Notícies

“Quan vam tornar a obrir la biblioteca, després del confinament, alguns usuaris es van emocionar”

“Quan vam tornar a obrir la biblioteca, després del confinament, alguns usuaris es van emocionar”

Comparteix la notícia

Etiquetes

20.01.21

La majoria de nosaltres, quan pensem en una biblioteca, reduïm el seu dia a dia al préstec de llibres, però la realitat, com tot a la vida, es queda curta per explicar tota la feina que allà s’hi duu a terme. L’Anna Tibol, coordinadora del Servei de Biblioteca i Gestió del Coneixent de la Fundació Pere Tarrés, juntament amb la Laura Golanó i la Sílvia Martínez, bibliotecàries de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, ens han desvetllat una mica de la màgia que fan darrere el taulell, de manera discreta i eficient i sempre amb un objectiu comú: donar un servei de qualitat a l’usuari i ajudar-lo en la seva cerca.

“Moltes persones creuen que la nostra feina es basa en el préstec d’objectes, en aquest cas llibres, però això només representa una petita part del nostre dia a dia”, explica l’Anna. Per poder gestionar de manera eficient el volum de coneixement que s’emmagatzema a la biblioteca, l’equip dedica moltes hores a la generació de metadades. Una feina a l’ombra que garanteix que s’hi pugui accedir a la informació de manera més senzilla i ràpida. “La gent té la imatge que només estem darrere el taulell, però perquè el préstec es pugui donar sempre hi ha una feina prèvia de classificar bé el catàleg. Això és imprescindible perquè tot funcioni”, afirma la Laura.

Normalment, aquesta és una feina que ni l’Anna, ni la Laura ni la Sílvia podien actualitzar de manera regular quan els tocava atendre presencialment les consultes dels usuaris, però la irrupció del Covid-19 va suposar un sotrac que, malgrat fer-les passar per una mena de “dol professional” per haver perdut el contacte directe amb les persones, també ha donat pas a una petita gran revolució a la biblioteca.

Amb el confinament, l’equip de la biblioteca va haver d’establir noves dinàmiques que, d’alguna manera, també han transformat la seva rutina diària. “Des del primer moment, l’equip ha treballat per poder assegurar més recursos gratuïts per a l’usuari i ara en tenim accés a molts més, com poden ser revistes electròniques, articles, llibres en Open Access i treballs a la base de dades recercat.cat”, apunta l’Anna. “L’atenció a l’usuari també s’ha transformat perquè ara es fa via correu electrònic. Quan tot això va començar, la gent estava una mica en xoc, però ara ja s’hi ha acostumat.”

Com a totes les esferes de la nostra rutina diària, la pandèmia també va suposar un daltabaix per a la vida acadèmica perquè tenir accés a la biblioteca és clau per a estudiants, professors i investigadors. Precisament, continuar donant un servei de qualitat i proximitat malgrat les restriccions ha ajudat a construir nous llaços entre l’equip de la biblioteca i els usuaris. “Estableixes una mena de connexió amb la gent. Tu els dius ‘no et preocupis, que farem el possible per aconseguir-t’ho’ i, a partir d’aquí, hem creat una relació especial amb persones que sempre repeteixen”, explica l’Anna.

Gairebé com si fos una feina d’arqueologia, l’Anna, la Laura i la Sílvia acompanyen els usuaris en la seva cerca i els ajuden a aconseguir aquell article tan difícil de localitzar o aquell llibre que només tenien a una biblioteca de Cantàbria. I això ha marcat un abans i un després en uns temps en què el contacte personal s’ha limitat tantíssim. Per exemple, per primer cop, l’equip de la biblioteca ha rebut una felicitació de Nadal d’una estudiant o, fins i tot, una altra estudiant els va presentar els seus pares, que havien vingut des de Madrid per poder assistir a l’acte de graduació. “Abans, podríem dir que no ens veien. Et deien un ‘bon Nadal’ de lluny i ja està. És molt emocionant sentir que ara sí que ens tenen presents. O com quan veus que ens inclouen a l’apartat d’agraïments dels treballs de final de grau. Fa molta il·lusió”, apunta la Sílvia. De fet, fins i tot, els retrobaments han estat tan emotius que s’ha arribat a les llàgrimes. “Quan vam tornar a obrir, després del confinament, diverses persones es van emocionar quan em va veure. Necessitàvem tornar a sentir que la quotidianitat havia tornat, d’alguna manera, encara que ara atenem només amb cita prèvia i no podem tenir el contacte tan proper que teníem abans”, assegura la Laura.

Malgrat els moments excepcionals viscuts durant 2020, l’equip de la biblioteca manté, entre els seus objectius, continuar formant els usuaris i apropant-los els seus serveis perquè puguin arribar a ser el més independents possible i tinguin la oportunitat d’esprémer al màxim totes les possibilitats que ofereix el catàleg de la biblioteca de la facultat.