EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Darrera cada home s’amaga una història. També s’hi amaga darrera de cada dona. Totes les històries de les persones són fruït de les decisions preses sumades a les circumstàncies que les permeten realitzar. Els rostres de les persones mostren en cadascuna de les seves arrugues moments vitals que s’han hagut de superar. Aquests moments han estat plaents o dolorosos, superficials o transcendents però, tots ells, han deixat la seva petjada, més o menys profunda, en aquells qui som. Són històries que, en general, ens fan donar passos endavant i que, de vegades, ens fan donar passos enrere en el nostre camí vital. Són històries que s’han resolt des dels elements més íntims i personals amb el suport, o no, dels qui estan al nostre entorn. Tanmateix, les històries dels homes i de les dones tenen un element diferenciador.

Elles sempre han hagut de donar una mica més per aconseguir el mateix. Les històries de les dones han estat i, estan marcades, per un fet estructural que les perjudica. La desigualtat de gènere, més o menys accentuada en cada societat, posa pals a les rodes en les trajectòries vitals femenines. Sempre s’ha de pujar un graó més per arribar al mateix lloc que els homes.

Tornem ara a les nostres històries per relacionar-les amb els professionals d’atenció social. En el decurs del aprenentatge de graus i també de postgraus i màsters es desenvolupen una sèrie de competències necessàries per poder, entre d’altres, atendre les persones. També s’aprèn a treballar les actituds davant situacions concretes on s’hauran de posar en pràctica els coneixements obtinguts. Mica en mica, es va aprenent tot allò que s’ha de saber per poder actuar de la millor manera en cada circumstància amb cada persona. La pràctica professional directa portarà, finalment, a desenvolupar encara més tots els aprenentatges teòrics i pràctics incorporats. Les assignatures van d’allò més genèric a allò més concret, intentant arribar a tot el bagatge de sabers imprescindibles per esdevenir un bon professional. Els treballadors/es i educadors/es socials, en concret, hauran d’intervenir de manera directa amb persones. Homes i dones. I això ho han de fer sota el paraigua de la perspectiva de gènere. És per això que és necessari que aquesta perspectiva s’incorpori de manera transversal en els aprenentatges. Si bé és important que s’imparteixin assignatures específiques sobre gènere també ho és que el gènere estigui present en el conjunt de les matèries.

El gènere és una més de les desigualtats socials i, com d’altres, genera discriminació social però, en aquest cas, la discriminació és major ja que, com deia a l’inici, ens situem en un pla estructural que afecta tothom. El treballador/a i l’educador/a social es trobaran amb les petjades que han marcat la vida de cadascun dels casos amb que treballin. Hauran de saber analitzar el perquè, el com i el quan de les situacions crítiques que han portat les persones a la situació de vulnerabilitat amb la que es troben però, hauran de saber veure també, quines dificultats afegides poden existir relacionades amb el gènere i, sobretot, hauran de saber planificar pensant amb que, aquestes dificultats, siguin el menys feixugues possible en el futur. El treballador/a i l’educador/a social es trobaran amb mirades, amb gestos, amb expressions que hauran de saber interpretar allà on no arribin les paraules. Hauran de saber llegir per acompanyar i hauran de fer-ho amb clau de gènere.