EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

La professió dels educadors i educadores socials és de les més boniques que hi ha (què hem de dir els que ho som!) però també una de les més complexes, com totes les que tenen en el seu centre la relació amb les persones. D’aquí que sigui tan important que ens cuidem i vetllem per mantenir-nos com el primer dia.

Per fer-ho, avui, que se celebra el Dia Internacional de l’Educació Social, us proposo tres hàbits senzills que podem fer de manera diària:

1. Abans de començar la jornada. “D’on no n’hi ha no en raja”, diuen, i per tant, el primer que cal fer és començar el dia de bon matí omplint-nos de la millor energia possible. Per fer-ho podem triar entre diferents opcions, com per exemple les següents: Meditar uns minuts concentrats en la nostra respiració ens aportarà serenor i calma per afrontar el dia. Fer alguns exercicis físics, com estiraments, ioga o sortir a córrer o passejar -si som més atrevits- ens aportarà energia i vitalitat. I també podem programar la nostra ment per passar el millor dia possible. Tenir al mirall del lavabo una frase optimista com ara “Avui serà un dels millors dies de la meva vida” o “Tot el que faci avui ho faré gaudint”, i repetir-la al sortir de la dutxa ens orientarà el dia en positiu; finalment, planificar els objectius del dia sempre des d’una vessant optimista i que ens engresqui orientarà les nostres accions més cap a l’èxit que no pas cap al fracàs.
2. Durant la jornada. El dia a dia quotidià a les feines dels educadors i educadores sovint està ple de moltes tasques i ben variades: atendre les persones, fer documentació, endreçar, netejar o recollir el centre o servei, etc. Totes (o la majoria) s’acostumen a fer amb intensitat, vocació i rapidesa. Per tal de no deixar-nos endur pel ritme imposat des d’aquestes tasques, caldria buscar un moment (encara que sigui l’aturada de l’esmorzar, una petita pausa que fem o fins i tot quan anem al lavabo) per aturar-nos amb consciència (la consciència és la clau) i fer un parell de respiracions que ens permetin tornar a nosaltres. Ens aturem, respirem i focalitzem l’atenció en nosaltres mateixos. Pactem interiorment que el centre de les nostres vides som nosaltres, i ja podem seguir. Això no ens traurà més d’un minut del nostre dia i en canvi ens aportarà mantenir l’eix de la nostra força en nosaltres i no deixar que el que estigui passant en aquell moment s’ho endugui.
3. Al finalitzar la jornada. La quantitat d’anècdotes o de situacions viscudes després d’una jornada laboral pot ser ben llarga. La nostra vida personal però, ha de començar (o millor dit, continuar) en acabar aquesta jornada. Per tant, cal que sapiguem fer un punt i a part i deixar a la feina el que és de la feina. Si sortim del centre o servei i no fem res expressament per fer aquesta separació és probable que, malgrat que el cos ja no estigui treballant, la ment continuï fent-ho. És normal si tenim en compte els aspectes vitals amb els quals acostumem a lidiar, però quan ens interessi hem de poder aturar-los. Per fer-ho, podem utilitzar petits rituals que ens ajudin a fer aquest trencall. Per exemple, podem triar algun gest o alguna consigna que sigui com la línia de sortida a una altra realitat. Cada persona ha d’escollir la seva, la que li vagi millor (ja que totes són correctes) però a mode d’idees podrien ser accions com ara: rentar-se les mans i imaginar que tots els temes de la feina se’n van amb l’aigua; tocar el primer semàfor del carrer i deixar allà tots els pensaments que tenim rondant pel cap; o posar-se sota el marc de la porta de sortida i repetir-se a un mateix: fins aquí el dia d’avui, demà més.

Tres petits hàbits, tres petites accions... Però que en realitat poden tenir molta força si les fem amb constància i posant tota la nostra intenció en creure que ens ajudaran i ens serviran per cuidar-nos i poder seguir endavant!