EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS
Jesús Vilar Martín
Director Acadèmic de Grau i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL
Veure tots els articles
| Fitxa d’expert
13.11.16
Ara és imprescindible que les polítiques educatives superin la divisió clàssica entre "educació formal" i "no formal" o "la reglada" i "no reglada". Tot i que aquesta distinció va ser una vegada útil per fer visible l'educació social, avui només contribueix a fragmentar propostes educatives que s'han d'integrar i facilitar així el desenvolupament del nen/a en totes les seves facetes. Les noves polítiques educatives han de superar la discontinuïtat actual entre l'educació reglada obligatòria i l'educació postescolar. Així mateix, dins de la norma educativa, és imprescindible superar la divisió entre assignatures curriculars clàssiques i assignatures "transversals" per al desenvolupament integral de la persona (sentit moral, actituds cíviques, habilitats socials per a la prevenció de situacions de risc, habilitats comunicatives per a la gestió de la convivència o el desenvolupament de competències).
Dins de la norma educativa, és imprescindible superar la divisió entre assignatures curriculars clàssiques i assignatures "transversals" per al desenvolupament integral de la persona.
Els professors poden fer-se càrrec de totes aquestes propostes formatives? Segurament no, perquè el currículum té un pes molt significatiu que deixa poc marge per abordar altres qüestions. És evident que la vida escolar va més enllà del treball curricular de les assignatures tradicionals, de manera que els professors no poden ser acusats de tot el que la societat considera essencial per treballar amb nens/es.
Ara bé, és l'escola en tant que espai propi de la infància, el lloc on organitzar que aquestes necessitats formatives siguin contemplades? Segurament sí, però en la mesura de que incorpori nous professionals.
Creiem que els educadors socials han d'estar presents a l'escola, ja sigui per abordar la seva dimensió comunitària, o per impartir assignatures transversals. Actualment, algunes experiències mostren els beneficis d'incorporar aquests professionals a les escoles: com a membre de la comissió de convivència del centre, realitzant programes de mediació i resolució de conflictes; formar part d'equips interdisciplinaris en projectes transversals com la promoció de la salut, enfortir el treball docent, la integració social, la mediació, l'atenció a les famílies o abordar situacions problemàtiques.
Aquestes accions contribueixen al desenvolupament de la sociabilitat, ja que l'escola és un espai on el nen/a té experiències satisfactòries de participació, justícia, construcció comunitària, en definitiva, de desenvolupar valors per a una vida democràtica i aprenentatge de la vida social.
Però a més d'aquesta perspectiva socioeducativa, els educadors/es socials, que estan capacitats per dissenyar, implementar i avaluar programes i projectes educatius, poden desenvolupar accions formatives que tenen una estructura curricular dins de matèries transversals. En aquest cas, es tracta de propostes que es poden adreçar tant als nens/es com a les seves famílies.
Els educadors/es socials poden desenvolupar accions formatives a l'escola dirigides a nens/es, com a les seves famílies.
Per als nens, poden desenvolupar, entre d'altres, programes d'habilitats i competències socials, programes de salut (prevenció sobre l'ús de drogues o alcohol, sexualitat, vida nocturna saludable, etc.), educació ambiental, orientació laboral, transició escolar-laboral i orientació personal, desenvolupament de drets humans, valors i educació cívica, programes per estimular la intel·ligència emocional i les intel·ligències múltiples, convivència intercultural i prevenció del racisme o prevenció de la violència de gènere.
Per a les famílies, poden desenvolupar programes positius de criança, la gestió dels conflictes amb els adolescents, així com aquells temes que s'aborden amb els nens/es, però des de la perspectiva de les famílies.
Tot i que les propostes que estem desenvolupant estan vinculades a l'educació obligatòria, des d'una perspectiva preventiva és imprescindible començar en la franja 0-6, per la qual cosa seria aconsellable promoure recursos educatius especialitzats per a aquesta franja d'edat, flexibles i oberts a la comunitat. En aquest cas, es poden desenvolupar programes per a l'establiment de pautes bàsiques de criança, criteris d'alimentació i cura del nadó, orientació per a la gestió de situacions potencialment estressants (en el son, amb aliments, etc...), acompanyament en els primers anys escolars, o el vincle afectiu.
En definitiva, creiem que l'educació del futur ha d'integrar harmoniosament els diferents actors socioeducatius que contribueixen al desenvolupament infantil des d'una perspectiva de cooperació, transversalitat i proactivitat. També considerem que els educadors socials han de poder treballar a l'escola com a complement essencial en equips interdisciplinaris.
La Fundació
Què fem
La nostra tasca
A qui acompanyem
El nostre impacte a la societat
On actuem
Posicionament i adhesions
Com ho fem
Portal de transparència
Sostenibilitat i medi ambient
Qualitat
Compromís ètic
Política de bon tracte a la infància i l'adolescència
Fomentant la igualtat
ODS
Treball en xarxa
Reconeixement i premis
Qui ens avala i ens dona suport
Projectes solidaris
Presentació
Projectes
Col·labora
Col·laboradors
Transparència i rendició de comptes
Preguntes més freqüents