Notícies

07.10.16

“Encara que res canviï, si jo canvio, tot canvia”. Amb aquesta cita d’Honoré de Balzac comença el Treball de Final de Grau (TFG) Alba Díaz Lino, graduada en Educació Social per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. El treball ha estat premiat com el millor treball de final de grau d’Educació Social del curs 2015/2016 pel Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Des de la Fundació Pere Tarrés l’hem volgut entrevistar per conèixer més a fons el contingut i les conclusions del seu TFG titulat “Noves masculinitats” i tutoritzat per la professora Esther Àlvarez López.

Fundació Pere Tarrés (FPT). Per què vas escollir el tema noves masculinitats pel TFG?

Alba Díaz Lino (ADL). Sempre he estat molt interessada en temes de gènere, ja que el considero un component estructural en totes les realitats. Per això, tenia clar que volia aprofitar aquesta oportunitat per estudiar el treball d’aquest eix de desigualtat des de l’Educació Social.

Considero que les perspectives de gènere tradicionals des de les quals s’enfoquen la majoria d’intervencions socioeducatives són centrades en la figura de la dona o d’altres grups oprimits. Però el Patriarcat és un sistema social. I amb això vull dir que les problemàtiques que se’n deriven també són socials, és a dir, influeixen a tots els membres i no només a aquells que en pateixen les conseqüències més negatives. Si bé és cert que l’empoderament dels grups oprimits és totalment necessari, sense la transformació del grup opressor no anirem gaire lluny. El canvi ha de venir impulsat per tots, no només per una part de la societat, si pretenem que els èxits siguin realment justos i igualitaris.

És per això que he volgut estudiar les Noves Masculinitats, per atacar el problema d’arrel i donar profunditat a les perspectives de gènere, per tal d’aconseguir un abordatge més integral i global.

FPT. Com definiries el model tradicional de masculinitat?

ADL.El model tradicional de masculinitat, o masculinitat hegemònica, és el model d’ “home” que  dicta el sistema patriarcal. La masculinitat només és socialment lícita i acceptada si es viu d’acord als valors, creences, actituds i conductes dictats per aquest: heterosexual, fort, viril, racional, poderós, que ofereix seguretat, que no mostra les seves debilitats, que no plora, etc. El sistema patriarcal és masclista, és a dir, considera l’home (que compleixi amb la masculinitat hegemònica) és jeràrquicament superior a la resta de persones.

La major ironia del Patriarcat és que ni tan sols és beneficiós per als suposats privilegiats. El model de masculinitat que es pretén és del tot impossible. De la mateixa manera que ho és el model de feminitat que se’n deriva. No es pot traçar una línia en un mapa i dividir allò que es considera d’un gènere i d’un altre. Aquesta “masculinitat” i “feminitats” pactades coexisteixen en tots nosaltres. Les persones no podem seguir patrons predissenyats que ens obliguen a negar part de la nostra naturalesa.

FPT. Perquè el model de masculinitat hegemònic és la causa de la violència contra les dones?

ADL. El Patriarcat es basa en la supremacia de l’home per sobre la dona. I, aquest home, com anteriorment he dit, viu la seva masculinitat d’acord amb el model hegemònic. Això el portarà a considerar-se superior i amb poder sobre la resta de grups socials, exercint aquesta dominació de diferents formes.

La violència de gènere és una d’aquestes manifestacions, on se subordina a aquelles considerades inferiors. Les dones, de fet, pel simple fet de no ser homes, som les últimes en la jerarquia piramidal, per sota dels grups d’homes oprimits.

Considero que la violència envers les dones s’exerceix per dos motius: primer, per la creença de què es té dret i poder per sobre de l’altre; segon, per mantenir aquest poder, com un mecanisme d’autoafirmació. Ser “home” vol dir actuar d’una determinada manera, deixar d’actuar així implicaria deixar de ser-ho.

FPT. Quins són els principals moviments socials i polítics que s’enfronten al patriarcat?

ADL. Els moviments socials i polítics enfront del Patriarcat que recullo al meu Treball Final de Grau són els Feminismes, Els Moviments d’Alliberament Sexual i Les Noves Masculinitats. Els he separat per tal de reconèixer un origen diferent i identitari, a més de les particularitats de cada moviment; però podria englobar tots tres en el marc de la lluita a favor de la igualtat de gènere i l’alliberament dels col•lectius oprimits com a mitjà per enderrocar el Patriarcat.

Quan parlo de feminismes ho faig en plural, perquè existeixen diferents corrents i ideologies des d’on impulsar aquesta transformació social. Dins dels Moviments d’Alliberament Sexual, parlo del Moviment de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersex (LGBTI) i del Moviment Queer.

Per últim, les Noves Masculinitats o Masculinitats Alternatives fan referència al moviment social i polític que busca construir noves formes d’entendre i viure les masculinitats (en plural), més positives.

FPT. Com neixen les Noves Masculinitats?

ADL. Les Noves Masculinitats sempre han existit. El terme “noves” és un concepte que fa referència a la voluntat de trencament amb el model tradicional i hegemònic, no pas al seu component de novetat. Ara bé, si ens referíssim estrictament al moment en què el moviment social i polític va començar a prendre forma, Carabí i Segarra (2000) parlen de la dècada dels 90, quan la concepció que es tenia de masculinitat entrava en crisi. La masculinitat hegemònica comença a qüestionar-se, es fa ressò als mitjans de comunicació, apareixen nombroses publicacions, es creen grups de suport d’homes on debatre sobre aquestes qüestions... És un moviment molt nou, que encara no es coneix gaire socialment del qual existeix poca documentació acadèmica.

FPT. Creus que l’Educació Social contempla suficientment les Masculinitats Alternatives en les seves actuacions i fonamentacions teòriques?

ADL. Parlar del cas de l’Educació Social en concret és difícil, ja que no he trobat prou informació que vinculés la professió amb les Masculinitats Alternatives que em permetés elaborar una resposta clara i fidedigne. Per això, prefereixo parlar de les pràctiques socioeducatives en general, incloent-hi en aquestes la nostra professió.

Les pràctiques socioeducatives no contemplen suficientment les Noves Masculinitats en la seva teoria i praxi. Tot i així, la situació és optimista, ja que les professions socials comencen a implicar-se, cada vegada més, en el moviment. Recentment s’ha començat a treballar des d’aquest enfocament de gènere i, tot i ser un grup minoritari de professionals, cada cop es fan més projectes i s’emprenen noves iniciatives. Encara queda molt camí per recórrer, però estem en la direcció correcta.

FPT. Per acabar, què t’ha aportat el Grau en Educació Social?

ADL. Els quatre anys de carrera m’han aportat la combinació perfecta entre persona i professional. Penso que, al cap i a la fi, aprendre ja és això: créixer a escala personal i professional. Per mi, són dues coses que necessàriament van lligades i que sovint, una porta a l’altra.

Recordo una cita d’Isaac Neewton que hi ha escrita a la paret de la biblioteca de la facultat on he passat llargues tardes d’estudi que diu “allò que sabem és una gota d’aigua, allò que desconeixem és l’oceà”. Doncs el Grau en Educació Social m’ha aportat ganes de seguir nedant en aquest oceà infinit.

FPT. Quins són els teus plans de futur?

ADL. La meva prioritat, durant un temps, continuaran sent els estudis. Estic buscant algun màster de gènere que estigui relacionat amb les Noves Masculinitats o temes relacionats, per seguir formant-me en aquesta direcció de cara a l’any vinent. De moment estudio anglès i llengua de signes, alhora que miro de treure’m el carnet de conduir i vaig fent feinetes. En un futur m’agradaria exercir com a educadora social, alhora que participo en algun projecte de recerca o investigació en temes de gènere.