Notícies

26.03.19

Un grup de monitors, monitores, exmonitors i exmonitores del MCECC es varen reunir a Poblet durant un cap de setmana, del 15 al 17 de febrer, per tal de gaudir d'un temps pausat i de qualitat per a fer "parada i fonda", per revisar vocació i missió personal. Això va ser a través d'espais on poder rellegir, compartir i fer vivència de tres pilars que han estat clau, durant la seva trajectòria en l'esplai:

EDUCACIÓ – ESPIRITUALITAT – ACCIÓ SOCIAL

El programa, que porta el nom de Ramon M. Serchs, vol retre un petit homenatge a una persona que ha estat rellevant i que ha deixat "petjada". El Ramon M. era un monitor de cap a peus, un apassionat dels infants, adolescents i joves. Mestre, i més tard capellà de la diòcesi de Solsona.

El cap de setmana va iniciar amb un moment on compartíem quin era el ressò que tenia en nosaltres els tres pilars que aniríem desenvolupant durant cap de setmana, i aquestes tres paraules les relacionàvem amb: vida, fonament, base, lleure, estimació, vocació, ... paraules que poden sonar abstractes, però que omplien d'il·lusió i que ajudaren a adonar-se a què encara que les persones que estàvem allà, no ens coneixíem, teníem moltes coses en comú.

Els tres pilars quan anaven passant les activitats, no eren només paraules maques, sinó paraules plenes de vida, de la vida d'uns joves que mirant enrere s'adonaven de quantes persones durant la seva vida els havien inspirat, per la seva forma de viure, pares/mares, germans/germanes, avis/àvies, i com aquestes persones despertaren en ells el desig de posar-se també al servei dels altres, servei que ho descobrien com la seva missió.

Una missió que la concretaven en ajudar als infants i als altres monitors/es, a què també ells puguin experimentar el que per ells ha estat central en la seva vida, el fet de sentir-se estimats. Quantes hores dedicades de preparació, d'activitats, d'estar al costat dels infants, quantes aventures viscudes durant la seva vida, quants esforços, i també sacrificis.

Acompanyats amb la Paràbola del bon Samarità ens vàrem fer conscients que el servei als altres implica la dinàmica de: Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat.

Fer-se càrrec de la realitat: que suposa viure amb els ulls oberts, un obrir els ulls que ens fa créixer, acollir i assumir la vida dels altres.

Carregar la realitat: a través de testimonis de persones compromeses, que varen influir en la societat i moment que varen viure, ens adonarem de la importància que té tenir un projecte vital, que no val dir una vida planificada, si un com vull viure la vida perquè la meva vida no la decideixin les circumstàncies.

Encarregar-se de la realitat: viure una vida implicada, on cal per a un costat dedicar-nos temps a nosaltres, per així poder assumir la realitat dels altres.

Només acabar recordant unes paraules del Ramon M. Serchs, que resumeixen l'experiència viscuda:

"Fer de monitor/a vol dir venir a servir, no a ser servits"