EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

És important saber interpretar els esdeveniments i les experiències vitals de forma realista, però alhora positiva. Quan som petits, els adults pròxims, normalment els nostres pares, ens interpreten el que ens passa per tal d’ajudar-nos a posar nom i donar sentit a les sensacions i les experiències diverses que vivim. A vegades haurem vist que, quan un infant tot jugant cau, s'espanta i busca instintivament la mirada de la mare o del pare. Aquests, si realment l’infant no s’ha fet mal, se li acosten de forma tranquil.la dient-li: No t’has fet mal, oi? Només ha estat un ensurt! No ha passat res!  I l’infant, després d'escoltar això, s’espolsa una mica la roba i segueix jugant. Si aquesta actitud d'interpretació serena dels esdeveniments per part dels pares, es fa de manera continuada, ajudarà a l'infant perquè en el futur, quan torni a viure situacions semblants, ell mateix pugui interpretar el que li passa de forma realista i sense esverar-se. En altres paraules, l'estarà ajudant a fer-se autònom i a poder cuidar d'ell mateix quan sigui gran. 

Si traslladem el que acabem de comentar a les professions socials, podem afirmar que moltes de les persones a les que atenen els educadors social o els treballadors socials no han tingut aquesta sort i porten aquesta motxilla d'eines i recursos personals força buida.  Sovint per tant, serà una funció important del professional que les acompanyi posar paraules als sentiments que els embarguen i interpretar en clau realista-positiva les experiències que els superen per poder actuar en conseqüència. I no estem parlant només d'educadors socials  o treballadors socials que treballen amb infants i adolescents, no, també molts dels adults als que acompanyen en el seu itinerari es mouen guiats per impulsos immediats, exigint de forma desmesurada, mostrant falta d'autocontrol i no podent interpretar la realitat d'altra forma que no sigui des de la perspectiva de l'enuig o de la victimització.

Si aconseguim posar un nom i donar-li una explicació o un sentit adequat a aquests malestars, podrem prendre una certa distància i això ens ajudarà a veure una mica més enllà del que estem vivint en aquell precís moment. Desdramatitzar, desculpabilitzar, oferir un altre punt de vista, refer els relats dotant-los de coherència, retornar de forma adequada les explicacions que ens arriben fragmentades i confuses; tot això són maneres que té el professional per organitzar i interpretar adequadament la informació que li arriba de la persona atesa per tal d'acompanyar-la en el seu procés.

Li estarem oferint eines que, en el millor dels casos, ell podrà recollir, incorporar-les a la seva motxilla de recursos personals i aplicar-les en el futur i en altres contextos. Si s'aprèn a interpretar les vivències de forma serena i adequada, s'aprèn a no quedar atrapats per les sensacions immediates i a no quedar confosos per les urgències.