Notícies

16.03.17

“Proposem un model educatiu de caràcter integral, es tracta d’un programa de reforç educatiu que no pretén ser únicament un espai en el que fem els deures, sinó també on construïm un context educatiu en el qual infants i educadors poden compartir interessos, necessitats i formes d’aprendre.” Així s’expressava Txus Morata, una de les autores de la Guia Pedagògica del Programa de Reforç Educatiu, en la presentació del llibre que es va fer ahir a l’Associació Educativa Ítaca, un dels centres adherits a la Fundació Pere Tarrés.

Junt amb Txus Morata, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i investigadora principal del Grup d’investigació en Innovació i Anàlisi Social (GIAS) a la mateixa Facultat, també han escrit el llibre Eva Palasí, professora i col·laboradora del GIAS de la Facultat Pere Tarrés; Maria València, presidenta de Didania i durant set anys presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés i Marta Burguet, doctora en pedagogia i professora de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre editat per l’Editorial Graó neix promogut per la Fundació Pere Tarrés per la necessitat d’analitzar els programes de reforç educatiu en els centres socioeducatius per tal de millorar-ne les estratègies didàctiques. La Xarxa de Centres Socioeducatius (XACS) són uns espais d’inclusió social, d’aprenentatge i convivència, des d’on equips de professionals i voluntaris detecten carències i donen resposta personalitzada a les necessitats dels infants en situació de vulnerabilitat social perquè, en un futur, puguin gaudir d’una vida plena. La Fundació Pere Tarrés té adherits 21 centres socioeducatius, en gestiona directament 2 de propis, i gestiona una quinzena de titularitat municipal.

El llibre proposa un model de reforç educatiu dissenyat a partir de tres dimensions: física, cognitiva i socioemocional. La primera, que engloba aspectes com l’organització de l’espai, l’adquisició d’hàbits d’estudi o tenir cura de nosaltres mateixos és important pel treball psicomotor de l’infant. La dimensió cognitiva inclou aspectes que fan referència a l’àmbit intel·lectual i pretén potenciar la capacitat de concentració, anàlisis i reflexió crítica i creativa. I finalment, la dimensió socioemocional, és aquella que remet a les emocions i als sentiments i que té com a objectiu millorar la capacitat de motivació i d’activació de la curiositat intel·lectual dels infants.

I com es poden aplicar les tres dimensions a la pràctica? En la presentació del llibre, la Dra. Txus Morata va destacar els recursos educatius i processos d’avaluació proposats per seguir el model educatiu de la guia. Es tracta d’una sèrie d’exercicis i d’activitats, classificades per durada i edat i que permetran als professionals dels centres socioeducatius conèixer els objectius i continguts a treballar per tal de millorar el reforç escolar. Però justament les tècniques i recursos pràctics poden ser d’utilitat a la resta de professionals del món educatiu, com ara mestres, i no només a educadors dels centres socioeducatius, com va recordar la directora de l’Editorial Graó, Cinta Vidal.

En la presentació del llibre també va intervenir en Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals i de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, que va recordar que la guia està adreçada a treballar amb infància en risc d’exclusió social. Així, va recordar el context de la situació de vulnerabilitat en què es troben molts infants a Catalunya, amb fins a un 20% de fracàs escolar, “fet que condicionarà el desenvolupament d’aquestes persones”. Ruiz de Gauna va destacar els 4 principis que recull la guia: integritat de l’infant, l’abordatge de la dimensió emocional dins del model educatiu, el paper de l’educador i la voluntat d’una millora continua.

La presentació del llibre es va fer a l’Associació Educativa Ítaca, al barri de Collblanc-la Torrassa de l’Hospitalet, un dels centres socioeducatius com els que descriu la guia. Els seu director, Felipe Campos, va remarcar que la prevenció i ajuda dels infants en risc d’exclusió en edats primerenques és un estalvi de cara el futur, ja que amb les eines que se’ls pugui facilitar de petits, podran superar millor els problemes que tinguin en l’adolescència.