Notícies

29.11.18

Més d’un centenar de persones, la majoria cuidadors/es i els seus familiars, van participar en l’acte institucional de reconeixement a les persones cuidadores no professionals a la Casa del Mar de Barcelona. Un any més, la Fundació Pere Tarrés, la Creu Roja i la Generalitat de Catalunya han volgut reconèixer la feina altruista i no remunerada que fan els familiars i amics de persones amb dependència. 

La presentació de l’acte va ser a càrrec de representants de les 3 entitats organitzadores: Rafael Ruiz i Gauna, director de relacions institucionals de la Fundació Pere Tarrés; Antoni Aguilera i Rodríguez, president de la Creu Roja a Catalunya; i Roser Galí Izard, directora general de Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Els tres van voler agrair la missió diària dels cuidadors que sovint no és valorada perquè es fa en l’àmbit privat i majoritàriament per dones. Rafael Ruiz va convidar als participants a assistir a les formacions i grups de suport per adquirir formació bàsica i conèixer altres persones que viuen circumstàncies semblants. “Només vosaltres coneixeu els sentiments contradictoris de patiment, neguit, sol·licitud, i incomprensió… però també el d’afecte, estima, proximitat i compromís.” A més, Ruiz va destacar la funció imprescindible de les xarxes socials i els grups de whatsapp com a eina d’ajuda i d’orientació per compartir experiències.

L’ètica i cura dels altres

Els valors són part de la identitat humana i els apliquem cada dia de manera inconscient. Una de les filòsofes més rellevant del segle XX, Carol Gillegan, diu que la cura dels altres és tan important com la justícia. Amb aquesta cita, Josep Ramos, metge psiquiatre i membre de diferents comitès d’ètica, va remarcar la necessitat d’aplicar l’ètica civil en la cura dels altres i trencar el rol tradicional entre les feines d’homes i dones. “Cal universalitzar les cures. El benestar de la societat depèn de la capacitat de cuidar-nos els uns als altres. Cal modificar l’educació de les generacions futures, passant de l’individualisme, la discriminació de gènere i la felicitat immediata i enfocar-la cap a la solidaritat i l’ajuda social”.

En acabar la conferència, es va obrir un torn de preguntes. Els cuidadors van transmetre les seves preocupacions, van expressar que en molts casos es troben sols davant situacions d’inestabilitat emocionals i econòmiques i que els manca emparament social i legal. Alguns dels assistents també van voler compartir els seus casos, alguns d’ells molt emotius. Una dona va demanar el torn de paraula per donar les gràcies al seu marit, també present a l’auditori, per cuidar d’ella des de fa anys, quan li van detectar esclerosi múltiple. Tot el públic es va posar dret i va aplaudir al cuidador.

Taula d’experiències

Les vivències personals van prendre protagonisme a la part final de l’acte. Quatre cuidadores van explicar com era el seu dia a dia tenint cura dels avis, fills, pares i sogres. Sara de la Fuente, Elena Lario, Maria Silvestre i Josefa Jiménez van posar veu a la representació del col·lectiu amb l’exposició dels seus casos particulars de l’entorn familiar. Les quatre coincidien en què la responsabilitat de tenir cura d’una persona dependent suposa una càrrega física i emocional esgotadora però que a la vegada genera un sentiment de “tranquil·litat, satisfacció i orgull”.

Per concloure l’acte, Laia Pérez, coordinadora de Tuteles de la Subdirecció General d’Atenció i Promoció de l’Autonomia Personal, va donar les gràcies de nou a tots els cuidadors i es va posar al seu servei: “El Departament ha d’invertir més recursos per facilitar la tasca dels cuidadors. Som servidors públics i volem construir una societat millor.”