EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

A on van els migrants? Les migracions dins del continent africà

A on van els migrants? Les migracions dins del continent africà

Joan-Andreu Rocha Scarpetta
Degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL
Veure tots els articles | Fitxa d’expert

18.12.19

Travessat per les migracions internes, el continent africà s’ha convertit en un sistema de migracions en ell mateix, amb un flux set vegades més nombrós que les migracions internacionals. Amb motiu del Dia internacional de les persones migrants convé recordar aquesta realitat i intentar comprendre les seves causes.

Al contrari del que imagina bona part de la població europea, la majoria de les persones africanes que decideixen abandonar la seva terra no marxen en direcció al continent europeu. Migren cap a d’altres zones del continent africà a causa del creixement demogràfic, la pobresa, els conflictes, les economies afeblides, el creixement de la urbanització i la degradació ambiental: el continent africà, inicialment rural, a partir del segle XXI ha passat a ser un territori bàsicament urbà.

La població africana és preeminentment jove, amb un 50% de persones de menys de 19 anys, i amb un creixement demogràfic accelerat. Cal recordar també que alguns dels països africans estan classificats entre els més pobres del món, i que molts dels seus habitants sobreviuen gràcies a fons enviats per les persones migrades a l’estranger. L’atur s’està convertint així en el principal problema d’aquesta població jove, que sovint conviu amb la inestabilitat econòmica i política.

Els diferents conflictes que afecten el continent (com ara al Sudan, al Magreb, Somàlia, Libèria, el Congo, etc.) juntament amb la desertificació, l’agricultura poc rentable, així com la tradició de mobilitat humana a diferents regions (com ara a Àfrica de l’Est) contribueixen notablement als desplaçaments inherents a tot el continent.

No ens ha d'estranyar, doncs, que els gran motors econòmics africans com ara Costa d'Ivori, Etiòpia, Sudàfrica o Nigèria siguin els territoris que reben el major flux migratori del continent. Al mateix temps els països amb els conflictes més crítics, com ara Sudan, Somàlia o la República Democràtica del Congo presenten el flux més important de persones que volen deixar els seus territoris d’origen.

Ruanda és el país que acull més immigrants a tot el continent, un territori que ja suporta la població més densa de tot el continent africà, realitat que contrasta amb Egipte, el país que posa més restriccions als emigrants de la resta del continent.

Els fluxos migratoris al continent són dispars. L’espai d’Àfrica Occidental gaudeix d’un acord anomenat «Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental» (conegut com CEDEAO) creat l’any 1975 amb quinze estats membres. Promou un mercat comú així com la llibertat de circulació dins del territori dels països implicats. Tot i que aquesta iniciativa elimina algunes fronteres, els conflictes i la inseguretat, juntament amb la inestabilitat política de la regió, constitueixen un obstacle.

A l’Àfrica Oriental l’arxipèlag de les illes Comores (entre el nord de Madagascar i el nord de Moçambic), i particularment l’illa de Mayotte (encara depenent de França), constitueix un pol d’atracció de persones migrades gràcies al seu producte interior brut, deu vegades superior a la resta de les illes. L’emigració a aquesta zona genera múltiples problemes, amb freqüents amenaces de tancament de les fronteres.

La realitat de les migracions humanes a l’Àfrica no només és internacional. A Somàlia, on la fam amenaça 7,5 milions d’habitants, la inestabilitat política genera una forta mobilitat interior envers la capital, Mogadiscio i també cap a Kenya, on es troba el camp de refugiats més gran del món.

Tot i la situació socialment inestable de molts països d’Àfrica, la preferència de molts dels ciutadans d’aquests països és emigrar a un país adjacent més que no pas anar a Europa. Per què? Migrar a un país europeu implica costos inassolibles, a més d'un esforç d'integració significatiu. A tot això s'hi afegeix la necessitat de superar la barrera natural que és el Sàhara.

Emigrar a un país veí, en canvi, implica esforços econòmics més mitigats, en alguns casos permet a les persones que emprenen el viatge poder parlar la mateix llengua, i l'esforç d'integració resulta molt menor degut als assentaments de compatriotes immigrants establerts de fa dècades.

Les estadístiques ens revelen que les dones són les persones que més es veuen obligades a deixar el seu territori per fugir de la violència, però emprenent viatges amarats de terror on les violacions i l’explotació sexual són freqüents.

La crua realitat de les migracions africanes no permet respostes lleugeres i solucions voluntarioses. Reclama un coneixement més acurat i conscienciat de les múltiples realitats que afecten un percentatge altíssim dels habitants d'aquesta zona del món. Per això convé recordar-les amb motiu del dia internacional, no de les migracions, sinó de les persones migrants.

Si ets un professional que treballa amb menors migrats i vols seguir especialitzant-te pots consultar el nostre programa de postgrau sobre Infants i joves migrants

Comparteix l’article

Etiquetes