Notícies

21.07.21

El número 77 de la publicació Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa porta per títol Pobresa, situacions de crisi i repercussions en la societat: reflexió urgent. Aquest debat, precisament, és el que es recull en l’editorial firmada per Carmen Panchón, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), on posa l’accent en la repercussió que té la pobresa en tots els àmbits de la vida diària com poden ser la salut, l’habitatge, l’educació, el treball, la economia o la inclusió social.

Per això, segons apunta Panchón, un dels principals reptes és desenvolupar polítiques públiques integrals, equitatives i compensatòries de les desigualtats perquè les persones puguin sortir del cercle de la pobresa. Un objectiu que, fins ara, assegura, no s’ha aconseguit malgrat que la Unió Europea va crear una agenda social el 2005, que va renovar el 2008 en el marc de la crisi econòmica i financera. Amb tot, exposa, la pobresa s’ha incrementat any rere any i, ara, amb la pandèmia s’ha potenciat.

A continuació, és el torn de l’apartat del monogràfic, que inclou cinc articles. El primer, escrit per Joan Uribe Vilarrodona, professor d’antropologia especialitzat en exclusió, aborda les conseqüències de la pandèmia de la Covid, que ha deixat una crisi social i econòmica sense precedents des de la fi de la Guerra Civil Espanyola. En aquest sentit, defensa l’antropòleg, ha tingut una repercussió més transversal que la crisi financera del 2008, ja que la pandèmia ha comportat que una gran quantitat de persones hagi entrat de manera ràpida i radical en una situació de pobresa relativa o extrema. Per això, considera que els serveis socials s’han de reinventar per convertir-se en eina d’acompanyament per evitar que els afectats per l’actual crisi caiguin en risc d’exclusió social.

En l’article “Polarització social de la infància i efecte redistributiu de les polítiques socials i educatives”, Xavier Martínez-Celorrio, llicenciat en antropologia i doctorat en sociologia, mostra les conclusions d’un estudi elaborat a la ciutat de Barcelona entre el 2006 i 2016, que evidencia que existeixen unes desigualtats palpables i una estratificació dels infants d’aquesta ciutat. Ara bé, també subratlla que aquestes han augmentat amb la crisi desfermada per la Covid.

Per la seva part, Ariadna Graells i Esther Insa aborden la salut i les malalties des d’un punt holístic, integral, així com fenòmens multidimensionals. Per això, arriben a la conclusió que aquestes no es poden deslligar de la situació social o estructural de cada individu, per la qual cosa estan íntimament relacionades amb les desigualtats que existeixen entre la població.

La manca de la cura dels espais comuns, el canvi de residències constant dels seus habitants o les diferències culturals dels residents són alguns dels punts de conflictes dels veïns del barri de Sant Gotleu (Palma de Mallorca). Així ho apunten Carlos Vecina i Tarsís Ariadna Leonés en un article on es mostren els diversos processos i projectes que s’han aplicat en aquest indret de la ciutat per millorar la convivència de les diferents persones en l’espai quotidià.

Finalment, Estrella Rueda presenta els resultats d’un anàlisi en el qual es detallen quines són les competències i qualitats que requereixen els educadors socials que treballen amb menors. Per elaborar-lo, es va difondre un qüestionari a través de les xarxes socials, que van respondre 365 professionals del sector.

Intercanvi i llibres

La secció Intercanvi està englobada per quatre capítols. El primer d’ells, escrit per Bàrbara Solanes i Julio Meneses, aborda les agressions físiques i psicològiques de les quals poden ser víctimes els educadors socials en l’exercici de la seva professió.  En un altre article, es presenta una avaluació processual de les formacions que s’apliquen a IGAXES3, una entitat del tercer sector que genera processos d’empoderament entre els joves. El tercer és un estudi elaborat per Joana Fígols, en el que, a través d’entrevistes amb professionals del món educatiu, analitza si s’ha d’implementar l’educació social a les escoles. A més, en aquest apartat, també es presenta una proposta educativa-preventiva destinada a famílies amb fills o filles 0 i 2 anys, que té com a objectiu conscienciar sobre els riscos que comporta pels nadons l’ús descontrolat dels aparells electrònics.

D’altra banda, en la secció de llibres rebuts es destaquen el d’Aurazo Carod, J. (2021), Monopolis i oligopolis a l’Europa del segle XXI (editat per Fundació Josep Irla); Estivill. J. (2018), Europa a les fosques. (editat per Icària); Hammarskjöld, D.(2020), Fites. Dietari espiritual d’un home d’acció (Viena Edicions); Porta M. (2018), Vive más y mejor (editorial Grijalbo).

Per acabar, Jesús Vilar, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social, proposa com  a llibre recuperat Pedagogía Sistemática coordinat per J. L. Castillejo i A. J. Colom i editat per CEAC l’any 1987. En aquest s’aborda el fenomen de la pedagogia des del punt de vista de la teoria dels sistemes, que es basa en que la realitat es construeix a partir d’elements en interacció. Per Vilar aquest llibre, que és un recull de dotze treballs de deixebles del pedagog Alexandre Savienses, es completament vigent, malgrat que es va escriure en la dècada dels vuitanta.