Notícies

26.05.22

Aquesta ha estat una setmana històrica per a les entitats socials. Després d’anys de feina, aquest dimarts han registrat al Parlament de Catalunya la proposició de Llei del Tercer sector, amb la qual cosa la cambra catalana inicia la tramitació d’aquesta normativa que, entre altres qüestions, servirà per reconèixer el paper i l’aportació de les entitats a la societat i a les persones.

“La Llei del Tercer Sector és un treball de moltes organitzacions del sector, i d’un consens ampli, per enfortir el treball que fan les nostres entitats i gaudir d’un reconeixement i suport imprescindible per treballar per a les persones en situació de vulnerabilitat i amb menys possibilitats”, valora el director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna.

Per la seva part, Jesús Delgado, director de Projectes Estratègics de la Fundació Pere Tarrés i membre de la junta de govern de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, assegura que aquesta normativa “és l'expressió d'una societat civil activa i organitzada amb llarga tradició i amb vocació de futur per continuar treballant per la igualtat d'oportunitats de les persones”.

A Catalunya al voltant de 3.000 entitats acompanyen o ofereixen suport essencial a 1,5 milions de persones en situació de vulnerabilitat de totes les franges d’edat en àmbits molt diferents com poden ser la salut, la inserció laboral, l’educació, la migració o persones amb capacitats diferents.

A més, la labor d’aquestes entitats s’ha tornat encara més imprescindible en els darrers dos anys marcats per la crisi social i econòmica desencadenada per la pandèmia de la covid-19. En aquest període, segons un estudi recent de Foessa i Càritas, un 2,5 de persones han entrat en situació de vulnerabilitat i, d’aquesta manera, 11 milions de persones es troben en situació de pobresa a Espanya.

Aquesta tendència, per exemple, s’ha  notat des de la Fundació Pere Tarrés que ha incrementat els seus esforços no només per atendre els infants en situació de vulnerabilitat, sinó també a les seves famílies. Per això, ha augmentat el nombre de places en els centres socioeducatius, així com les ajudes per becar a infants, adolescents i joves en activitats de lleure educatiu. A més, ha donat suport a les famílies amb programes, per exemple, d’inserció laboral.

Punts claus de la llei

Així doncs, les entitats del tercer sector, que treballen sense ànim de lucre, són essencials per atendre els col·lectius més vulnerables alhora que estan arrelades al territori i a la comunitat. Per això, coneixen molt bé les necessitats de les persones. Ara bé, malgrat la labor tan rellevant que fan, encara no tenen un marc jurídic que les reguli. Això comporta que no es reconegui la tasca que desenvolupen, que és d’interès general, cosa que dificulta que puguin impulsar polítiques públiques o ser un interlocutor davant de les administracions.

“L’aprovació  pel Parlament d'aquesta proposta de llei ha de permetre que el Tercer Sector Social sigui reconegut institucionalment com un actor principal  a l'hora de desenvolupar el pilar social de l'estat del benestar”, afirma Delgado. 

Per això és imprescindible la Llei del Tercer Sector, que establirà el marc d’acció de les entitats i posarà en valor la seva tasca. A banda d’això, aquesta normativa també garanteix la participació del tercer sector en el disseny, execució i seguiment de les polítiques públiques. A més, recull mesures de fonament i finançament del tercer sector social, que li aportarà estabilitat i sostenibilitat. Tot això, en la llei, es tradueix en quatre capítols, que disposen 19 articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

Al detall, el primer capítol defineix què són les entitats del tercer sector, els seus principis rectors, així com els seus àmbits d’acció. El segon aborda com es teixeix la col·laboració entre el tercer sector, el públic i el privat. El següent posa l’accent en el diàleg civil i la interlocució social, que es determina que tindrà lloc a través de dos òrgans: la creació d’una mesa de Diàleg del Tercer Sector i la participació d’aquest en els òrgans col·legiats. Finalment, el darrer capítol és el que garanteix la participació de les entitats socials en seu parlamentària.

“Com en altres pilars de l'estat del benestar (salut, educació), aquest reconeixement per llei ha de traduir-se en  un suport institucional i un finançament adient. El finançament estable al tercer sector social portaria a una millor retribució als professionals i  millor servei en l'atenció a les persones ateses i, per tant, un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables”, sentencia Delgado.