans de res, el món de l'altre. Per això cal preguntar més que donar respostes, interessar-nos pel seu punt de vista més que donar opinions o fer monòlegs poc interessants per qui escolta.

6) Escolta activa i empatia. Dues habilitats socials bàsiques i imprescindibles en el món de l'acompanyament a l'altre. Però parlem d'escoltar de veritat, de connectar amb el que l'altre ens està dient, de ser capaços de mostrar-nos receptius i disponibles mentalment. I empatitzar amb les emocions, amb el que l'altre sent sense caure en el parany de voler entendre el que li passa a nivell de situació (que afortunadament per poder-lo ajudar ens ha de quedar bastant llunyà).

7) Sentit de l'humor. Un dels reptes més importants i a la vegada més difícils. Filtrar allò que ens angoixa i ens preocupa a través d'una exageració, una paràbola o un acudit. Requereix de la mesura justa, una sensibilitat exterioritzada i una voluntat ferma per transformar allò més pessimista en una espurna de llum i color.

8) En positiu. Vinculat a l'anterior, es fa inqüestionable que un bon acompanyament ha de basar-se en una mirada positiva, no només de la situació, sinó també de l'altre. Destacar allò favorable i construir sobre fortaleses canvia les relacions.

9) Referent moral. Ser algú important per a l'altre es guanya amb temps i sobretot amb coherència. I també amb la consideració de que l'altre també és important per a tu.

10) Coaching. Des de la Facultat Pere Tarrés apostem per aquesta metodologia que posa a l'altre en el centre de l'acció, apoderant al màxim les seves capacitats i permetent que la intervenció es faci no des del davant estirant, ni des del darrere empenyent, sinó al costat... acompanyant realment.

Comparteix l’article

Etiquetes