EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Hola Natalio, com va per allà?

Aquí continuem celebrant el Dia Mundial del Treball Social. No, no som a 10 de desembre, data en què la teva benvolguda Argentina sí que festeja aquesta preciosa professió commemorant la nostra vinculació amb la declaració dels Drets Humans (ONU, 1948 cit. Tassi, 2012; Staub-Bernasconi, 2016:40-49). Som al març rememorant que Jack Kamaiko, un professor de l'Escola de Treball Social de la City University de Nova York, proposés portar a la seu americana de les Nacions Unides a treballadores i treballadors socials de tot el món per celebrar el Dia del Treball Social. Conseqüentment, l'esdeveniment va ser patrocinat per la IFSW, l'IASSW i la ICSW. La data oficial correspon anualment al tercer dimarts de cada mes de març, des de fa ja 37 anys. (Wood Wetzel, 2012:38; Nadkarni, 2013:252; IASSW-AIETS, 2020; IFSW, 2020).

Potser no sabies d'aquesta data ja que, al costat d'altres col·legues de professió, vas proposar modificar la celebració del Treball Social del 2 de juliol al 10 de desembre al teu país (Ribas et al., 2014).

O potser sí... Pot ser que, com em va passar a mi, et preguntessis què té d'especial per al Treball Social el tercer dimarts de cada mes de març. No trobo cap text de Kamaiko o d'una altra persona que faci referència sobre això. Seria perquè la millor manera que celebrar aquesta disciplina és un dia de feina? o bé perquè, etimològicament, tant març com dimarts deriven de Mārs, el nom llatí del déu romà de la guerra, i es reconeix així la lluita en la rereguarda del Treball Social pels Drets Humans i la Justícia Social?

Sigui com sigui, la coincidència amb el canvi d'estació d'hivern a primavera o d'estiu a tardor -segons la part del globus on siguis- és meravellosa i defineix molt bé el que anem buscant: transformació social.

En aquests dies se succeeix una explosió d'entrades de blogs en múltiples llengües que manifesten la importància que té aquesta celebració. Sobretot són tuits i blogs d'universitats i de col·legis de Treball Social que informen sobre el tema a tractar en correspondència amb els objectius de l'"Agenda Global per al Treball Social i el Desenvolupament Social". Dissenyada des del 2010 i posada en marxa el 2012, l'Agenda cerca enfortir el nostre perfil professional per contribuir de manera més robusta al desenvolupament de polítiques públiques. Els seus quatre temes centrals van ser identificats mitjançant extenses jornades de debat en què van participar milers d'estudiants i/o professionals dels serveis socials. El 2019 i el 2020 mirem de reflexionar sobre l'últim tema acordat:

Promoure la importància de les Relacions Humanes (IFSW, IASSW y ICSW, 2012).

Durant les trobades realitzades per conformar l'Agenda es va sostenir que per promocionar la justícia social primer calia reconèixer que "les persones viuen en comunitats i prosperen en el context de relacions de suport, les quals estan sent erosionades per les forces econòmiques, polítiques i socials dominants" (Jones y Truell, 2012:457-458).

Per què cal promoure les relacions humanes si sembla que en l'era de la informació, la individualització i la globalització ja les donem per fetes? En part, la resposta a la qüestió es pot trobar en el teu llibre, Pensar el Trabajo Social (Kisnerman, 1998:8): "La realitat en què operem (...) és el camp social, (és a dir), l'espai on es donen les Relacions Humanes." Això vol dir que si promovem les relacions humanes probablement enfortirem el camp en què treballem: el camp social. Parafrasejant-te, Natalio, entenc que la realitat social sorgeix dels significats compartits per diverses persones relacionades entre elles.

A l'era de la informació (Castells, 1998), Internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació són instruments que possibiliten la interacció amb qui compartim un llenguatge. En relació amb això i amb l'interès de les nostres societats pel coneixement, s'han generat dos fenòmens socials: la individualització i la globalització. Aquests fenòmens permeten desintegrar certeses de la societat industrial a la recerca de conviccions pròpies. Però la gran quantitat d'informació que trobem no resol les nostres incògnites; més aviat genera un gran buit que cal continuar cobrint, creant així una interdependència digital (Beck, 1998; Beck i Beck-Gernsheim, 2003).

Encara que mitjançant el llenguatge, la conversa o el relat sorgeix la nostra realitat, és també per aquesta via per on poden sorgir problemes socials a causa de canvis d'actitud, gestió de la informació i producció de representacions socials que sostenen ideologies oposades. El paper del Treball Social és transformar la trama d'aquestes relacions socials que nodreixen aquest tipus de problemes motivant canvis d'actitud, intercanvis d'informació i reflexionant sobre el contingut de les representacions que ens intercanviem. Al teu llibre expliques un exemple des de l'experiència que ho deixa clar:

“Vam aconseguir que un grup que primer actuava com a veïnat d'un barri enfrontat oblidessin progressivament el nostre rol de treballadors socials i ens manifestessin tot un seguit de prejudicis contra la comunitat gitana. Quan la discussió era més acalorada, els hi vaig demanar que es transformessin en aquella comunitat que havien exclòs i rebutjat. Poc a poc es van anar relaxant i van reconèixer trets positius d’aquest grup ètnic" (Kisnerman, 1998:137).

En aquests últims anys trobem una experiència semblant a la que descrius per reflexionar sobre el paper del Treball Social en la promoció de les relacions humanes, en la qual els seus protagonistes són veïns/nes i okupes. El terme okupa no surt al diccionari de Treball Social (Fernández et al., eds., 2012) ni en el de Sociologia (Giner et al., 2013). És un moviment que propugna l'ocupació d'habitatges generat per persones abocades al nomadisme a causa de l'elevat preu de l'habitatge o de polítiques que afavoreixen la indústria financera i enfonsen els Drets Humans que defensem, especialment els drets socials (Staub-Bernasconi, 2016:46). Aquí a Catalunya això augmenta la pobresa, a conseqüència també d'una legislació que permet la creació de contractes precaris. Així, la població més rica guanya cinc vegades més que la més pobra (Pérez, 2019).

Com vas dir una vegada, encara que donem alternatives a les problemàtiques socials, n'hi ha tantes i tan diverses que es fa necessària una resposta política. Des de l'assignatura Europa Social, a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL continuem reflexionant en grup sobre el paper de les polítiques socials segons els diferents models d'Estats de Benestar (Esping-Andersen, 1993) en la lluita per trobar aquesta resposta. Com ho veus? Què més podem fer per influir en les polítiques del nostre territori? Espero seguir amb el tema mestre mitjançant les persones que recordin o s'interessin per la teva invitació al constructivisme social, ara més simbòlic que mai.

Una abraçada.