EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

En aquest mes de cues a l’aeroport, d’assumir o no responsabilitats sobre aquest serveis; ara que s’obren debats al voltant de com són els serveis, dels estalvis o no que generen realment i com haurien de ser aquests en funció de les persones a la que se’ls presten, m’ha fet pensar en la Taula Rodona que vaig participar organitzada per  la Diputació de Tarragona en el marc dels actes de celebració dels 25 anys del Consell comarcal del Tarragonès. Amb el tema “La gestió dels serveis a les persones” va posar el focus, amb molt encert, en el paper que les administracions tenen a l’hora de la contractació dels serveis, a qui es contracten i quines repercussions poden tenir en les persones, les suposadament beneficiàries.

En aquest bloc escrivia ara fa poc més d’un any, al maig del 2016, que tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  models de col·laboració publico-social. I tenim en les actituds entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho, amb control però amb confiança, accions exigents però col·laboratives.

La Comunitat Europea va definir dins l’estratègia europea 2020 que, com a motor de canvi, la contractació pública havia de tenir un paper clau. Les directives europees del 2014 van demanar per primer cop als òrgans de contractació, és a dir totes a les administracions, la estatal, però també la local (i si hi ha la de barri), que incorporessin als seus contractes criteris que incloguin aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors per aconseguir serveis de gran qualitat. Sap la Comunitat Europea que els poders públics poden fer  servir la contractació de serveis per assolir objectius socials comuns i per això la directiva ha marcat la pauta als estats.

La directiva europea de contractació pot afeblir la posició de les entitats socials en la provisió de serveis públics si només parlem de preu, però també poden sortir reforçades si els criteris qualitatius, mediambientals, socials i innovadors es valoren correctament.

Quasi sense fer debat, ni soroll s’estan redactant i publicant un conjunt de normes sobre contractació pública que afecten directament a les persones i, sovint, incideixen en el seu àmbit més vulnerable. I estan afectant a tota la societat europea, i també a les nostres vil·les, ciutats i barris.

Durant els propers mesos sentirem parlar de la “Llei de contractes de serveis a les persones” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya o de “la Ley de contratos del sector publico” i la seva aprovació a les Cortes. Voldríem que hi hagués un bon debat, ja que les entitats socials hem treballat per aportar arguments i millores, esmenar quan ha estat possible la legislació, fent-la més propera al sector i al servei que es presta a les persones.

En els darrers anys el Tercer Sector ha anat elaborant un discurs ben argumentat, posant en el centre de la seva acció la persona i el servei que se li  presta. Un discurs basat sobretot en criteris socials, però també econòmics i jurídics. Es tracta ara de guanyar influència no només a nivell polític sinó també a nivell tècnic, de qui són els responsables de la interpretació de les normes, i també a nivell de l’opinió pública i social.

Ara que la Comissió Europea està celebrant 60 anys, com en tots els aniversaris, serà el moment de reflexionar sobre l’èxit o no del darrers anys, però també de l’inici d’un procés en el qual la Europa dels Vint-i-set decidirà conjuntament sobre el futur de la Unió.

En aquest futur el Tercer Sector ha de tenir un paper pro-actiu a l’hora de poder participar en els desenvolupaments normatius, i en la seva aplicació a nivell administratiu, implementació i seguiment.  El sector social ha de poder defensar els interessos de les persones a les que representen i serveixen davant l’administració i on sigui, i ho faran mitjançant aliances i plataformes representatives locals i globals que reforcin el seu missatge.

I des del Tercer Sector Social com a coneixedors dels nostres àmbits d’actuació hem de recordar a la societat de la que formem part que no parlem només de contractes, externalitzacions o serveis, sinó que en el nostre àmbit sempre estem parlant d’atenció a les persones.