Notícies

09.02.17

El passat 27 de desembre de 2016, en el marc de la 17 Jornada del Practicum, es va organitzar a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL la ponència titulada “La confidencialitat i l’ús respectuós de les dades. Límits ètics i jurídics del secret professional”.

La ponència va tenir com a protagonistes a Joan Canimes, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre del Comitè de Recerca i Bioseguretat de la Universitat de Girona i a Montserrat Esquerda, doctora en medicina i directora del Centre Borja de Bioètica.

Canimes va començar la seva intervenció destacant la importància de preservar la nostra intimitat i respectar la dels altres. “La intimitat no és molt important perquè sigui un dret, sinó que és un dret perquè és molt important”, sentenciava. En aquest sentit, va exposar el què, segons ell, son els dos itineraris de la intimitat. El primer té a veure amb la “presencialitat”, és a dir, amb com ens relacionem amb els altres. La relació amb el cos dels altres (com ajudem a netejar a una persona amb discapacitat?), la relació amb l’espai d’un altre (com s’ha d’entrar a l’habitació d’un malalt?) i la relació amb els objectes dels altres (com tractem els records dels altres?).

El segon itinerari, segons el doctor en filosofia, és el referent a la informació. Aquest, està més assumit pels professionals que l’anterior, però tot i així va fer èmfasi en la importància de preservar la confidencialitat dels usuaris com a part de professió dels educadors i treballadors socials. Tot i no estar protegida legalment pel secret professional com passa en altres sectors, aquesta confidencialitat és condició imprescindible per no trencar l’aliança terapèutica entre professional i usuari.

Després de la intervenció de Joan Canimes, va ser el torn de Montserrat Esquerda. La directora del Centre Borja de Bioètica, seguint la línia del primer ponent, va afirmar que “no hi ha confiança sense confidència, ni confidència sense secret”. Esquerda va suggerir una sèrie d’objectius per a la formació ètica. En primer lloc, va fer referència a la sensibilització en la forma de posar la mirada en l’entorn dels educadors i treballadors socials per ser conscients de si vulnerem o no la intimitat dels altres. Un segon punt va ser el canvi cap a una actitud positiva a l’hora de tractar amb els usuaris. Aquesta actitud, va afegir Esquerda, requereix d’esforç i lideratge. I finalment també va destacar la importància de tenir les converses professionals en els espais indicats. Esquerda va fer servir d’exemple de mala praxi una situació en què, uns familiars s’havien assabentat d’una complicació en una operació en una conversa entre metges en un ascensor.

Montserrat Esquerda va assenyalar l’enorme distància entre la regulació legal i les pràctiques habituals del sector quan es tracta de confidencialitat, moltes vegades degut a que “som un país xafarder”.

La ponent va acabar la seva intervenció amb diverses preguntes que poden sorgir en el dia a dia dels treballadors i educadors socials: Qui té accés a la informació dels pacients? Aquesta informació l’ha de saber tot l’equip del centre o només els treballadors directament implicats? Què s’ha de posar en els informes? Es controlen on van? Quin ha de ser l’accés a les dades dels estudiants en pràctiques?

La conferència va acabar amb 15 minuts de torn obert de paraula i debat amb uns assistents que van valorar molt positivament l’acte organitzat per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL.