Notícies

19.02.24

L’empresària barcelonina Núria Basi i Moré és la nova presidenta del Patronat de la Fundació Pere Tarrés. Agafa el relleu a Enric Crous i Millet, empresari també barceloní, que va estar al capdavant del càrrec des del 2019. Basi és membre del Patronat de la Fundació des del 2014 i fins ara n’ha sigut la vicepresidenta. També és presidenta de Basi-Group des del 2006, continuant així amb el projecte familiar i fidel als valors que caracteritzen aquesta marca.

Basi és llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona (UB). Durant 20 anys es va dedicar a la innovació i desenvolupament del sector farmacèutic. Ha presidit i format part d’un gran nombre d’institucions socials i empresarials, com el Cercle d’Economia, la Fundació Pasqual Maragall, l’Associació Contra el Càncer i el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, entre d’altres.

Al llarg de la seva trajectòria professional i social també ha rebut diversos guardons, com el premi Respon.cat a la seva trajectòria en responsabilitat social empresarial o el guardó International Women's Entrepreneurials Challenge que atorga l’organització internacional IWEC Foundation.

D’on li prové la seva passió pel sector tèxtil i la moda?

Vaig néixer entre telers, taulers i bales de cotó. Des de petita he estat vinculada a aquest univers. L’empresa familiar la va muntar la meva àvia, i a casa sempre hem parlat de fàbrica, més que d’empresa. Mentre estudiava la carrera, quan tenia vacances o quan hi havia vagues estudiantils, anava a donar un cop de mà a la fàbrica.

El cert és que vaig estudiar Ciències Biològiques perquè vaig tenir un professor que em va enlluernar amb la biologia. Soc una persona curiosa i observadora; m’agraden moltes àrees de coneixement, i vaig anar sent esponja del meu pare, qui em va dir que si volia treballar a l’empresa familiar havia de ser enginyera tèxtil. Fins a complir 40 anys d’edat vaig estar desenvolupant tasques d’assessoria, consultoria... Dos anys més tard, es jubilava un subdirector de Basi-Group, vaig provar de posar-m’hi i hem anat endavant.

Com va ser el seu primer vincle amb la Fundació Pere Tarrés? Què la va portar a formar part del seu Patronat?

La meva vinculació amb la Fundació Pere Tarrés ve a través de l’Enric Crous, el conec del Consell d’Administració de Fira de Barcelona. Vaig voler formar part del Patronat de la Fundació Pere Tarrés perquè penso que és una entitat que si no existís, s’hauria de crear. Sento admiració pels valors que la caracteritzen, la seva missió i com ha sabut evolucionar, tot adaptant-se a cada moment i a les circumstàncies socials: al llarg de la seva història ha anat ampliant àrees d’actuació sense perdre el focus de la seva identitat. La feina, a cada moment, pot ser canviant, però el més important continua sent el mateix de sempre: les persones.

Al llarg de la seva trajectòria, vostè ha estat compromesa amb organitzacions i iniciatives socials, d’entre les quals destaca la consolidació de la dona al món empresarial. Quina valoració fa del fet que la Fundació Pere Tarrés estigui presidida per un lideratge femení?

Sempre dic que al llarg de la meva trajectòria he estat dona-quota útil, amb el propòsit de fer bé la tasca. I és cert que he estat primera dona en alguns entorns.

És important que càrrecs com el que ara ocupo siguin rotatius, perquè el nostre rol és ajudar, especialment en el que podem aportar: xarxes de relació. Ni sempre homes, ni sempre dones; veig virtut en la diversitat. Penso que ho ha de fer la persona que li vingui de gust: el que importarà, finalment, serà el tarannà de la persona. Penso que cadascú ha de aportar hores al nivell en què pugui ser més útil per al bé comú.

També és veritat que les dones actuem diferent dels homes, perquè hem viscut molts exàmens a la nostra vida, i ens cal comprensió. Sovint ens exigim massa, com a dones, quan, realment, ser natural genera confiança i empatia. El més important, al final, és que l’honestedat vagi per davant.

Com entoma aquesta nova etapa? Quins reptes es presenten al davant? Què li agradaria assolir?

Entomo aquesta etapa amb molt entusiasme i ganes, amb l’avantatge que fa anys que formo part del Patronat i tothom m’ho posa fàcil. És un plaer, així. Caldrà assumir les dificultats que es vagin presentant, però estic tranquil·la. La Fundació, estructuralment, està molt ben fonamentada; és segura. Tenim la sort de comptar amb un director amb una visió molt clara i a llarg termini, rodejat d’un gran equip.

Personalment, estic molt contenta que s’hagin obert accions en el camp de l’atenció a la gent gran, per exemple. Al final, es tracta de crear una sinergia entre valors, feina i rendibilitat econòmica. La Fundació està ben gestionada. És rellevant anar preveient quines són les necessitats socials de cada moment, veure cap a on va la societat i adaptar-nos-hi com a Fundació. Podem aportar valor afegit i els nostres coneixements al servei de la transformació social. L’àrea de consultoria acompanya altres entitats; m’agrada que compartim el coneixement i l’experiència de tants d’anys de camí.

Com a presidenta del Patronat de la Fundació Pere Tarrés, quina considera que és la principal contribució de l’entitat a la societat?

Tan important és què fa l’entitat, com la manera com ho fa. Hi ha un tarannà que caracteritza la Fundació Pere Tarrés. Som austers i a la vegada entranyables, profunds i amb ànima.

Què diria a totes aquelles persones que treballen o formen part del teixit voluntari per acompanyar infants, adolescents i joves?

Que treballin amb il·lusió, honestedat, amb sentit de l’humor i amb ganes de jugar, buscant el tractament individual i el tracte personalitzat. En definitiva, es tracta de ser humans.