Notícies

Posar la comunitat i el barri en el centre de les polítiques públiques, clau per minimitzar l’exclusió social

Posar la comunitat i el barri en el centre de les polítiques públiques, clau per minimitzar l’exclusió social

Comparteix la notícia

10.05.17

Reflexionar sobre l’aproximació multidisciplinar als contextos d’intervenció social i comunitària va ser l’objectiu de la taula rodona que es va fer el passat dijous a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, en el marc de la presentació del llibre “Pedagogia social comunitària i exclusió social” una obra amb aportacions de diferents autors que ha estat coordinat per Dra. Txus Morata, professora de la mateixa Facultat Pere Tarrés.

La presentació del llibre va anar a càrrec del director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, que va destacar que “el llibre contempla reflexions des de diverses perspectives, però totes amb una mateixa finalitat, el benestar de les persones fruit d’una convicció per la seva dignitat”.

La coordinadora del llibre, la Dra. Txus Morata, va explicar que aquesta obra aborda diferents àrees: pedagogia, sociologia o el dret. Morata va comentar que amb aquesta publicació es pretén “aportar reflexions orientades a la millora de les polítiques públiques, destacant la importància de la comunitat en els processos de reinserció”.

La importància de la comunitat

La taula rodona posterior moderada pel degà de la Facultat Pere Tarrés, Joan-Andreu Rocha,  va contar amb la presència de Ricard Gomà, antic regidor d’Acció Social i Ciutadania de Barcelona entre 2007 i 2011; Esther Gimenez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat Pere Tarrés, i la mateixa Dra. Txus Morata que a més, dirigeix el Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social.

En les seves intervencions, Ricard Gomà va destacar la importància de la proximitat en les intervencions d’acció social, “per això és bàsic situar les comunitats i els barris en el centre de les polítiques públiques, han de ser protagonistes” va afegir.

Ricard Gomà també va classificar els riscos d’exclusió a partir de 3 realitats actuals:

  • Les pobreses clàssiques, que no es van eradicar en èpoques de bonança i s’han agreujat durant la crisi econòmica.
  • Noves fragilitats, conseqüència dels canvis en l’estructura social, com és el cas de la soledat de la gent gran o de les famílies monoparentals.
  • Ressorgiment de privacions materials bàsiques com la pobresa energètica, la precarietat de l’habitatge o la malnutrició.

Per la seva banda, Txus Morata va proposar quatre punts que tota política pública hauria de respectar:

  • Fomentar la participació, la interculturalitat i la intergeneracionalitat. I va recordar que “tota la ciutat i comunitat educa als nostres infants, se n’ha de fer responsable”. En aquest sentit va citar experiències com aprenentatge servei, camins escolars, oci alternatiu per a joves.
  • Permetre l’accessibilitat als recursos comunitaris.
  • Donar accés a la cultura, fer que la cultura sigui més participativa i democràtica.
  • Incentivar una societat més sostenible i inclusiva.

Seguint el fil de la intervenció de Ricard Gomà, la professora Txus Morata va exposar que s’han de recuperar els barris perquè és on estan i on fan vida les persones.

I finalment, la directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat Pere Tarrés, la Dra. Esther Gimenez-Salinas, va posar l’accent en l’actualització de les polítiques públiques que “no poden ser les de fan 20 anys”. Giménez-Salinas es va preguntar si era possible una societat sense càstig, si la societat està disposada a no centrar-se en el càstig sinó en la reparació del dany.

La taula rodona finalitzava amb una afirmació contundent de Ricard Gomà, “no hi ha bones polítiques sense valors, però no podem fer bones polítiques només amb valors”.