EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L’Educador/a social des del seu inici com a professional de l’acció socioeducativa ha treballat amb infants en diferents àmbits i contextos. Podem destacar la seva figura a l’inici de la professió com a “educador de carrer”, anomenat així per la seva versatilitat i coneixement del territori, en situacions de conflictivitat i vulnerabilitat. És des d’aquesta vessant que ja a inicis dels anys 80, l’educador/a social treballa per la prevenció i la intervenció en els conflictes que sorgeixen entre l’infant i el seu entorn més immediat: família, escola i comunitat.

Al llarg d’aquests darrers gairebé 30 anys la professió s’ha anat consolidant amb una diplomatura i posteriorment amb un Grau Universitari, una formació que amb aquest recorregut garanteix les competències necessàries per treballar en àmbits i recursos especialitzats d’infància. Per totes aquestes raons, en els darrers anys s’han posat en marxa diverses actuacions per incloure aquest professional en àmbits que tradicionalment no han estat els seus. En l’àmbit escolars, els educadors i educadores socials poden dissenyar, implementar i avaluar programes i projectes educatius dins del currículum escolar que abordin temes tan diversos com les habilitats socials, programes de salut, educació ambiental, orientació laboral, com fer el pas de l’escola al treball, educació en valors, educació cívica o programes d’interculturalitat i prevenció de la violència. Són, per tant, referents integradors des de l’escola.

En aquesta línia, i específicament en el terreny de la infància vulnerable, des de la professió volem visualitzar la necessitat urgent d’un reconeixement real de la tasca educativa i preventiva en situacions d’assetjament escolar.

A finals de l’any 2016 es va posar en funcionament el telèfon per a víctimes de l’assetjament escolar (900.018.018). Aquest servei de caràcter estatal no contempla la figura professional de l’educador/a social, mentre que sí que inclou juristes, sociòlegs, psicòlegs i treballadors socials.

És per aquest motiu que vàrem posar-nos d’acord diferents universitats que impartim el Grau d’Educació Social juntament amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) per reivindicar mitjançant una carta la figura professional de l’Educador/a Social en l’atenció directa al telèfon d’atenció a l’assetjament escolar.

Sabem prou bé que aquesta situació de maltractament entre iguals és pot donar dins de l’escola, però també abans d’entrar-hi i a la sortida, així com en situacions de lleure, esport i espais comunitaris de l’entorn de l’infant. L’assetjament entre iguals és més que un problema escolar, és una situació que cal abordar des dels diferents agents educatius.

Considerem que la figura professional de l’Educador/a social permet abordar tota la seva casuística donat que participa de les comissions socials dins de les escoles, en els serveis socials del territori i en les accions comunitàries que integren a les famílies, així com en el desenvolupament d’activitats de lleure i esport.

En aquests moments estem fent difusió d’aquesta carta col·lectiva, tant per visualitzar la urgència d’atendre aquesta problemàtica com per mostrar que l’educació social és una professió que pot fer aportacions molt positives per al seu abordatge mitjançant la seva presència en aquest telèfon d’atenció a les víctimes d’assetjament.

CARTA

El passat 1 de novembre de 2016, el Secretari d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, va presentar el nou número de telèfon per a víctimes d’assetjament escolar (900 018 018).

En la presentació (així com en la web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport), s’indica que aquest servei està atès per juristes i per professionals de la psicologia, la sociologia i el treball social.

Ens sorprèn enormement que la figura professional de l’educador/a social no estigui present en aquest recurs, ja que es tracta d’un professional acostumat a treballar en xarxa amb els professionals anteriorment citats, en situacions i entorns de vulnerabilitat i risc, a més de ser una peça clau en la intervenció en la infància i l’adolescència en l’època escolar.

Tal com s’indica als Documents professionalitzadors (text de referència de l’Educació Social on es descriu en què consisteix aquest professió, s’hi presenta el Codi deontològic i s’hi exposen les competències i les funcions professionals), s’hi destaca que la seva activitat desenvolupa funcions de tres tipus:

• Acollidores, orientades a incloure persones i/o col·lectius amb ple reconeixement com a subjectes de l’educació, per promoure processos de canvi que possibilitin el seu desenvolupament cultural i/o educatiu.
• Delimitadores, orientades a establir acords, compromisos i límits amb col·lectius i/o persones que emmarquin l’acció educativa en una finalitat socialitzadora.
• De mediació social, cultura i educativa, per facilitar les relacions interpersonals, minimitzar les situacions de conflicte i propiciar nous itineraris per al desenvolupament personal, social i cultural.

D’altra banda, la formació que reben aquests professionals els capacita des del punt de vista científic, tècnic i ètic per atendre persones, establir processos d’acompanyament, crear escenaris que permetin superar situacions de vulnerabilitat i risc o estimular el desenvolupament d’habilitats personals de caràcter resilient.

Però més enllà del que indiquen els Documents professionalitzadors, del que digui l’acadèmia i de l’amplitud i diversitat d’entorns en què aquests professionals estan presents, en aquests moment hi ha prou evidències sobre les tasques que l’Educació Social desenvolupa amb èxit en l’abordatge del bullying en contextos escolar. Entre les diferents experiències consultades (Castillo, Galán, Pellissa, 2012; Menacho, 2013; López, 2013; Castillo, 2013; March, Orte, 2014; Civis, Longás, Riera, 2007), destaca el fet que l’educador/a social ja està desenvolupant les següents tasques:

• Prevenir situacions d’assetjament, bullying o qualsevol altra forma de violència que es pugui produir a la institució escolar.
• Desenvolupar tasques de mediació entre iguals per a la prevenció del bullying.
• Fomentar relacions afectives saludables, això como la igualtat entre persones i cultures, i prevenir la violència de gènere.
• Construir espais i estratègies de regulació de la convivència a la institució escolar a través de la creació d’escenaris saludables.
• Elaborar diagnòstics i dictàmens socials en situacions de vulnerabilitat dins de l’escola.

Per tot això, des del nostre punt de vista, aquestes evidències palesen que l’Educació Social ha d’estar inclosa en el conjunt de professionals que atenen el número de telèfon per a víctimes de l’assetjament escolar.

És possible que la no inclusió en aquest servei d’aquests professionals hagi estat fruit d’un oblit i seria, per tant, un error fàcil de solucionar. Ara bé, serà més greu si es tracta de desconeixement per part de les autoritats del Ministeri sobre l’existència d’aquesta professió, de les seves funcions i de la seva trajectòria en, com a mínim, els 22 anys que van des de la primera promoció oficial d’educadors i educadores socials (Diplomatura universitària, fins l’any 2008 i Grau universitari, des del curs 2009-2010).

Així doncs, demanem a les persones responsables d’aquesta àrea que incloguin els educadors i les educadores socials dins del conjunt de professionals que poden atendre aquest servei i amb els quals habitualment ja treballa.

Barcelona, a 18 de gener de 2018

Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili
Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL
Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya – CEESC