EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Amb motiu del dia mundial del docent, m’agradaria exposar set motius pels quals em sento agraïda de ser docent i plantejar el que per a mi és el major repte que tenim pel davant. Motius d’agraïment n’hi ha molts més, així com reptes, però en qualsevol cas, mencionaré els que considero més rellevants.

• El primer motiu per estar agraïda de ser docent és poder compartir el que tu coneixes. Pot ser molt o pot ser poc, però els docents considerem molt important això de compartir. Ens encanta mostrar amb passió allò que hem descobert prèviament i que considerem que pot ajudar a altres persones. Tenim passió per aprendre i es demostra en la passió per ensenyar.
• Sovint estem amb persones més joves que nosaltres. Això pot semblar una tonteria però el jovent té una vitalitat i una energia nova, forta i estimulant. Treballar amb persones joves t’encomana aquest esperit, aquesta vitalitat. I el que és més important, et recorda que com a docent, s’ha d’intentar veure la realitat des d’aquesta mirada de tenir tot el camí per davant.
• Al estar oberts a aquesta il·lusió vital el docent també experimenta un aprenentatge continu de tot el que els estudiants t’aporten. Tot i que no acostumen a estar als llibres, són aprenentatges molt valuosos per a la vida. Et fan estar al dia, conèixer les novetats que apareixen, les noves tendències socials, etc.
• Ser docent t’aporta també la possibilitat de posar el teu granet de sorra en la contribució al dia de demà. Estàs plantant la llavor dels que seran els adults i professionals del futur. Incidir en valors, actituds i comportaments d’aquells que en breu seran el cos fort de la societat és un privilegi.
• I també és de privilegiats poder treballar en un espai i una realitat canviant cada dia. Els docents mai sabem què succeirà a classe. No saps què et preguntaran, no saps què respondran a les teves preguntes... tot plegat genera una incertesa que aporta que cada dia, malgrat i hagi tasques repetitives, sempre siguin diferents.
• Fruit d’aquesta incertesa, es genera el fet d’haver d’estar sempre obert de ment. Sempre predisposat a replantejar-te el que penses. Acceptar crítiques, plantejaments diferents o que tu no havies tingut en compte fins aquell moment... A una aula es poden generar moments que et facin sortir de classe ben diferent a com vares entrar...
• I finalment, el privilegi més gran és el poder treballar amb persones. Haver de ser un model i un referent per aquells que acabaran aplicant allò que tu els hi ensenyes, poder-los acompanyar en el seu camí professional i també vital. Escoltar-los. Relacionar-te de persona a persona.

Tant és així, que per poder continuar gaudint d’aquests privilegis cal ser capaç de fer front al major repte d’aquests temps que corren: aconseguir captar la seva motivació i aportar valor a la classe amb allò que els vídeos i les xarxes socials no els hi poden oferir.

No és gens fàcil, tots i totes les docents ho sabem. Però això és el que fa tant apassionant la nostra professió. Feliç dia dels docents!