19.08.22
Una cinquantena de joves de centres d’esplai han marxat aquest divendres en autocar cap a la casa de colònies de La Ruca a Avinyó (Bages) i l’alberg La Sala a La Pobla de Lillet (Berguedà) per participar en la formació de lleure que la Fundació Pere Tarrés ofereix de forma residencial i intensiva cada agost. Diumenge, s’hi sumaran 130 nois i noies que faran el curs de monitors i monitores de lleure. Així doncs, enguany uns 180 joves participaran en alguna d’aquestes formacions, el que representa un 17% més que el 2021.
En Mario Rodríguez i en Ramon Güell, del Grup de Colònies i Campaments Casp (GCCC), són alguns dels joves que avui s’han enfilat al bus per participar en la formació de directors i directores de lleure. “Vam fer el de monitors i va ser útil i amb prou recursos. Ara fem aquest per acabar-ho d’arrodonir”, explica Rodríguez. A en Güell, el motiva poder transmetre allò amb el que tant ha gaudit quan era nen. “Nosaltres ho hem viscut com infants i, per mi, suposa com alguna cosa molt important de quan vaig créixer. Poder fer que gent segueixi gaudint d’això, em sembla una gran oportunitat”, defensa.
La Txell Batlle, que està en l’equip pedagògic del centre de l’esplai l’Estel, creu que el curs de directora de lleure és una oportunitat per seguir-se formant. Com la seva companya la Mercè Llesterri, aquest estiu han assumit més responsabilitats en el seu centre d’esplai. Això, coincideixen, els ha impulsat a participar en aquesta formació residencial, on durant uns dies conviuran i compartiran tallers teòrics, pràctics, activitats i experiències amb altres joves d’arreu de Catalunya del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, a qui van dirigides aquestes formacions.
Recuperar la normalitat
En Ramon Güell va realitzar el curs de monitors el 2020, el primer estiu de la pandèmia de la covid-19, un any marcat per les restriccions de mobilitat i interacció. Enguany, després de dos anys, en canvi, aquest serà el primer que es podrà fer sense mascareta ni limitacions de persones o grups bombolla.
“Són monitors que no han viscut un esplai en normalitat perquè ja fa tres cursos que estem afectats per la pandèmia de la covid. Per això, aquests cursos residencials agafen més rellevància perquè posaran en comú tot el que han viscut i podran treballar en quin esplai post-pandèmia volem”, assegura el vicepresident del MCECC, Joan Morte.
La Marta Arnau porta tota una vida dedicada als centres d’esplai: primer com a nena que hi va participar, després com a monitora i també ha estat en el consell executiu del MCECC. Ara, és el primer cop que farà de professora en els cursos residencials, un repte que agafa amb molta il·lusió. “És veure-ho des d’una altra perspectiva”, apunta. És conscient que en els darrers dos anys els monitors i monitores han perdut energia perquè no s’han pogut fer trobades presencials, però creu que això es començarà a recuperar amb les formacions residencials que serveixen per teixir vincles entre els joves. “Aquest curs fa molta i pinya i més ara que venim de dos anys de pandèmia”, afegeix Arnau.
L’increment de les inscripcions en els cursos de monitors i monitores és un símptoma d’aquest necessitat de recuperar les relacions, després de les restriccions de socialització imposades en els darrers dos anys per frenar la pandèmia de la covid-19. Enguany han augmentat un 17% el nombre de participants en aquesta formació, per la qual cosa la Fundació Pere Tarrés ha ampliat el nombre de grups i places per atendre aquestes peticions.
Unes relacions sostenibles: l’alternativa al Planeta Piruleta
Cada any, els cursos residencials estan marcats per un eix temàtic i el d’enguany porta per nom el Planeta Piruleta, una metàfora del món on vivim marcat pel consumisme, les relacions virtuals i efímeres. Dolça i d’un vermell llampat, la piruleta desperta del desig de devorar-la i, a l’acte, menjar-ne un altre.
En canvi, la proposta dels cursos residencials és crear un món més sostenible, però no només amb el medi ambient, sinó també com ens relacionem amb les altres persones. Així doncs, l’eix central transmet la necessitat de crear relacions més properes, humanes, estables, duradores tant amb el medi ambient com les persones en comptes de vincles efímers i virtuals amb altres éssers humans o de mantenir un contacte de degradació i destructiu amb l’entorn natural.
Aquest eix central de la formació és una realitat que s’ha començat a constatar des dels centres d’esplai. “El lleure educatiu porta moltes eines que crec que són molt necessàries per als infants, sobretot, en aquest món on, cada vegada més, ens estan ensenyant a fer servir els ordinadors i les pantalles per trobar recursos o relacionar-nos. El lleure educatiu et porta una vista més humana”, ressalta Mario Rodríguez del GCCC.
També, aquestes relacions sostenibles cobren vital importància després de dos anys de pandèmia. “Tots hem quedat molt tocats i, això, ha afectat la salut mental de moltes persones. En cursos com aquests, els joves poden trobar l’espai per explicar com se senten i compartir com hem de treballar de manera més humana aquestes relacions dins dels centres d’esplai i amb els infants”, defensa Morte.
Continguts de la formació que s’impartirà
En total, una quinzena de docents de la Fundació Pere Tarrés impartiran tallers i formacions en àrees com l’educació emocional, la interculturalitat, la resolució de conflictes, psicologia, educació ambiental, primers auxilis, recursos d’animació, gestió i el marc legal.
Aquests cursos són un espai de convivència i formació, en els quals els joves rebran classes magistrals, però també faran sessions pràctiques i treballaran en petits grups. Això permetrà que tant els participants com els professors puguin debatre, compartir experiències i reflexionar entorn del lleure educatiu.
La rellevància del lleure educatiu
Joan Morte, vicepresident del MCECC, ressalta la importància que té el lleure educatiu per als infants, adolescents i joves, ja que poden aprendre i adquirir valors que no es transmeten a les aules alhora que es vol ensenyar els infants que siguin crítics amb la societat en la qual viuen. Per això, un dels punts claus d’aquestes formacions residencials és que els joves tinguin els elements per despertar aquesta consciència reflexiva i crítica entre els nens i nens. “En aquest curs el que intentem és que els seus participants copsin tot això, ho esquematitzin, es fiquin moltes idees al cap i que, també, comparteixin experiències perquè el seu treball en xarxa sigui més enriquidor i profitós”, assenyala Morte.
Els i les joves que ara es formaran com a directors de lleure, també, en destaquen els seus beneficis. “Al final és molt diferent les relacions que puguis fer a l’escola perquè vas de colònies, de campaments i aprens a conviure amb gent molt diferent de tu, segurament, de realitats socials diferents perquè són d’escoles diferents. Aprens d’una forma més divertida i entretinguda”, explica Mercè Llisterri, del centre d’esplai l’Estel.
“Quan portes molts anys en el món del lleure, tant com a infant o monitor o monitora, aprens un munt de coses. A mi m’ha canviat la vida. He après a tocar la guitarra, he fet un molts amics i amistats i, a mi, m’agrada molt aprendre de la muntanya o moltes coses que fora del món del lleure no he après”, defensa la Mariona Cluet, també del GCCC.
Més de 60 anys formant monitors
Per tant, l’estiu no només és temps de colònies o vacances sinó que els monitors posen també l’accent en formar-se i poder-se preparar per engegar el nou curs d’esplai al setembre. Els cursos són un espai també on es genera una xarxa de complicitat entre els monitors per poder-se enriquir entre els diferents centres d’esplai intercanviant idees i coneixements.
Per a la Fundació Pere Tarrés, comptar amb monitors i monitores formats és fonamental atès que desenvolupen una tasca amb molta responsabilitat. Per estar molt propers als infants i adolescents; per la relació d’afecte i respecte que es genera; i per la intensitat amb què es viuen les experiències a l’estiu, els monitors i monitores són agents transformadors de la nostra societat i del nostre país.
El Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de Fundació Pere Tarrés és una federació que agrupa més 200 centres d’esplai de les diòcesis de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, l’Urgell i Mallorca. Els centres d’esplai del MCECC acullen més de 22.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària de més de 4.200 monitors.