EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L'accessibilitat és un dret bàsic i universal reconegut des de fa dècades per lleis i convencions internacionals. Promoure el disseny per a tothom millora la qualitat de cadascuna d'elles sense excepció.

El disseny universal de les ciutats, els edificis, el transport o la comunicació en tots els àmbits de la vida són alguns dels aspectes fonamentals per aconseguir un entorn en igualtat de condicions per a tots i totes. L'accessibilitat permet a les persones poder participar de la nostra societat en igualtat de condicions.

Les administracions, els governs o l'ajuntament de la teva població tenen l'obligació de garantir que els carrers estiguin dissenyades de tal manera que totes les persones, amb diversitat funcional o sense, puguin gaudir-les amb total seguretat. Aquests organismes també són responsables d'evitar qualsevol discriminació relacionada amb l'accessibilitat en el transport públic i en tots els serveis i espais que ofereixi la ciutat.

Alguns elements, com els cotxes estacionats en zones de vianants, les motos aparcades a les voreres estretes o qualsevol objecte situat contra la façana dels edificis ­–com cartells de locals o també plantes–, a més d'incomplir les normatives d'accessibilitat, generen situacions d'autèntic perill per a persones cegues impedint que es relacionin amb el seu entorn de manera activa, autònoma i segura.

D'altra banda, el transport és un dels espais on més discriminació s'observa amb més freqüència i fins i tot podríem dir que contínuament. Tot i que hem avançat notablement en aquest aspecte, hem de seguir insistint que les persones han de poder realitzar qualsevol activitat de manera autònoma, sense necessitat d'ajudes externes, i, sobretot, que puguin desenvolupar-se de la forma més normalitzada possible.

Per exemple, l'entrada i sortida a les instal·lacions de metro o tren s'han de dissenyar per a ser utilitzades per totes les persones i no de forma diferent segons siguin els condicionants de mobilitat de cada usuari o usuària. Cal recordar, a més, que qualsevol acció d'entrada i sortida hem de poder realitzar-la de manera autònoma sense dependre de terceres persones.

Les ciutats han anat millorant en l'accessibilitat dels seus carrers, però espais com els parcs infantils també s'han de construir des de la perspectiva de el disseny per a tothom perquè no fer-ho d'aquesta manera genera discriminació d'alguns nens i nenes. A més, uns parcs poc inclusius creen un relat esbiaixat de la realitat perquè fan creure als nens i nenes que l'ésser humà només pot jugar i, per tant, funcionar d'una determinada forma.

Una de les dimensions de l'accessibilitat menys conegudes és l'accessibilitat cognitiva, és a dir, la que es refereix a la planificació d'espais i serveis que resultin comprensibles. Per exemple, si et perds amb facilitat en un edifici convindrà incorporar elements d'accessibilitat cognitiva que, a més, milloraran l'experiència de totes les persones.

L'accessibilitat cognitiva també s'implementa en l'escriptura de textos perquè puguin ser entesos per tothom. Una pràctica que pot servir-nos, de nou, a tots i a totes per comprendre més fàcilment unes instruccions o qualsevol altra informació, com pot ser un programa electoral, sense anar més lluny.

Mireu, hi ha una qüestió molt important, l'accessibilitat és com una cadena on cada baula representa cadascuna de les parts del teu recorregut des que surts de casa teva fins a arribar a destinació. Doncs bé, només aconseguirem una accessibilitat real si cada un d'aquests baules compleix escrupolosament amb totes les normes d'accessibilitat. Enllaços que van des que surts de casa teva, fins que arribes a destí i viceversa.

I és que de res serveix que una estació de tren tingui ascensors per recórrer-o rampes reglamentàries, si la via per on surt el teu tren s'anuncia amb prou feines un minut d'antelació i, per tant, amb poc marge per poder arribar a temps.

 Per anar finalitzant, una de les idees que també cal recordar és que construir espais o serveis accessibles en general no és més car si ho fem des de l'inici. Justament les complicacions vénen quan no s'ha tingut en compte aquest dret universal i cal fer adaptacions que, normalment, no tenen la mateixa qualitat que si s'hagués contemplat l'accessibilitat des del principi.

 En definitiva, els que dissenyen les ciutats, els edificis, els autobusos o qualsevol altre element han de de fer-ho pensant en tot el ventall de maneres de funcionar que ofereix la diversitat humana. I és oportú que ho facin perquè quan es dissenya per a tothom es facilita l'ús d'aquests elements o de qualsevol altre espai públic a totes les veïnes i veïns.

L'accessibilitat i el disseny universal ens aporten la riquesa d'experimentar un món real on totes i tots podem trobar-nos i reconèixer-nos en el cinema, al teatre, a les escoles, en el transport públic ia les nostres ciutats i poden viure en igualtat de condicions.