Notícies

17.11.21

Més enllà de l’emergència sanitària, la pandèmia ha desencadenat una crisi social i econòmica sense precedents. Els joves han estat un dels grups més afectats per aquesta situació, que ha fet veritables estralls en el seu benestar emocional i salut mental.

Bona mostra d’això és un estudi recent de l’Hospital Sant Joan de Deu que revela que, arran de la pandèmia, s’han incrementat un 50% les atencions al servei de psiquiatria per a joves. A més, segons dades de la Generalitat, el 2020 van augmentar un 27% els intents de suïcidi juvenil. Durant el confinament, l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia va quintuplicar el nombre d’atencions setmanals via email per part del públic adolescent.

El pròxim dissabte se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants quan, entre altres efemèrides, es recorda que el 20 de novembre del 1959 es va aprovar la Declaració Universal dels Drets de l’Infant; així com 40 anys més tard, la Convenció dels Drets dels Infants. Precisament, aquest darrer document recull en l’article 24 el dret dels infants i joves a “gaudir del més alt nivell de salut possible”.  Amb tot, tal com demostren les xifres anteriorment exposades, la pandèmia ha comportat un retrocés en aquest aspecte, especialment, en el cas dels trastorns mentals i alimentaris.

Una tendència que no només la confirmen les dades, sinó també diverses expertes com la docent de la Fundació Pere Tarrés Marina Bonache, que durant el confinament va treballar d’infermera amb infants i joves. L’especialista remarca que la crisi propiciada per la covid-19 és un “factor d’estrès innegable” per a la població més jove. Una fenomen que, segons Bonache, s’agreuja en el cas de les famílies en situació de vulnerabilitat.

D’una forma similar s’expressa Núria Mirón, educadora social i docent de la Fundació Pere Tarrés. Argumenta que la pandèmia, el confinament o les restriccions socials i de mobilitat han repercutit en la salut mental dels joves, cosa que ha comportat un increment de les atencions de trastorns de conducta alimentaria, així com de casos d’ansietat o depressió.

L’emergència sanitària i social o les mesures per evitar la propagació de la covid, però, no en són les úniques causants, sinó que Mirón també posa en el punt de mira a les xarxes socials. Des del seu punt de vista, són espais on es rendeix un culte al cos alhora que nois i noies es sobreexposen en aquestes plataformes. Això, detalla, succeeix durant l’adolescència, que és “el moment vital més vulnerable”.

Segons l’especialista, la societat adulta també n’és responsable perquè no ha sabut donar suport els joves en aquest moment vital de neguits i pors. “És tan senzill com acompanyar, agafar de la mà, o bé acompanyar des de la distància amb una mirada comprensiva i càlida”, puntualitza Mirón, que hi afegeix: “Nosaltres tenim una gran responsabilitat i, també, tenim a les nostres mans una part de la solució”.

Per la seva part, Bonache defensa que s’ha de donar una “resposta adequada” a través d’una acció “coordinada” i “multidisciplinar”. Per això, exposa, es requereix més col·laboració entre el sector públic, privat i la societat civil. “En aquest present tant incert en el que estem, ens calen més recursos públics i ens cal teixir més xarxa. Ens hi hem d’implicar tota la societat”, conclou.