Notícies

02.05.24

Olivia Mandle és activista mediambiental i autora del llibre "Sí es cosa tuya". A més, és ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima de la Comissió Europea i de l’expedició La España Azul. L’activista de 16 anys d’edat va néixer el 17 d’abril del 2007 a Barcelona. Estudia primer de batxillerat de la modalitat internacional al Col·legi Montserrat de Barcelona. La seva intenció és formar-se per ser biòloga marina.

Mandle és una de les protagonistes de la campanya anual de la Fundació Pere Tarrés Infants activistes, que cada mes dona a conèixer un infant o jove que ha sigut o és motor de canvi social. L’activista catalana és la cara visible del mes de maig, que se centra temàticament en la preservació dels animals i el planeta.

Vas començar a ser activista molt jove. En quin moment comences a sentir inquietud pel canvi climàtic i com comença la teva tasca? 

L’activisme sempre l’he portat dins. Llegia i veia documentals sobre Jane Goodall, Sylvia Earle o David Attenborough, i jo sabia que volia ser com elles i ells: volia ser una d’aquestes persones que lluiten per la natura, pels animals... en definitiva, per un món millor.  

Tenia dotze anys i, tornant de veure una exposició que em va impactar molt i em va deixar molt pensativa sobre el canvi climàtic, vaig tornar a l’Empordà, al meu poble. Com que allà tenia temps, anava darrere dels plàstics al mar, i vaig descobrir els microplàstics. En aquest moment, em vaig posar a crear la Jelly Cleaner, un estri que tothom pot fer a casa. Així és com sento que poso la meva petita llavor per un Mediterrani més net. 

Poc temps després vaig crear la meva primera campanya a la plataforma change.org, demanant que traslladin els dofins que quedaven al zoo de Barcelona a un santuari marí. Vaig aconseguir moltes signatures, però els van acabar traslladant a un altre zoo, a Grècia, on segueixen actualment. Em vaig sentir frustrada, i de la reflexió vaig començar a estudiar quina era la situació dels dofins i cetacis a l’Estat espanyol. Amb més de cent cetacis en captivitat, Espanya és l’estat amb més exemplars en captivitat d’Europa i un dels primers indrets en captivitat de dofins mundialment, només per darrere de països com la Xina, els Estats Units i Rússia. Aquest coneixement em va donar forces per llançar la meva campanya actual, amb el hashtag #NoEsPaisParaDelfines: demano al Govern espanyol una llei per al tancament progressiu d’aquestes instal·lacions. 

Sento profundament que, si bé fa quatre anys que lluito per la fi del captiveri, no m’aturaran. No és sostenible mantenir animals que no estan en perill d’extinció. 

El teu primer llibre publicat és "Sí es cosa tuya", amb el propòsit de promoure accions que contribueixen a la transformació social. 

Aquesta primera publicació ha suposat un repte per a mi i n’he gaudit molt. M’ha encantat escriure "Sí es cosa tuya". El títol es deu al fet que als meus companys i companyes de l’escola els explicava que cal deixar de banda les ampolles de plàstic, per exemple, i els embolcalls de paper d’alumini, fins a unir-nos a neteges de boscos i platges. Quan els parlava del canvi climàtic, sempre rebia la mateixa resposta: «No va amb mi, això és cosa dels governs». I jo responia: «Sí es cosa teva!», perquè t’hi jugues no només el futur, sinó el present, tal com ho estem veient. El que inicialment havien de ser cinc capítols, van acabar sent-ne onze. 

Els episodis ens fan viatjar, des del coneixement bàsic de què és el canvi climàtic, fins als drets dels animals, passant per la biodiversitat, els plàstics, les energies renovables, l’alimentació, l’escola, els costums a casa, la roba que comprem... "Sí es cosa tuya" és una petita gran revolució interna. Hi explico anècdotes, proposo solucions, recomano documentals i llibres... i finalitzo amb el que per a mi és important: l’esperança. No l’hem de perdre si entenem que tenim molt a dir en aquesta situació. Amb les nostres decisions vinculades al consum podem canviar el futur! 

Què consideres que pot fer l’educació en aquesta lluita, entesa l’educació com a motor de canvi social? 

Fa quatre anys que a cada ponència demano educació mediambiental des dels dos anys d’edat. Així, els infants ja creixerien interioritzant els aprenentatges vinculats a la importància de la natura i de mantenir la biodiversitat. Cal conscienciar que la persona és una convidada de la nostra naturalesa, i cal sentir la humilitat necessària per entendre que som un ésser viu més, entre molts d’altres, i que la natura és immensa i intel·ligent. Amb l’educació mediambiental que reivindico, les noves generacions pujarien creant un impacte positiu en la nostra relació amb la natura. La tolerància està molt vinculada a les ganes de conèixer. 

Has presentat en el Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol la teva campanya No es país para delfines, amb més de 155.000 signatures que demanen al Govern espanyol que s’eliminin els delfinaris, és a dir, on viuen els dofins en captivitat. 

L’experiència d’anar al Congrés dels Diputats va ser molt intensa i vaig sentir una gran felicitat. Fins ara, només havia estat al Senat, tres vegades amb la meva campanya #NoEsPaisParaDelfines, i sempre acompanyada de la meva mare. Per al lliurament de signatures, vaig aconseguir que l’organització World Animal Protection International m’hi acompanyés, així com un grup de biòlogues i biòlegs joves que donen suport a la meva campanya. Va ser molt emocionant i històric: diria que poques vegades s’han obtingut tantes signatures per als drets dels animals. Em vaig sentir acompanyada i, tot i que va ser esgotador, vam atendre molta premsa, així com televisions. També vam fer una reunió amb el partit que ens va rebre. Va ser realment increïble.  

Com avançaves a l’inici, també treballes per conscienciar sobre els microplàstics en el mar. Has creat la Jelly Cleaner i ho has fet de manera que tothom pot fer una Jelly Cleaner casolana, basant-te en la idea que tothom pot corresponsabilitzar-se d’aquesta lluita. Encara més, en facilites un tutorial: https://youtu.be/nwulSIWm3yY?si=yUf25zhDOBtXji5u 

A l’Empordà, des de petita, observava el fons del mar amb les meves ulleres i el tub. Posteriorment, vaig començar a fer submarinisme i vaig continuar observant com s’anava deteriorant el mar. Vaig començar a aprendre sobre microplàstics i tenia ganes de fer quelcom per lluitar-hi.  

Realment, per a mi, netejar no és suficient. Cal anar a l’arrel de la problemàtica: deixar de consumir plàstics d’un sol ús. Almenys, amb la Jelly Cleaner netegem i conscienciem les persones que, quan em veuen amb ella, em pregunten què faig. És un moment ideal per explicar què està passant! Tot plegat és un agraïment a la natura per tot el que la gaudim. La pròxima passa és crear la Jelly Cleaner de manera sostenible; és un dels meus pròxims reptes. 

El teu entorn més proper (família, amics, amigues...) com viu l’activitat a la qual tu et dediques darrerament? 

La meva família em fa costat i m’ajuda; la meva mare especialment, que viatja amb mi i m’ajuda amb el meu activisme, a més de seguir amb la seva feina. Ella és emprenedora. Al meu entorn els agrada a què em dedico: també hi estan involucrats. Acompanyar-me és una manera de plantar la llavor per al canvi. 

Has estat guardonada amb dos reconeixements: un com a Mini Heroïna i l’altre per part de l’Institut Jane Goodall Global, que premia la teva trajectòria.  

Exacte. Es tracta d’una entitat que es dedica a inspirar comunitats de tot el món a prendre mesures a favor de les persones, dels animals i del medi ambient. Rebo els reconeixements amb tranquil·litat; l’important és seguir endavant amb la meva missió de vida, que és conscienciar sobre la natura i els éssers vius que habiten el planeta, la nostra única casa. 

Ben segur que tens l’agenda atapeïda, oi? 

La meva agenda és una bogeria: gestionar els meus estudis i tot el meu activisme i divulgació és molt complex. La meva mare és qui gestiona tot això i ens sap greu a les dues no poder atendre totes les peticions que rebem. Actualment rebo una mitjana de 214 peticions setmanals. A mi, el que em fa més pena és no poder anar a totes les escoles, perquè m’encantaria. M’agradaria treballar més la línia de la conscienciació d’infants i joves. 

Com estàs vivint el moment d’impacte mediàtic? 

La meva activitat no se centra a estar gaire pendent de les xarxes socials. Estic molt focalitzada en els meus estudis i en l’activisme en si: fer, actuar, divulgar... no tant en la difusió. El meu objectiu és ser biòloga marina: vull ser científica i continuar amb la meva missió. El màster que m’agradaria cursar és, específicament, d’investigació de dofins, balenes i cetacis marins. Tenim molt per aprendre, encara, d’aquestes espècies!