Notícies

La síndica de greuges de Catalunya reclama reformar el sistema de protecció de menors: “Si no ho fem ja, haurem perdut”

La síndica de greuges de Catalunya reclama reformar el sistema de protecció de menors: “Si no ho fem ja, haurem perdut”

Comparteix la notícia

Etiquetes

Infància  

Recursos

Mira l'àlbum de fotos de la jornada

19.06.24

La necessitat de reformar una legislació obsoleta que no respon a les actuals necessitats socials del país ha planat avui durant la celebració del Fòrum Social Pere Tarrés. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha protagonitzat la 89a edició de l’espai de debat i reflexió de la Fundació Pere Tarrés, i ho ha fet amb una crida contundent a reformular l’actual legislació i el sistema de protecció de la infància. “Tenim un sistema antic. És el moment de reformar i repensar el sistema de protecció de menors; si no ho fem ja, haurem perdut.”

Giménez-Salinas ha començat explicant que fins l’any 2000 es van fer bones lleis a l’Estat espanyol i a Catalunya, però pensades exclusivament per a la població autòctona i que no serveixen per a un país “molt més divers i que ha passat de ser un país de 6 milions a un de 8”. Per això, la síndica ha considerat urgent una reforma per atendre la infància però també, globalment, les necessitats socials actuals del país, que han canviat: “No crec en la bondat de les persones, hem de garantir per llei que no hi hagi discriminacions. Hi ha milers de coses que només es faran si les fem obligatòries.” Unes lleis, a més, que no estiguin subjectes als canvis de color polític del govern de torn: “Ens cal un model amb vocació de permanència i amb impacte a llarg termini, no un nou model cada any i mig”, ha dit.

La necessitat d’una reforma legislativa ha estat un dels grans eixos de la seva intervenció. L’altre ha estat la justícia restaurativa. Al llarg de la seva trajectòria, Giménez-Salinas ha estat molt vinculada al món universitari com a rectora de la Universitat Ramon Llull i posteriorment, com a directora de la càtedra de Justícia restaurativa impulsada per la Facultat Pere Tarrés, la primera de tot l’Estat. I precisament ha recollit els aprenentatges adquirits durant aquesta última etapa per reivindicar aquest model alternatiu a la justícia penal convencional. “Si l’infractor no suposa un perill per a la societat, el millor per a la víctima és sempre una reparació.” En aquest sentit, ha reclamat a les administracions públiques que assumeixin més sovint els seus errors com a via de resolució de conflictes: “L’administració és incapaç de demanar disculpes”, s’ha queixat.

Durant la seva intervenció, Gimenez-Salinas ha explicat la tasca de l’organisme que dirigeix, que rep cada any 23.000 queixes, la meitat referents a polítiques socials, sobre temes com l’accés a l’habitatge, les discriminacions o la situació de la infància. En aquest sentit, ha apostat per donar suport a les famílies com a unitat bàsica de suport a l’infant, ja que sovint les queixes que arriben al Síndic, fins i tot les relacionades amb situacions de negligència, estan molt relacionades amb les dificultats econòmiques i socials. Amb l’objectiu, sempre, “d’evitar que el principal perjudicat acabi sent l’infant”.

En l’àmbit universitari, la síndica s’ha mostrat partidària de “reformular les carreres perquè els treballadors socials i els educadors socials aprenguin més dret, i també la manera com es fa l’ajuda a les persones més vulnerables, o si no, els ciutadans deixaran de confiar en nosaltres”. Finalment, ha conclòs la ponència amb una crida a l’optimisme i a no deixar de banda “valors intangibles” com la humanitat, la solidaritat o l’equitat: “Només des del compromís personal podem tenir una mica d’optimisme. Som cada un de nosaltres que amb la nostra petita aportació podrem canviar les coses.”

El Fòrum Social Pere Tarrés és un dinar-conferència-col·loqui amb més de 15 anys de trajectòria. Durant tot aquest temps s’ha consolidat com un espai de reflexió i debat plural en temes d’acció social que reuneix periòdicament representants de l’àmbit social, polític, educatiu, acadèmic, institucional o econòmic. Pel Fòrum hi han passat personalitats com ministres, presidents de la Generalitat o el president del Parlament Europeu, entre d’altres experts i expertes.