Notícies

14.06.21

El número 76 de la revista Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa analitza les competències, la formació i les bones pràctiques que han de tenir els professionals que treballen en l’acció socioeducativa.

En aquest sentit, en l’editorial es posa sobre la taula diversos debats que existeixen en l’àmbit dels estudis de grau d’educació social. Un d’ells fa referència sobre si hi ha d’haver una homogeneïtat formativa entre els diferents centres o cada un d’ells, acord a les seves autonomies, poden escollir el seu propi pla d’estudis, tal com succeeix ara. Una altra de les discussions versa sobre si els estudis de grau han de posar l’accent en el disseny formatiu o en les competències. En el primer cas, se centra en els continguts; mentre que en el segon, integra els sabers, estratègies i actituds, explica Jesús Vilar, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.

En l’apartat d’opinió, Emilio Alanís defensa que l’educació social se sustenta en tres verbs: suportar, creure i exigir, ja que s’ha d’acompanyar a la persona, creure en les seves capacitats, així com demanar-li un treball de qualitat.

El monogràfic

Pel que fa al monogràfic està integrat per set articles. El primer d’ells, a càrrec de José Antonio Caride i Héctor Pose, tracta sobre la necessitat d’aprendre a parlar bé i a comunicar-se en públic. Per això, exposen, s’ha de fomentar com a “competències” principals el diàleg, l’escriptura i la lectura en la formació d’educadors socials.

Per la seva part, Gema Belchí, Silvia Martínez i Juan Antonio Salmerón aborden les competències que ha de tenir un professional socioeducatiu en la promoció de l’envelliment actiu. Entre elles s’inclouen la dinamització social i cultural per propiciar la participació de les persones grans a la comunitat.

El tercer article, escrit per Monike Gezuraga, Leire Darretxe, Idoia Legorburu, Zuriñe Sanz i Kattalin Izagirre, se centra en com atendre els pacients amb trastorn de l’espectre autista (TEA) des del vessant socioeducatiu. Per això, l’estudi, que dona veu a dues persones amb aquesta patologia, té un doble objectiu: aclarir el que es considera una bona pràctica en relació amb el TEA; i aportar recomanacions per a la formació de professionals que treballen en aquest àmbit.

En el cas d’Àngela Janer i Xavier Úcar elaboren una anàlisi comparativa de les diferents visions de professionals de deu països entorn l’acció socioeducativa amb relació a la pedagogia social. Una de les principals conclusions en la qual coincideixen els experts és que es pot generar un marc teòric i pràctic comú per a la pedagogia social perquè existeixen elements comuns en les tradicions dels diversos països. Amb tot, per assolir aquest repte, asseguren que s’han de crear i potenciar entorns de diàleg entre els àmbits acadèmics i professionals.

A més, es fa una aproximació de la professió a Espanya des de la mirada universitària, en un article de María Dolores Eslava, Carlota de León i Ignacio González. En aquest es determina que s’ha de formar els treballadors del sector a través de 24 competències diferents, entre les quals s’inclouen les relatives a la funció de l’educador social en els escenaris d’acció (saber fer); així com les que al·ludeixen a la identitat d’aquest professional (saber ser).

Més enllà de l’anàlisi de la professió, Ana Álvarez i Javier Herrero-Martín fan una proposta sobre com es pot millorar la formació del grau d’Educació Social. En aquest punt, ressalten la necessitat que el pla d’estudis estigui dissenyat per potenciar les competències tècniques, metodològiques, participatives i personals, basades en el model teòric oficial.  

També realitza una proposta per millorar el sector Sònia Fajardo. En el seu cas, se centra en els agents del tercer sector que, considera, viuen immersos en un canvi d’època que els obliga a cobrir més necessitats socials alhora que han de fer front a una disminució de recursos.

Intercanvis i llibres

D’altra banda, en la secció d’intercanvis Maite Marzo i Paula Galán expliquen les percepcions de joves tutelats i extutelats sobre el sistema de protecció català. A més, Miquel Salmerón i Laura Real analitzen el rol que ha de tenir un educador social en el cas de pacients amb TEA que reben un tractament en l’àmbit hospitalari. Finalment, Laia Mas-Expósito, Juan Antonio Amador-Campos, Mercè Triay i Lluís Lalucat-Jo aporten les conclusions extretes després d’avaluar durant dos anys el funcionament d’un servei de suport i atenció emocional en centres educatius d’alta complexitat del Pla de Barris de Barcelona.

En l’apartat de llibres recuperats, Jesús Vilar Martín exposa que al llarg de la història existeix una total unanimitat que l’educació  és  el  motor  de  desenvolupament  de  les  persones  i  de  les  comunitats. Tot i això, fa referència al llibre Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI (Jaques Delors, UNESCO: 1996), en el qual identifica les particularitats d’aquest segle XXI que, entre altres, està marcat per la globalització, l’accés a la informació o el canvi accelerat. Tot plegat, comporta que els professionals s’hagin de formar permanentment.

En la secció publicacions es dona a conèixer el llibre La pandemia de la desigualdad. Una antropología desde el confinamiento de José Mansilla (Barcelona, Bellaterra Edicions, 2020) que tracta sobre com han accentuat les diferències entre la població les restriccions per la Covid, que han desencadenat una emergència social.

Finalment, a llibres rebuts es recomanen els de Casanovas,  Treball social comunitari a Catalunya de 1960 a 1980 (Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, 2020) de T.;  Plans,  M.;  Romeu, R.; Brechas digitales en menores y jóvenes extranjeros no acompañados (ACCEM, 2020) de Cuesta A.; Inicis  del treball  social  als  hospitals  de  Catalunya (Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, 2019) coordinat per Rubiol, G.