EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

No va ser fins a finals del segle XX que les relacions afectivo-sexuals començaren a veure’s com un camp d’estudi més, seriós, en l’àmbit de les Ciències Socials. Una de les grans motivacions -entre d’altres- ha estat la preocupació per la prevalença de la violència de gènere en totes les edats i situacions sòcio-econòmiques. Són moltes les ocurrències que, encara avui, afecten negativament a les intervencions que s’implementen en aquest àmbit i que fan que, encara avui, tantes persones pateixin aquesta lacra. Cal superar-les. Per abordar aquest tema, he seqüenciat la informació d’aquest post en tres parts: (1) la necessària eradicació de l’opinionisme acientífic que tant de mal fa a les nostres professions i, de manera singular, a la superació de la violència de gènere, (2) algunes de les principals aportacions que s’estan produint en el que portem de SXXI per a la superació de la violència de gènere, i (3) un breu resum sobre un projecte I+D+i que treballa amb la intenció d’eradicar la violència de gènere en les relacions dels nostres adolescents i joves.

La necessària superació dels postulats pseudocientífics en la prevenció de la violència de gènere

En l’àmbit de l’acció social catalana i espanyola ens hem mal acostumat massa a viure i actuar des de postulats acientífics que ens fa arribar un ‘bon comunicador’, però que no ha desenvolupat una recerca amb rigor en tota la seva vida. Allò greu és quan aquestes opinions personals acientífiques es converteixen en instrument fonamental de projectes d’intervenció social i educativa. Des de la responsabilitat professional cal dir prou. Aquesta manera de funcionar ni és preventiva ni facilita a les víctimes de la violència de gènere poder-se’n ensortir.

Un primer pas és destriar allò científic d’allò que no ho és. Us proposo una sèrie de preguntes que ens poden ajudar a ubicar la fonamentació o no d’allò que m’estan explicant: Això que m’estan dient... Està fonamentat en coneixement científic? Quin projecte científic s’ha dut a terme per a validar el que aquí s’està afirmant? Existeix alguna publicació de referència, indexada a JCR, SCOPUS, ESCI, CARHUS+, CIRC, etc., que hagi publicat alguna de les coses que estic sentint? La referencien en d’altres publicacions? Té repercussió internacional? I, especialment rellevant: Tenim evidències sobre com, gràcies a la seva acció, ha aconseguit millorar el problema que pretén abordar? Existeix un impacte social, polític i científic quantificable d’això que diu? Què té de publicat i on ho ha fet? Només a una revista de divulgació on no calen aportar dades contrastades, o també a revistes d’impacte científic i social on calgui, sí o sí, presentar amb rigor les conclusions a les que s’arriben en l’estudi? ... Caldrà que, moltes vegades, en respondre a les preguntes que us he plantejat, reconeixem que no hem estat treballant amb les millors eines possibles. I, ràpidament, ens posem a treballar per incorporar eines verificades des del rigor científic.

Algunes de les principals aportacions que s’estan produint en el que portem de SXXI al nostre país des d’una fonamentació en la Comunitat Científica Internacional

En els darrers dos anys, el CNIIE (Centro Nacional de Investigación Educativa) ha publicat tres estudis que ens aporten rellevants evidències en l’àmbit de la prevenció de la violència en general en la infància i l’adolescència: IDEALOVE&NAM: Socialización preventiva de la violencia de género, Guía para la comunidad educativa de prevención y apoyo a las víctimas de violencia escolar y Guía para la Comunidad Educativa de prevención y apoyo a las víctimas de ciberacoso en el contexto escolar. En tots trets l’equip ha estat configurat per professors investigadors de diferents universitats i un grup important de professionals de diferents àmbits de l’acció social i educativa. De tots tres, IDEALOVE&NAM és el que fa les principals aportacions en quant al tema que ocupa aquest post. Us en destacaré les dues conclusions finals de l’estudi (recomanant-vos, això sí, la lectura de tot l’informe): 1. No existeixen evidències científiques que vinculin socialitzar-se en l’amor ideal com a causa de la violència de gènere. El problema és sentir atractiu per una persona violenta o que et tracta malament. Si el teu ideal d’amor està lliure de violència serà molt més difícil que caiguis en relacions violentes.

2. Potenciar els models de masculinitat alternatius com a forma de contribuir a la superació de la violència de gènere. En el procés de socialització és clau tenir clar i poder debatre quins són els models d’atractiu, quin tipus de persones atrauen més i quins no i per què. I poder debatre compartint exemples que ajudin a superar les conductes autodestructives que deriven d’aquest tipus d’atracció.

Una nova aportació ‘en curs’, el projecte I+D+i ‘MEMO4LOVE: Interacciones sociales y diálogos que transforman recuerdos y promueven relaciones afectivo-sexuales libres de violència desde los centros de educación secundaria’

Enguany, sota la coordinació de la professora Sandra Racionero, directora del Departament de Psicologia de la Universitat Loyola Andalucía i investigadora Ramón y Cajal en Psicologia Cognitiva, un equip interdisciplinari format per 17 investigadores i investigadors de disciplines com: psicologia, sociologia, educació social i treball social, comunicació audiovisual, neuropsicologia clínica, pedagogia i infermeria treballarem amb els següents objectius:

1. Identificar quines interaccions i diàlegs fomenten l’atracció cap a la violència o cap a la igualtat en les relacions afectivo-sexuals entre adolescents.

2. Conèixer l’impacte que tenen les accions de socialització preventiva de la violència de gènere (SPVG) en la superació de l’atracció cap a la violència. Us intentaré mantenir informades i informats dels avenços que es vagin produint tot i que, si us interessa, us podreu mantenir informades i informats a través del web del projecte: https://www.uloyola.es/memo4love. Hi ha moltes esperances en que els resultats i evidències que recollim d’aquest projecte ajudin, una mica més, a la socialització preventiva de la violència de gènere i la seva superació. REFERÈNCIES AAVV (2015) IDEALOVE&NAM. Socialización preventiva de la violencia de género. Madrid: Ministerio de Educación Cultura y Deporte y Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa (CNIIE). Disponible a: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/d/20538/19/00 AAVV (2017) Guía para la Comunidad Educativa de prevención y apoyo a las víctimas de violencia escolar. Madrid: Ministerio de Educación Cultura y Deporte y Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa (CNIIE). Disponible a: http://blog.educalab.es/cniie/wp-content/uploads/sites/3/2017/05/Guíacomunidadeducativavictimasviolenciaescolar.pdf AAVV (2017) Guía para la comunidad educativa de prevención y apoyo a las víctimas de ciberacoso en el contexto escolar. Madrid: Ministerio de Educación Cultura y Deporte y Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa (CNIIE). Disponible a: http://blog.educalab.es/cniie/wp-content/uploads/sites/3/2017/05/GuíacomunidadeducativavictimasCIBERACOSO.pdf Duque, Elena (2006). Aprendiendo para el amor o aprendiendo para la violencia. Las relaciones en las discotecas. Hipatia Press: Barcelona. Gómez, Jesús (2015). Radical Love. A Revolution for the 21st Century. New York: Peter Lang. Gómez, Jesús (2004). Conferencia a Olot: El amor en la Sociedad del Riesgo. Disponible a: https://vimeo.com/7757310 (Resum); https://vimeo.com/102826648 (versió completa) . Oliver, E.; Valls, R. (2004). Violencia de genero. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Hipatia Press: Barcelona. Soler, Marta (2017). Achieving Social Impact. London: Springer Web del projecte: Interacciones sociales y diálogos que transforman recuerdos y promueven relaciones afectivo-sexuales libres de violència desde los centros de educación secundaria:https://www.uloyola.es/memo4love