Notícies

30.11.21

El número 78 de la revista Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa que porta per títol Pedagogia social i educació en temps de pandèmia. Una mirada iberoamericana, pretén esdevenir un dels primers documents, que des de la perspectiva socioeducativa, estudia l’afrontament de la covid-19 a la regió iberoamericana. Així doncs, persones expertes d’universitats i institucions rellevants de la comunitat iberoamericana procedents d’Espanya, Brasil, Colòmbia, Uruguai i Mèxic intenten mostrar recerques, accions i pràctiques de la pedagogia social i l’educació social durant el confinament de la covid-19.

Aquest debat precisament és el que s’aborda a l’editorial de la revista firmada per Victoria Pérez-de-Guzmán, professora de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla (UPO) i Francisco José Del Pozo Serrano, professor de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Apunten que som davant la possibilitat històrica més gran de comunicar-nos globalment, de repensar o de teixir noves ciutadanies. Per això, és imprescindible enfortir l’educació, com l’única possibilitat d’avançar. En aquest sentit, es fa palès que la pedagogia social és la tasca educativa, social i estatal i per tant, com més fortes són i més presents estan en les polítiques i en les accions, més resistents són els estats i les seves democràcies.

Dins l’apartat d’opinió, a càrrec de José Manuel Grima, president de l’Observatorio Latinoamericano sobre Trata i Tráfico de Personas (ObservaLAtrata) i María Antonia Chávez Gutiérrez membre de ObservaLAtrata, s’apunta que la pandèmia ha agreujat i ha posat en primer pla les desigualtats econòmiques i socials, entre les quals es troba el tràfic de persones. Es posa en manifest que els infants corren un alt risc d’explotació, especialment perquè el tancament d’escoles ha dificultat l’accés a l’educació, que era una font de refugi i alimentació. A més, s’ha observat una disminució en les denúncies sobre tràfic de persones a causa de l’aïllament social produït per la covid-19.

El monogràfic

El monogràfic està integrat per sis articles. El primer, escrit per Victoria Pérez-de-Guzmán i Francisco José Del Pozo Serrano, té la finalitat d’exposar els reptes que la covid-19 planteja a l’acadèmia i a la recerca i mostrar que la presència de l’educació social, a través de la docència, és fonamental. En aquest context, els i les professionals d’educació social, agents socials, el tercer sector o les xarxes de voluntariat han contribuït a l’impuls d’iniciatives. S’ha mostrat la capacitat de reacció social, però s’ha evidenciat la necessitat de més finançament per afrontar situacions d’emergència social i atendre les necessitats relacionades amb la dependència, l’aïllament i l’exclusió social.

Per la seva part, Giselle Paola Amashta i Ana Isabel Zolá Pacochá descriuen els principals resultats, conclusions i recomanacions de l’estratègia socioeducativa que s’ha desenvolupat amb el projecte Corona-Esperança, creat com una estratègia socioeducativa d’afrontament, suport i acompanyament a col·lectius amb risc d’exclusió i desigualtat social. Es destaca la necessitat urgent d’establir una atenció integral, especialment amb enfocament sociofamiliar, diferencial i de drets.

El tercer article escrit per Claudia María López, Jairo Alberto Martínez i Diego Silva, reflexiona sobre el context actual de l’àmbit penal de les dones i els adolescents en règim penitenciari amb una mirada centrada a Llatinoamèrica. En la mateixa línia, es destaca que una de les grans problemàtiques emergents en matèria de justícia juvenil és la que fa referència a la salut mental dels adolescents privats de llibertat agreujada per la situació de pandèmia i confinament.

L’article de Juliana dos Santos, Santiago Pavani i Priscilia Boschi té com a objectiu reflexionar sobre l’educació social al Brasil en temps de pandèmia de covid-19, que s’imposa al país en un moment polític crític, en què la pobresa ja augmentava abans de la crisi de salut. És per això, que el text denuncia la crisi i vol donar a conèixer les possibilitats d’acció existents, entre les quals, l’educació social és més que necessària.

Al llarg de l’article de Carlos Enrique Silva, Karla Villaseñor, Paloma Valdivia i Claudia Guzmán es fa un recull dels recursos, usos de les TIC i factors d’enfortiment de les pràctiques de les promotores sorgides durant la pandèmia de la covid-19 a Mèxic. Es constata que les promotores tenen una voluntat de continuar per promocionar l’ús de les TIC i promoure un canvi de l’atenció grupal a l’atenció personal.

Finalment, es legitima que arran de la pandèmia s’ha fet palès un canvi de societat vers les persones adultes i la gent gran. Per això, s’anuncia la necessitat d’un canvi en el model formatiu dels adults i d’assistència de la gent gran. A l’article, M^a Rosario Limón, Ángel De-Juanas, Ana Eva i Rodríguez-Bravo analitzen els canvis socials produïts per la covid-19, com ha afectat l’educació de persones adultes i quins reptes existeixen.

Intercanvis i llibres

La secció Intercanvi està englobada per tres capítols. El primer, escrit per Cristina Vega-Díaz i José Manuel de Oña planteja la necessitat de crear un nou model de formació inicial per a l’educació social. D’aquesta manera, destaquen la importància d’una formació de qualitat que capaciti els futurs educadors en el desenvolupament ple de les seves funcions. Per altra banda, Asier De Paz, Juan De Dios i Verónica De Los Reyes han estudiat el nivell de resiliència, metes i expectatives dels adolescents acollits en règim de guarda i tutela a Bizkaia. En aquest sentit, es declara que s’han de preparar als educadors perquè enforteixin la seva capacitat per enfrontar-se a les adversitats. Per acabar, Eva Cristina Mesas presenta un estudi que mostra com la construcció i el joc amb titelles ha facilitat la millora de la salut i l’expressió de les persones amb una malaltia mental i per tant, conclou que l’ús d’aquestes és molt beneficiós per treballar la salut mental a l’educació social.

En la secció de llibres recuperats, Jesús Villar Martín fa referència a Una educació siberiana (Nicolai Lilin,2010) per exposar que l’educació en valors és un dels elements centrals en la construcció de comunitat. Segons Villar, el llibre, des del punt de vista pedagògic, és de gran interès per entendre com es creen les cultures i els sistemes de valor en entorns violents.

Finalment, a llibres rebuts es recomana Hay cosas más importantes que salvar el mundo (Plataforma editorial, 2020) de Ferencz, B; En col·laboració: petits grans projectes (Rosa Sensat, 2020) de Majoral, S. i Planificación de proyectos socioeducativos participativos (Graó, 2021), coordinat per Parcerisa, A.