Notícies

20.04.17

La nit del 17 al 18 de maig tindrà lloc el recompte de persones que dormen al ras a Barcelona, organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) amb la participació de 1000 voluntaris. Darrera el Recompte hi ha David Vázquez Villamor, educador social format a la Facultat Pere Tarrés – URL i psicopedagog. Des de la Fundació Pere Tarrés l’hem volgut entrevistar per conèixer més a fons què promou la iniciativa del recompte de persones sense sostre.

Quan i com serà el recompte?

Aquest any realitzem una nova edició del recompte des de la XAPSLL, formada per 33 entitats i organitzacions de l’àmbit de les persones sense llar en general, ja sigui gestionant equipaments, menjadors socials, centres oberts, centres d’acollida o habitatge social; que es farà la nit del dimecres 17 al dijous 18 de maig.  Per ampliar la sensibilització, s’ha volgut fer un recompte per districtes de tot Barcelona i s’han previst 13 punts distribuïts per casals de barri, centres cívics, ateneus i seus dels districtes de la ciutat.

Com podem fer-nos voluntaris i formar part del recompte?

Per a formar part del recompte s’ha de ser major d’edat i no cal tenir experiència prèvia. Des de la XAPSLL es recomana portar smartphome amb la bateria carregada per a poder fer servir l’aplicació mòbil que s’utilitza per a dur a terme el recompte. A més, també aconsellem tenir previst un mitjà de transport per tornar a casa, ja que l’activitat acabarà en plena matinada. Tothom que hi estigui interessat pot inscriure’s al web: http://recompte.barcelona

Per què feu el recompte?

El recompte té una doble missió, conèixer l’abast del sensellarisme a Barcelona i sensibilitzar a la població de la problemàtica de les persones sense llar. El recompte permet tenir una fotografia de la ciutat, és a dir, a banda de conèixer les localitzacions, els llocs que potser han passat per alt en la feina quotidiana dels educadors de carrer, permet saber de quantes persones sense llar estem parlant.

Per altra banda, el recompte és una eina que permet sensibilitzar a la població. Per això hem fet especial incidència en els 13 punts distribuïts per la ciutat, fet que implica que punts que no han estat en contacte amb aquesta problemàtica, o que han passat per alt, preguin consciència i al mateix temps puguin participar en una acció comunitària.

En quins barris de Barcelona es concentra el fenomen del sensellarisme?

Tot i que podria semblar que el sensellarisme es concentri a Ciutat Vella, ara mateix hi ha més persones dormint al carrer a l’Eixample i Sant Martí. El fenomen s’ha anat desplaçant gràcies a la intervenció al carrer al districte de Ciutat Vella. La majoria de les persones que dormen al carrer es concentren a la meitat sud de la ciutat, tot i que també hi trobem persones sense llar als districtes de Sarrià-Sant Gervasi o Les Corts. De fet, la muntanya de Collserola és un lloc on és freqüent trobar-se algun tipus d’habitatge construït. Per tant, no hi ha cap zona de la ciutat que estigui vacunada contra el sensellarisme.

Què explica la persistència de població sense llar al carrer?

És important saber que una persona quant més temps està en situació de carrer més costa que se’n surti. Per tant si parlem d’una persona amb una situació cronificada amb 20 anys d’exclusió, doncs els experts diuen que pot tardar 20 anys en recuperar una vida digne. En canvi, una persona que porta menys de dos anys és més recuperable. Així doncs, aquí ja tenim un primer indicador que assenyala que el fenomen del sensellarisme sovint també ve acompanyat de problemes de salut mental, de pèrdues de capacitat, de pèrdues cognitives o de manca de recursos, en definitiva persones que han llançat la tovallola. Cal tenir en compte també que la soledat generada pel sensellarisme va acompanyada d’una desconfiança cap al sistema.

Quina solució esteu impulsant des de la XAPSLL per combatre el sensellarisme?

La solució no és obrir més albergs perquè la gent hi vagi perquè s’ha demostrat que no tothom vol anar-hi. Els albergs són plens, però al mateix temps hi ha persones que els rebutgen i per això s’està incidint en una política de l’habitatge d’inclusió aprofitant el context de la nostra ciutat en el que, tot i que sigui una ciutat cara per viure, hi ha molt habitatge buit. Des de la XAPSLL estem incidint que les polítiques d’habitatge contemplin també aquest sector de població que fins ara no estava inclòs.

Quin és el perfil de la persona sense llar?

Els perfils de les persones que viuen al carrer són molt diversos com variats són els factors d’exclusió. Hi ha persones en situació de carrer que han estat en una família i en el moment de separar-se han entrat en una depressió o en algun tipus d’addicció, sigui alcohol, cocaïna o o el joc, o altres tipus d’addiccions. També hi ha persones que parteixen d’algun entorn desafavorit, que s’han criat sense família o amb una de molt desestructurada. També ens trobem un ampli sector de les persones en situació de carrer d’origen estranger amb feina estable al seu país però que a l’arribar aquí no s’han trobat amb el que s’esperaven. La seva situació és fruit de les crisis migratòries. Aquest sector, que no arriba al 50%, cada vegada creix més.

Quin és el paper del sistema de protecció social i de les ajudes econòmiques en relació a la construcció d’una nova vida?

L’educador social és qui posa una mirada empàtica i qui treballa des de l’acompanyament. A nosaltres ens agrada més dir que acompanyem que no pas ajudem. En el moment que dius ajudar ja estàs posicionant-te des d’una mirada asimètrica, en canvi acompanyar significa que veus a l’altre com tu. De fet, des de la XAPSLL estem treballant amb la campanya Podries Ser Tu, que vol sensibilitzar a la població de que qualsevol persona es pot trobar en aquesta situació. Des de l’atenció directa ho vivim cada dia a dia. M’he arribat a trobar en una habitació a dos persones sense llar que set anys enrere una era la cap de l’altra i l’atzar les va unir de nou.

Com és la intervenció d’un educador social amb les persones sense llar?

Els educadors socials fem una intervenció basada en l’acompanyament, en entendre perquè aquesta persona s’ha trobat al carrer i que a nosaltres també ens podria passar i a partir d’aquí generar un clima de confiança perquè la persona recuperi el seu jo, la seva identitat, i poder creure que pot tornar a sortir-se’n. Com a educadors socials tenim un paper clau perquè si nosaltres pensem que la persona pot sortir-se’n, se’n sortirà, si nosaltres la mirem com una persona que ja no té res a fer en aquesta vida, segurament no l’estarem ajudant.

Ets alumne d’Educació Social de la segona promoció de la Facultat Pere Tarrés – URL que aquest any celebra 25 anys. Com creus que ha canviat la professió des que vas començar fins avui?

L’educació social s’ha anat consolidant amb el temps, però molt lentament. Encara avui ens podem trobar amb persones que els costa definir l’educació social. Penso que el repte de l’educador social és ser reconegut com un metge, un mestre o un arquitecte. Per sort els estudis tenen 25 anys i el Col·legi aquest any en farà 20. Hi ha molta feina a fer per part dels educadors, els que estem treballant sobre el terreny.

És cert que la crisi ens ha donat certa visibilitat i reconeixement. Sóc dels que penso que de tota crisi pot ser una oportunitat. Però tot i això, no només en la crisi hem tingut un paper, ja que en el dia a dia, l’educador social té un paper important.

Deies que l’educació social és una professió difícil de definir pel conjunt de la societat. Com la definiries?

M’agrada definir l’educador com aquella figura referent que acompanya a processos de vulneració de drets i de vulnerabilitat. Al parlar de vulnerabilitats parlem des d’una persona gran que viu sola, a un menor desemparat, a una persona amb diversitat funcional o una persona sense llar. És aquesta la nostra raó de ser, creure en les persones i fer camí amb elles.

Alguna recomanació o consell pels alumnes que ara són a la Facultat i seran els educadors socials del demà?

Sempre m’agrada dir que l’educador social que està en una Facultat també ha d’estar al carrer. A banda d’estudiar, un educador social ha d’estar vinculat, des del voluntariat, l’associacionisme, a entitats que treballin en pro de les persones, siguin entitats de lleure, com un casal, un esplai o un cau, o bé una ONG o un moviment de barri o una assemblea per estar en contacte amb la seva realitat. Un educador social ha d’estar en contacte amb la realitat que l’envolta. Si l’educador vol alguna cosa l’ha de construir per ella mateixa, som nosaltres el que hem de posar en valor les coses.

David Vázquez Villamor
Diplomat en Educació Social l’any 1996 (Fundació Pere Tarrés) i Psicopedagog. Activista cultural i músic. Ha treballat amb infància en risc i en els darrers 15 anys en l´àmbit de l´exclusió social i persones sense llar a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. Organitza el Recompte 2017 de persones dormint al carrer a Barcelona per a la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar). És tutor i col·laborador docent al Grau en Educació Social a la UOC i a l´institut de cicles formatius Bemen-3.