EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Decidir sobre la teva pròpia vida és una de les accions més importants per a una persona. A tothom li agrada prendre decisions sobre ell mateix i construir la vida a partir del que ens agrada i volem. Cap persona vol que altra gent prengui decisions sobre la seva vida. No ens agradaria gens que els nostres objectius personals i vitals no poguéssim portar-los a terme perquè algú altre decidís canviar-los.

A les darreres dècades s’han aconseguit molts canvis en la mirada cap a les persones amb discapacitat. Pocs projectes queden on les persones amb discapacitat no són consultades per dissenyar algunes de les activitats que es portin a terme. Però les decisions sobre la pròpia vida no sempre han estat respectades.

En aquests moments, com a mínim, incomodaria molt si un projecte destinat a persones amb discapacitat no hagués tingut en compte les seves demandes i el seu parer. Cosa que no vol dir que s’acabin respectant de manera absoluta. Però al menys és una qüestió que ja no passa desapercebuda.

La vida es construeix per tot allò que ens passa o que fem al llarg del dia. Tota la nostra jornada diària està plena de decisions que, malgrat que no tinguin una gran transcendència, dibuixen un recorregut del qual hem estat partícips. Però la vida també està construïda per les grans decisions que van més enllà de 24 hores. Hi ha decisions que impacten sobre el sentit de la vida i sobre allò que volem fer i ser personalment.

Les persones que porten molt de temps institucionalitzades, en molts casos, han viscut en aquesta situació durant dècades on no era tant clar que els professionals tinguessin en compte els seus gustos i el que més desitjaven. I decidir sobre un mateix s’aprèn, però també es desaprèn o no es desenvolupa al llarg del temps.

És per això que les organitzacions en l’actualitat no només han de tenir en compte els desitjos de les persones amb discapacitat sinó que han de fomentar la pràctica de prendre decisions. I és que decidir no és un mecanisme mental senzill. Significa prendre consciència que tu tens el poder sobre allò, saber veure els inconvenients d’aquella decisió i també els beneficis que comporta. Però també suposa saber preveure quin impacte té sobre la teva pròpia vida a curt i llarg termini.

Si no has decidit sobre tu mateix mai o no és una pràctica habitual és fàcil que ni tan sols puguis pensar que ho pots fer. El rol que han desenvolupat moltes persones amb discapacitat ha estat justament aquest perquè el seu entorn no li ha permès desenvolupar-se com a persona des d’aquests punts de vista. Des de la idea de sobreprotecció s’han generat moltes vides que no s’han governat a elles mateixes.

S’ha manifestat moltes vegades que som persones en funció de les decisions sobre la nostra pròpia vida. Evidentment, sempre podem tenir presents casos excepcionals en què aquestes afirmacions caldria matisar-les, però en general hem d’admetre, en el passat, certa submissió de moltes persones en espais institucionalitzats. Llocs on des d’una atenció assistencial no es promovia la independència de les persones ni l’autogovern.

No tota l’actualitat passa per situacions molt millors. Alguna de les darreres inauguracions de macrocentres per a persones amb diversitat funcional posarien el crit al cel a qualsevol dels articles de la convenció de persones amb discapacitat. Situacions que han estat denunciades per personalitats referents en aquestes qüestions.

Amb diversitat funcional o sense, les persones busquem el recolzament per prendre decisions importants o no. Convoquem coneguts i amics per explicar la situació i poder admetre que no sabem ben bé què fer. La conversa ens porta a altres mirades o fins i tot a suggeriments per afrontar la situació. També ens serveix perquè algú, des de fora, però sense voler intervenir sobre la decisió final, ens alerti del possible impacte que pot generar una manera de resoldre-ho o una altra.

Ens agrada i ens reconforta que una altra persona se’n preocupi i sàpiga escoltar-nos però sense imposar cap tipus de camí. Ens agrada que ens puguin fer preguntes que ens ajudin a veure la situació des de diferents punts de vista als quals potser no hauríem arribat sense aquest suport.

Prendre decisions requereix d’un entrenament i també de mesures de suport per fer-ho. I això suposa omplir els projectes dels recursos amb espais per portar a terme aquestes pràctiques. Perquè si no, la responsabilitat d’acompanyar en els processos de decisions pot quedar fora de la responsabilitat de ningú.

Decidir construeix la nostra pròpia vida, amb encerts o amb errors, però la nostra vida. I deixar que la resta ho faci per nosaltres és anul·lar-nos com a persona. La vida independent comença per poder prendre decisions amb les condicions i suports necessaris. Les decisions que tenen a veure amb avui mateix però també amb el projecte vital.