Notícies

09.05.22

Les societats estan en constant evolució. Per això, malgrat que existeixin problemàtiques que perduren en el temps, disciplines com l’educació social han d’adaptar les seves respostes a l'era actual i a les noves realitats. Ara bé, com ho ha de fer? Quines respostes necessiten les problemàtiques actuals? Quins són els problemes emergents? Aquestes i altres preguntes són les que es responen al número 79 del monogràfic Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, que edita la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, que té com a eixos centrals experiències d’investigació i d’innovació en l’educació social.

Al detall, aquesta publicació aborda com l’educació social progressa i avança en la innovació de les seves propostes mitjançant la investigació.  Per això, es tracten problemàtiques emergents com, per exemple, com ha de ser l’acció de l’educador o educadora social a les escoles, l'esfera educativa a les presons i el suport a la vida independent de persones amb discapacitat intel·lectual.  El coordinador del monogràfic Jesús Vilar, també professor de Pedagogia social, Ètica professional i Pràcticum de la Facultat d’Educació Social i Treball Social-Universitat Ramon Llull, ens explica els detalls de la nova publicació.

 1. El número 79 del monogràfic va dedicat a les experiències d’investigació i d’innovació en l’educació social. En una disciplina que està obligada a progressar diàriament per adaptar-se a les necessitats socials, quina importància hi juguen la investigació i la innovació?

La innovació i la investigació són molt importants en aquest camp perquè hi ha problemàtiques que, tot i que es mantenen al llarg del temps, les seves variables canvien. Per tant, antigues respostes que eren útils, deixen de ser-ho en l’actualitat. A vegades, encara que hi ha problemàtiques que formalment semblen les mateixes, de fons tenen connotacions diferents i és imprescindible oferir respostes noves que s’han abordat des de plantejaments innovadors. Per això els temes que apareixen al monogràfic incideixen en afers emergents que evidencien la necessitat de crear respostes noves, adequades a cada situació, davant de problemes que aparentment semblen similars, però que de fons són diferents. Per fer front a aquestes dificultats necessitem a professionals socials capacitats per la recerca, la innovació i la construcció de noves respostes. Les persones que es dediquen a aquest camp han de tenir aquestes virtuts perquè quan treballen ho fan com a investigadors , ja que han de detectar problemes, diagnosticar possibles complicacions, oferir un pronòstic, elaborar una solució i posteriorment han d’avaluar-la per saber si és òptima o no.

 2. A l’editorial es parla de la rellevància dels documents professionalitzadors com a base de l’educació social. Sense aquests, és possible que la disciplina avanci adequadament?

Crec que no és possible. Cal tenir en compte que l’educació social té dues particularitats. La primera és que, a diferència d’altres disciplines, s’ha construït en un període curt de temps. La segona és que s’ha configurat a partir de la integració d’ocupacions diverses que en principi semblaven inconnexes, però que posaven el focus en la persona i el problema. Per exemple, els professionals que es dedicaven a la protecció a la infància consideraven que no tenien res a veure amb professionals que treballaven amb la gent gran, amb presos o amb persones dependents. A finals dels vuitanta, abans que l’educació social es consolidi com a professió, es fa un salt que busca integrar totes aquestes activitats sota el paraigua d’aquesta disciplina.  A partir d’aquí, l’educació social comença a aglutinar totes aquestes professions i deixa de posar èmfasi en la persona-problema i se centra en la finalitat, que no és una altra que la incorporació de les persones de manera satisfactòria i la inserció dels seus drets fonamentals a partir d’una metodologia. Aleshores, és des del mètode i la finalitat que totes aquestes àrees queden inserides dins els paraigua de l’educació social, a partir del qual se’n deriven els documents professionalitzadors, encarregats de vertebrar les bases comunes de la professió. Aquests defineixen la disciplina, concreten el catàleg de funcions i competències i estableixen el codi deontològic. A més, són els encarregats d’aglutinar tota la professió i a partir dels quals s’han de construir totes les especialitzacions

3. El monogràfic inclou quatre articles. El primer va dedicat els efectes positius de l’educació social a l’escola. En unes aules cada cop més diverses  és important que els centres incorporin educadors i educadores socials?

Sí, és fonamental. L’educació social és un tema de debat a l’escola des de fa molts anys. Inicialment, s’associava l’educació social fora de l’escola perquè es considerava informal. El que està clar és que l’escola és l’espai dels infants, però no necessàriament només dels mestres. L’educació social podria encarregar-se a les escoles de la convivència i la vida social, referida als vincles entre els alumnes; les qüestions transversals com el gènere, els valors, el medi ambient; la gestió de les situacions de conflicte i l’obertura a la comunitat, fent de pont i afavorint la relació entre el professorat i les famílies. L’educació del segle XXI hauria d’incorporar diferents perfils professionals que es complementin entre ells. En definitiva, l’escola s’ha de replantejar com un lloc de convivència que aplegui un conjunt de professionals més divers.

4. Dos dels articles se centren en experiències d’aprenentatge en centres penitenciaris mitjançant la pedagogia i l’oci. De quina manera treballa l’educador/a social amb els presidiaris per integrar-los a la societat?

Dins de les presons i dintre dels centres de justícia juvenil hi ha un seguit de programes terapèutics i educatius que aporten coneixement i elements reflexius que estimulen i desenvolupen les capacitats dels presos perquè entenguin la societat a la qual han de tornar. Cal tenir en compte que, perquè una persona canviï, no és suficient amb informar-la, sinó que es necessita que hi hagi canvis interns. Per tant, cal treballar amb programes educatius que li replantegin la manera d’entendre el món a través de diferents activitats esportives, formatives, culturals, recreatives o teatrals que tenen aquesta funció. Serveixen per estimular el pensament, generar obertura i noves maneres d’entendre la societat i desplegar altres formes de relacionar-se amb l’entorn. En aquest sentit, la gran tasca de l’educació social és crear escenaris de possibilitat, és a dir, que les persones subjectes de la intervenció puguin platejar-se alternatives i puguin veure el món d’una manera diferent gràcies a la intervenció d’una persona que ha creat un espai divers on passen coses que li possibiliten aquesta nova mirada. L’important de l’educació social és que crea aquests nous escenaris. La idea és que mitjançant l’educació hi hagi progrés i millora.

5. La presència de l’educació social en aquests centres ajuda al fet que tant la població com els infractors percebin la presó com un lloc d’integració a la societat i no com un centre de reclusió?

Hi ha una cosa que cal tenir clara i és que a la presó s’arriba perquè s’ha comès un delicte greu i decideixen apartar-te de la societat. Per tant, els interns tenen la percepció que la presó és un lloc de càstig. La qüestió important rau en el fet de com li dones la volta a aquesta percepció. Hi ha presos que no volen canviar la seva conducta i només volen complir la seva pena. D’altra banda, hi ha presos que saben que estan acomplint un càstig, però que volen aprofitar les oportunitats que se’ls ofereixen. Amb aquest segon grup sí que hi ha possibilitats de progrés i de canvi, perquè només hi ha evolució si la persona té voluntat de canviar. L’educador social té l’obligació i el deure de crear les millors condicions perquè els presos s’animin a canviar, però hi ha d’haver un equilibri entre el què ofereix l’educador i la predisposició de la persona.

6. L'últim tema que es tracta al monogràfic és el repte del Programa de suport a l’autonomia en la llar. Quin és el principal canvi que inclou aquest programa?

El gran canvi que s’està produint en aquesta àrea és que la persona que fins ara era qualificada de dependent i, per tant, se li limitava l’autonomia a l’hora de prendre les decisions, ara és una persona que no està subjecte a limitacions i que se li proporcionen suports perquè prengui les millors decisions. Aleshores, aquí hi ha un canvi de funció des del punt de vista del professional que ha de tenir una manera de fer més en consideració amb la persona amb la qual està treballant. Aquestes persones han de ser el menys dependents possibles i, en les parcel·les que sigui possible, puguin gestionar la seva autonomia. L’educador/a social ha de tenir l’habilitat d’identificar l’espai de la seva autonomia i l’espai en el qual necessita suport perquè es perd. En aquest nou model, l’educador/a ha de fer de coixí permetent que les persones amb diversitat es puguin moure dins els seus marges sense fer-se mal.