Notícies

01.03.17

Nous enfocaments per a velles problemàtiques en l’educació social és la proposta del nou monogràfic d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, la publicació que edita la Facultat d’Educació social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. El número 64 del monogràfic posa la mirada sobretot en els problemes que no necessàriament són nous però que han d’anar desenvolupant noves formes de ser mirats. Això implica noves investigacions, altres perspectives d’abordatge i la creació d’estratègies alternatives a les utilitzades anteriorment. De forma indirecta, aquest número posa de manifest la necessitat i la conveniència de la recerca en el camp socioeducatiu.  

Els articles que conformen el nou número d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa són un exemple de com la recerca és àmpliament utilitzada en l’educació social per entendre què passa i, alhora, per millorar qualitativament les seves estratègies d’intervenció des d’una mirada centrada en la promoció dels drets bàsics de les persones. Les famílies, els presos, els menors estrangers no acompanyats o la victimització secundària de menors són alguns dels protagonistes dels articles d’un monogràfic que mostra com l’educació social és una professió dinàmica que ha de seguir el ritme de la societat a la que ofereix els seus serveis.

El monogràfic arranca amb un article que avala la pertinença de posar en marxa una estratègia d’avaluació i educació preventiva familiar en els àmbits educatiu, sanitari i de serveis socials. Els autors, E. Arranz-Freijo, F. Olabarrieta, A. Manzano, F. Barreto, C. Roncallo, M. Sánchez Murciano, J. Rekagorri y M. D. García, exposen els resultats d’avaluar i educar preventivament a cinquanta famílies d’infants de dos anys. Les famílies són avaluades a través d’una entrevista i reben unes pautes de criança que han de posar en pràctica a la seva vida diària.

Els espais de resocialització entre la presó i la societat centren el tema del segon article dels professors de la Universitat de Jaén, E. García i R. Lorente. El pres, al ser alliberat, necessita diversos professionals per la seva reintegració social. Els espais de resocialització són, segons els autors de l’article, essencials per establir les bases d’una intervenció que afavoreixi la integració social dels presos.

L’educador social, M. Cónsola, autor del tercer article del monogràfic, denuncia que malgrat l’impacte del procés migratori, hi ha una falta d’investigacions sobre la intervenció socioeducativa del fenomen dels menors estrangers no acompanyats (MENA). Cónsola exposa l’estat de la literatura científica cap a les expectatives i les necessitats detectades dels menors a la seva arribada, i l’impacte de les institucions socioeducatives entorn aquestes necessitats.

El partenariat educatiu, entès com una intervenció educativa i social activa de la comunitat en pro del desenvolupament comunitari, centra l’article “Educació i comunitat: una aproximació al partenariat educatiu” de M. Graell (Universitat Internacional de Catalunya) i K. Artaraz (Universitat de Brighton). L’article, que té una mirada política i pedagògica, estudia el cas de dues organitzacions expertes, el Community University Parnership Programme de la Universitat de Brighton i l’Oficina d’ApS de la Universitat de Barcelona.

El paper del treballador social davant la victimització secundària, també coneguda com revictimització, centra l’últim article del monogràfic. El treballador social, E. Buch, explica com els professionals de l’àmbit social han estat testimonis de “punts cecs” com la massificació de processos burocràtics en l’administració pública o la falta de competència de funcionaris públics que han provocat que els menors, les víctimes de violències i/o abusos siguin els primers damnificats d’un procés que, en teoria, actua en el seu benefici.

D’altra banda, com és habitual, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa aporta un text interessant en la secció d’Intercanvi del doctor en pedagogia i educador social d’un CRAE, C. Sánchez-Valverde titulat “L’educació social com educació per als drets humans”. També hi apareix l’article “Teatre i educació social. De la intervenció a la formació” de M. F. Vieites García de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Galícia, Universitat de Vigo. A la secció Llibres recuperats hi ha una crítica de Jesús Vilar, director de publicacions la Facultat Pere Tarrés – URL, al llibre “El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI” escrit per Jaume Trilla, Barcelona, Ed. Graó, 2001. L’apartat Publicacions conté una crítica d’Eva Palasí i Txus Morata, professores de la Facultat Pere Tarrés – URL al llibre “Políticas de inclusión social de la infancia y la adolescència: una perspectiva internacional” coordinat per A. Picornell Lucas y E. Pastor Selles. En el mateix apartat, Francisco Idareta (Universitat de Navarra) referencia “Las prácticas curriculares en el Grado de Trabajo Social. Supervisión y construcción del conocimiento desde la pràctica professional” de E. Pastor Seller. Els Llibres rebuts i la proposta temàtica pel proper número, que versarà sobre Educació social i esport,  tanquen el monogràfic.

Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa

Amb 200.000 consultes anuals, Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa és la publicació acadèmica i científica de referència dels estudiants i professionals de la intervenció social d´Espanya i Llatinoamèrica i està editada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). La revista està disponible en format electrònic i permet la consulta en català i castellà de tots els seus articles: http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial

La revista s’ha convertit en portaveu de la progressiva professionalització del sector de l’Educació Social. Amb un comitè científic format per professionals, professorat d’altres universitats i representants del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya que vetlla per la qualitat dels continguts, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa vol contribuir a l’elaboració i la difusió de marcs teòrics i així com de les reflexions sobre la pràctica, que ajudin a avançar i optimitzar la intervenció des de l’Educació Social.