EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Per què el codi deontològic és insuficnet per asegurar que l'ètica estigui present en el dia a dia de l'Educació Social. 

L'Educació Social és una professió de marcat caràcter polític que s'inspira en la promoció dels Drets Humans, per la qual cosa sempre ha estat conscient que era essencial definir la posició ètica i valorativa des de la qual guiar el dia a dia de la seva activitat. El Codi Deontològic de l'Educació Social és el document que concreta i defineix aquesta posició moral compartida. Això fa que, juntament amb la Definició d'Educació Social i el Catàleg de Funcions i Competència (vegeu els "Documents Professionalitzadors"), un document fonamental en la construcció de la identitat professional dels educadors socials.

És indiscutible el Codi Deontològic (a partir d'ara en CD), però és aconsellable conèixer les seves limitacions i tenir clar què no es pot esperar d'ell. Com a text declaratiu d'ideals morals, guía als professionals sobre les formes d'actuació més adequades d'actuació pels quals s'ha de dur a terme una pràctica professional èticament acceptable. En aquest sentit, estableix criteris d'autoregulació per protegir les persones ateses de possibles abusos de poder. No obstant això, quan es pretén superar una perspectiva declarativa dels ideals, de manera que l'ètica és un eix transversal i significatiu que està present en tot moment de la pràctica professional, el codi ètic es torna insuficient. Els següents són alguns dels motius principals d'aquesta afirmació.

Del declaratiu a la contextualització

Tot i que els principis, les regles i els valors estan perfectament definits en els CD, el conflicte sovint es produeix quan dos elements declaratius de codi que, per separat, són valuosos en si mateixos. Per exemple, en un escenari concret, el respecte a l'opinió de les persones ateses i el principi d'intervenció mínima poden entrar en conflicte respecte a les decisions de l'equip, un criteri que també es reflecteix en el CD. En aquests casos, el codi no proporciona solucions o respostes clares.

Els conflictes de valor es produeixen en situacions concretes, úniques i irrepetibles per a les quals no hi ha respostes preestablertades. Centrar l'atenció en el CD comporta el risc de devaluar la dimensió ètica convertint-la en estàndards obligatoris específics. El que aquesta alternativa aconsegueix és deixar enrere l'ètica (espai reflexiu i deliberatiu en el qual s'utilitzen criteris d'orientació per a la presa de decisions des de l'ús responsable de la llibertat) per caure en l'àmbit del dret o el parajudic (que és obligatori i no es pot discutir). D'altra banda, és presumptuós pensar que es poden establir criteris tancats per a totes les situacions de conflicte que potencialment es puguin produir.

Del deure de seguir un principi, al deure de cuidar la persona atesa.

Els principis que guien la professió es poden considerar des de diferents perspectives teòrics. L'aspecte principal del CD pressuposa que hi ha principis universals aplicables a tots els escenaris i que el deure moral del professional és complir-los. No obstant això, una perspectiva ètica centrada en la cura del cuidador pot posar en crisi la bondat del principi. Si el que compta és que aquesta persona se sent cuidada, podem concloure que els principis del CD no són "bons" en si mateixos, sinó pels efectes que la seva aplicació pot produir.

La interprofessionalitar en un escenari complex. 

És evident que ara hi ha un treball creixent d'una manera interprofessional i en xarxa. Davant d'un conflicte de valor, tots els professionals implicats han de seguir el CD específic de la seva professió? És evident que davant de nous problemes per als quals no hi ha respostes (òbviament, perquè tot no es pot preveure) la solució passa per la construcció conjunta, el diàleg, la deliberació i la voluntat de reunir-se amb l'interlocutor. El treball col·laboratiu requereix centrar, comprendre i valorar punts de vista diferents dels seus, de manera que el CD és insuficient com a únic punt de referencia.

L'importància de la perspectiva técnica i científica en interacción amb l'ètica.

Les bones pràctiques professionals no poden basar-se únicament en intencions, sinó que han de ser capaces de respondre als seus resultats. En aquest sentit, el CD no és suficient per respondre a la pregunta "com interpretar una bona pràctica". Aquesta mirada d'un caràcter axiològic que insisteix en la definició en termes morals d'intencions, principis i valors, s'ha de combinar amb una perspectiva teleològica que emfatitza la finalitat i els resultats obtinguts. A partir d'aquest enfocament, és imprescindible incorporar elements de caràcter científic i tècnic que aportin criteris per restaurar els elements valoradors que, per si mateixos, són insuficients perquè, com diem, no s'avaluen les intencions, sinó que s'avaluen els resultats. Això és especialment important quan intentem identificar el que és una bona pràctica en les diferents àrees de treball, on cada problema requereix una anàlisi dels coneixements científics i tècnics que matisen i ressent la intencionalitat del professional (per exemple, la idea de respecte a la persona atesa no es materialitza de la mateixa manera si treballem amb nens de 3 anys , una persona dependent o una persona amb plena autonomia).

Les organitzacions, no només les persones.

Més enllà de les professions i del coneixement expert que aporta la ciència en cada àmbit, la gestió de casos es produeix en organitzacions i institucions específiques situades en un territori concret. Les organitzacions també tenen una responsabilitat important per crear condicions que permetin una mirada ètica a les accions professionals i a una correcta gestió dels conflictes de valor. Es tracta de construir referències específiques de caràcter institucional que superin amb escreix el que pot aportar el CD específic per a cadascuna de les professions que es posen en contacte en un escenari concret.

Resumint.

La presència de l'ètica de manera efectiva i transversal en tot moment d'acció socioeducativa necessita estructures que vain més enllà de la definició d'ideals presentats en un codi ètic. Ocupa un lloc significatiu en un primer nivell d'identitat, però no és suficient a la seva manera de proporcionar criteris ètics eficaços en el dia a dia de la pràctica professional. Una ètica centrada en l'atenció a la persona requereix la capacitat de construir respostes a mesura que van més enllà de la declarativa.

Vincular adequadament aquesta dimensió declarativa amb la realitat concreta en què es porta a terme una acció professional èticament significativa, ha de tenir en segon lloc una articulació adequada entre ètica i tècnica (segon nivell d'anàlisi). Aquest nivell permet una correcta contextualització dels grans principis de la professió a les particularitats tècniques i científiques dels problemes que s'aborden en els diferents àmbits professionals. A més, com es pot veure, si acceptem que estem en escenaris de complexitat, aquest segon nivell és el de la interprofessionalitat, una manera de treballar que supera amb escreix el que cada CD particular de les diferents professions que interactuen entre si pot aportar.

En tercer lloc, la contextualització forta i explícita és essencial en cada institució de treball situada en els diferents territoris (tercer nivell d'anàlisi) perquè aquí és on es porta a terme l'acció professional, apareixen conflictes i es gestionen. Cada institució i equip és un món que ha de fer l'esforç per construir criteris contextualitzats en aquest territori concret.

I finalment (quart nivell d'anàlisi), encara que sempre hem indicat que la gestió dels conflictes de valor no es pot fer únicament des del sentit moral individual, és imprescindible tenir el professional, el seu sentit moral i la seva sensibilitat en el moment de la trobada única i irrepetible amb la persona a la qual va assistir, la seva sensibilitat i la seva experiència.

Tots aquests arguments ens permeten afirmar que els codis ètics són molt importants en la construcció de la identitat dels professionals però clarament insuficients a l'hora de traslladar l'ètica al dia a dia de les professions. Es necessiten infraestructures ètiques que permetin la connexió entre la resposta declarativa i efectiva a una situació concreta, en un viatge dinàmic d'anada i tornada dins d'un escenari de complexitat, centrat en la singularitat de cada persona. Això implica interprofessionalitat, mediació entre ètica i tècnica, construcció conjunta, contextualització territorial i creació de respostes específiques per a cada situació.